Alejandro Pidal y Mon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules |
miniatura Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona
| data_naixement = {{data naixement|1846|8|26}}
| lloc_naixement = [[Madrid]]
| data_defuncio =
| lloc_defuncio =
| imatge = Alejandro_Pidal_y_Mon.png
| peu = Fotografia publicada en 1913
Linha 63 ⟶ 62:
== Ministeris ==
[[Fitxer:D. Alejandro en la Asociación de la Prensa, de Moya.jpg|
Un mes després, el 18 de gener de 1884, Alejandro Pidal y Mon és nomenat [[ministeri de Foment d'Espanya|ministre de Foment]] en un gabinet presidit pel mateix Cánovas al que tan durament atacà en 1876. Romandrà gairebé dos anys en el ministeri, ocupant-se sobretot dels assumptes relacionats amb l'educació que depenien de Foment abans que es creés el [[Ministeri d'Educació d'Espanya|Ministeri d'Instrucció Pública]]. Publica un decret sobre oposicions a càtedres i reforma l'[[Escola Normal Central de Madrid]], la Facultat de Dret i el [[Cos d'Arxivers-Bibliotecaris]]. S'enfronta a la rebel·lió dels estudiants de la [[Universitat de Madrid|Universitat Central]] provocada per l'assetjament al catedràtic institucionalista [[Morayta]] pel seu discurs d'inauguració del curs universitari 1884-1885. Durant el seu mandat es van declarar monument nacional les [[muralles d'Àvila]] i Tarragona, la col·legiata de Nuestra Señora de [[Covadonga]] i l'[[aqüeducte de Segòvia]]. Al març de 1884 es publica una Reial Ordre prohibint que en les obres públiques fetes per l'Administració es treballés en els dies festius. El 18 de juny crea la Comissió de Defensa contra la [[fil·loxera]], que estava arrasant els vinyers espanyols. En l'àmbit dels transports, el 14 d'agost de 1884 va quedar obert el trànsit ferroviari entre l'altiplà i Astúries a través del port de [[Payares]]. La mort d'[[Alfons XII]] al novembre de 1885 donarà lloc a un nou Gabinet del que ja no en formarà part.
Linha 74 ⟶ 73:
En la legislatura de 1905-1906 va ser nomenat [[conseller d'Estat]] per al bienni 1906-1908. En 1906 s'enfronta a [[Marcelino Menéndez y Pelayo]] -que l'havia proposat com a acadèmic en 1902 i al discurs de recepció del qual en la de Ciències Morals i Polítiques havia contestat en 1894- per al càrrec de Director de l'Acadèmia, malgrat demanar-li diversos escriptors que retirés la seva candidatura. Enmig de fortes crítiques de la premsa, resulta escollitt primer de forma interina i després definitiva, provocant un distanciament cada vegada major amb l'historiador càntabre.
[[Fitxer:Notables del Partido Conservador 1913.png|
En 1906, el 29 d'abril, pronuncia el discurs necrològic en honor del novel·lista [[José María de Pereda]], mort l'1 de març i al que considera model del realisme d'inspiració catòlica i del regionalisme moderat. El 15 de gener de 1912 pronuncia una conferència en l'[[Associació de la Premsa de Madrid]] sobre "El retrato de Cervantes" sobre el suposat quadre de [[Miguel de Cervantes Saavedra]] pintat per l'artista [[Juan de Jáuregui]]. Participa al setembre, amb el seu germà Luis, en els actes commemoratius de les [[Corts de Cadis]].
| |||