Història del papat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - participar a la + participar en la
m bot: - 72"/> Al 787 Adrià participà al [[Segon + 72"/> El 787 Adrià participà en el [[Segon
Línia 224:
El [[llombards|regne llombard]] arribaria al seu cim durant els [[segle VII|segles&nbsp;VII]] i [[segle VIII|VIII]]. El [[paganisme]] i l'[[arrianisme]] inicialment eren prevalents entre els llombards, però gradualment s'anaren convertint al [[catolicisme]]. La cultura romana i el [[llatí]] van ser poc a poc adoptades, i els [[bisbe]]s catòlics es convertiren en els principals [[magistrat]]s de les ciutats. El dret llombard combinava les tradicions romanes i germàniques. Després de la mort d'[[Aistulf de Friül|Aistulf]], el rei [[Desideri d'Ístria|Desideri]] renovà els atacs sobre Roma. El [[772]], el [[Papa Adrià I]] demanà ajut a [[Carlemany]], successor de Pipí, qui intervingué i, després de derrotar els llombards, afegí el seu regne al seu propi. El [[774]] Carlemany decidí passar la [[Pasqua]] a Roma, en una decisió que sorprengué el Papa, però que donà grans resultats.<ref name="Duffy 72"/> En aquesta visita, Adrià demanà a Carlemany que confirmés la Donació de Pipí; i l'emperador li va fer un lliurament solemne de territoris que representaven dos terços de la [[península italiana]].<ref name="Duffy 72"/>
 
AlEl [[787]] Adrià participà alen el [[Segon Concili de Nicea]], convocat per resoldre els problemes de la [[iconoclàstia]]. A Carlemany li alarmà aquest apropament entre Roma i Constantinoble; i davant el fet de no haver estat convidat a enviar bisbes al concili, encarregà als seus teòlegs que redactessin els ''[[Libri Carolini]]'', on es refutava tant la doctrina iconoclasta grega com l'aprovació de la veneració d'imatges per part del concili. Papa i emperador es trobaren incòmodament enfrontats davant una important qüestió de doctrina i culte; però s'acabà resolvent amb la celebració del [[concili de Frankfurt]] el [[794]].<ref>Duffy 1998, p. 73</ref>
[[Fitxer:Karel Leo.jpg|miniatura|esquerra|El [[Papa Lleó III]] coronant [[Carlemany]], de les ''Chroniques de France ou de Saint Denis'', vol. 1; France, segon quart del [[segle XIV]].]]
El successor d'Adrià, [[Papa Lleó III|Lleó II]] era un modest clergue de carrera que no tenia el caràcter del seu predecessor. Després de ser atacat pels seus enemics als carrers de Roma, travessà els [[Alps]] el [[799]] per visitar [[Carlemany]] a Paderborn.<ref name="Duffy 74">Duffy 1998, p. 74</ref> A més, va ser acusat de tota mena de delictes. Carlemany envià de tornada a Roma al Papa, acompanyat d'una comissió de nobles per estudiar les acusacions; viatjant posteriorment el mateix Carlemany, el qual acabaria condemnant els enemics del papa.<ref>Duffy 1998, p. 75</ref>