Violí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |esquerra|thumb -> |miniatura|esquerra
m |right|miniatura -> |miniatura
Línia 59:
És probable que els primers instruments de corda fregada amb un arc s'originessin a les cultures nòmades de l'Àsia central. El [[morin huur]] dels [[mongol]]s en seria un exemple: Els genets [[turcs]] i [[mongol]]s de l'Àsia interior probablement foren els primers violinistes del món. Els seus instruments de dues cordes anaven encordats amb cordes fetes de crinera de cavall, els fregaven amb arcs de crinera de cavall i sovint esculpien caps de cavall al capdamunt del mànec de l'instrument.<ref>''[http://www.silkroadproject.org/smithsonian/nomads/story.html The Silk Road: Connecting Cultures, Creating Trust]'', Silk Road Story 2: Bowed Instruments. Smithsonian Center for Folk life and Cultural Heritage (consultat el 26-9-2008)</ref>
 
[[Fitxer:Llorenç Saragossà-Mare de Déu de la Llet.jpg|right|miniatura|L'àngel del mig a l'esquerra toca una viola (viola medieval) en aquest retaule anomenat ''Mare de Déu de la llet'', de [[Llorenç Saragossa]] (darrer quart del [[segle XIV]]). [[MNAC]]]]
L'origen remot del violí i de la resta d'instruments europeus de corda fregada es troba en diversos instruments portats a [[Europa]] pels [[àrabs]] i, en concret, en el [[rebab]]. Durant l'edat mitjana conviuen, a Europa, diversos instruments de corda de característiques molt diferents com són el [[rebec]] i la [[viola]] medieval, a voltes anomenada també viela i [[fídula]]; tots ells tenen antecedents en els instruments introduïts al continent pels àrabs. Serà aquest segon instrument el que, en el [[música renaixentista|Renaixement]] evolucionà cap a la [[viola da braccio]] que fou el principal origen -a la primera meitat del [[segle XVI]]- del violí. Així i tot, aquest incorporà variants importants en respecte a la viola de braç com la curvatura de taula harmònica i de la tapa posterior, les espatlles altes, la cintura més marcada i amb un vèrtexs marcats, el contorn filetejat, les ''f'' en lloc de les ''c'', el mànec més prim, un batedor sense trasts, etc. A més, també alguns dels elements del rebec com el claviller en forma de voluta (la viola medieval el tenia pla).