José Antonio de Orozco y Zúñiga: diferència entre les revisions

Ingressà a l'èxèrcit en 1822 i el 1829 va venir a al Península. Durant la [[primera guerra carlina]] fou ferit en la serralada de Burgos (1834) i participà aen la [[batalla de Mendigorria]] i a la [[batalla de Luchana]], per les que fou ascendit a tinent en 1836. En 1837 va obtenir la [[Creu Llorejada de Sant Ferran|creu de Sant Ferran]] per la presa d'[[Andoain]] i després de la batalla de Perecamps en 1840 fou ascendit a tinent coronel.<ref>{{GEC|0047722|José de Orozco y Zúñiga}}</ref> En acabar la guerra fou destinat a Valladolid com a cap d'Estat Major i en 1841 fou ascendit a coronel. En 1846 ascendí a Brigadier i en 1850 fou comandant general de la [[província de Sòria]], en [[1852]] de la de Càceres, en 1853 de la de Lugo i en 1854 fou ascendit a mariscal de camp.