Esperit Sant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
participar en
m bot: - començat. No així en + començat. Però no en
Línia 210:
Una distinció primerenca, comuna a la teologia jueva i a la cristiana, fou el rebuig del culte als àngels, per considerar-ho una forma d'idolatria. Tot i que els temples cristians i la seva litúrgia abunden en mostres de lloança i reverència als àngels, ambdues teologies consideren que el culte es deu únicament a Déu.
 
L'[[arrianisme]] consisteix a considerar el Fill com la primera i més excelsa de les criatures o, dit altrament, com el primer dels àngels. El dilema que planteja l'arrianisme és, per tant, si el Fill és creat o engendrat. Tots dos termes expressen una procedència del principi Pare creador, però en un cas aquesta procedència es produeix immersa en l'existència temporal i en l'altre no. La criatura suposa que el temps ha començat. NoPerò aixíno en l'altre cas on la procedència es realitza en un estat que la litúrgia i la literatura cristianes han descrit amb la fórmula: «abans de tots els segles». Aquest estat atemporal seria previ a la creació del propi temps.
 
L'enfrontament entre les tesis arrianistes i les encarnacionistes es desenvolupà al llarg del [[segle IV]]. Inicialment al [[Primer Concili de Nicea]] (325) adoptà un credo encarnacionista però més endavant el sínode de Rimini-Selèucia (359) es decantà per un credo arrià i l'emperador [[Constanci II]] en féu oficials les tesis. L'arrianisme s'escampà als pobles germànics, entre els quals prosperà fins al segle VI. Tanmateix, a l'Imperi Romà, l'arrianisme hi anà perdent adeptes en favor de les tesis trinitàries i acabà sent proscrit pel [[Primer Concili de Constantinoble]] (381).<ref>{{ref-llibre