Conca de Barberà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo infotaula |
m bot: - pels vols de + pels volts de |
||
Línia 34:
Entre 1131 i 1133, els comtes d'Urgell i de Barcelona van donar al Temple el castell de Barberà. Seguiren l'exemple els principals feudals colonitzadors: els Queralt–Timor, els Montargull, els Cervera i els Aguiló. Vers els anys setanta, el Temple organitzà una [[comanda]] al castell de Barberà, que en pocs anys aplegà un important patrimoni a la Conca i al Camp; per tal d' administrar-lo millor organitzà comandes filials o sotscomandes a [[Comandes catalanes de l'orde del Temple|l’Espluga]], a [[Comanda de Vallfogona|Vallfogona]] i a [[Comandes catalanes de l'orde del Temple|la Mesó del Rourell]]. Van pertànyer a la comanda els pobles de [[Barberà de la Conca|Barberà]], [[Pira]], [[Ollers (Barberà de la Conca)|Ollers]], [[El Pinetell de Barberà|el Pinetell]], [[l'Espluga de Francolí|l’Espluga de Francolí Sobirana]], [[Montbrió de la Marca|Montbrió]], [[Vallfogona de Riucorb|Vallfogona]], [[Albió (Llorac)|Albió]], [[Llorac|Montargull]] i [[La Masó|la Mesó]] (aquest a l'Alt Camp).
Molt aviat, en la segona dècada del segle XII, l’orde de l’Hospital rebia donacions a la Conca. Els principals benefactors eren més o menys els mateixos que havien afavorit el Temple: els Cervera, els Aguiló, els Queralt. Sembla que en les primeres dècades del segle XII, l’Hospital va tenir una casa a Cervera (encara no comanda), que controlà les esglésies de la Cirera i Llorac, que els foren donades el 1113. La comanda fou organitzada pels
Si bé se suposa que els templers i els hospitalers, a la Conca com arreu, dugueren a terme les tasques de defensa, caritat i colonització que els foren encomanades, el cert és que allò que més els interessà fou l’explotació del territori per aconseguir el màxim de beneficis per ajudar la seva causa a Terra Santa. Així doncs, Temple i Hospital actuaren de senyors feudals i propiciaren una arquitectura adequada a les seves necessitats i funcions. Per a la defensa havien rebut castells que, quan eren destinats a ser seu de comanda (cas de [[Castell de Barberà (Barberà de la Conca)|Barberà]] i [[Castell de Vallfogona de Riucorb|Vallfogona]], per al Temple; i [[Castell de l'Espluga|l’Espluga]] i [[Castell de Biure|Biure]], per a l’Hospital), ampliaren i adequaren segons la funció conventual i administrativa del patrimoni, i quan eren castells menors d’una població del seu senyoriu (tots els altres: Pira, Montbrió, Llorac, Passanant, la Sala, Glorieta...), adequaren o modernitzaren per a la funció agropecuària i residencial d’un administrador.
En un altre sentit, el Temple i l’Hospital col·laboraren amb els bisbes en la tasca colonitzadora ajudant a la construcció d’esglésies (de vegades –cas de Biure– n’assoliren el patronatge). Fou també important la tasca que exerciren en el vessant de l’arquitectura industrial (molins, fargues, forns...), que explotaven en monopoli. El mateix es pot dir dels ponts que controlaren, i dels masos i masies que bastiren arreu del país per explotar millor els recursos del camp. Paral·lelament a les funcions militars, colonitzadores i estrictament econòmiques, el Temple i l'Hospital van dur a terme tasques caritatives i hospitalàries; amb aquest objectiu construïren o administraren hostals o hospitals en llocs estratègics dels camins principals del pelegrinatge. De vegades eren simples hospitals de caritat adscrits al comú d’una vila (cas de l’Espluga), d’altres eren hostal i santuari marià, situats en camins importants i servits per comunitats de donats (d’aquest tipus sembla que eren Santa Maria de Bell-lloc, de Santa Coloma, i Santa Maria de Passanant).
| |||