Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - vaixell estés pintat + vaixell estigués pintat
m bot: - després d'escoltar Granados + després de sentir Granados
Línia 101:
Per a poder acabar el treball Granados es va traslladar al [[castell de Garengo]], una casa que el músic [[Ernest Schelling]] va deixar-li a [[Céligny]] ([[Suïssa]]).<ref>{{ref-web|cognom=Commune de Céligny|url= http://www.celigny.ch/la-commune-en-bref| consulta=22 juny 2015|títol=Personatges cèlebres a la vila|llengua=francès|any=2015}}</ref>{{sfn|Clark|2006|p=145}}
 
El pla inicial era estrenar-la a [[Barcelona]] en la temporada 1914-15, però no va ser possible per problemes diversos. Llavors, el seu amic [[Ernest Schelling]], mitjançant el baríton [[Emilio de Gogorza]] que vivia a [[París]], varen propiciar que [[Jacques Rouché]], director de la [[Òpera de París|Gran Òpera de París]] del [[Palais Garnier]], s'interessés per la producció d'aquesta obra, després d'assistir a una sessió pianística de Granados a l'apartament parisenc de Gogorza.{{sfn|Clark|2006|p=145}} Però l'inici de la [[primera guerra mundial|primera gran guerra]] a Europa, va provocar la suspensió de l'estrena francesa, tot i haver estat admesa pel comitè de selecció de títols el mes d'abril. Llavors, Schelling es va adreçar a [[Giulio Gatti-Casazza]], l'empresari del [[Metropolitan Opera House]] de [[Nova York]] qui, després d'escoltarde sentir Granados tocar alguns fragments al piano, no va dubtar a programar l'obra per la temporada següent 1915-16.<ref>{{ref-web|cognom=Ruiz Tarazona|nom=Andrés|url= http://www.amigosoperamadrid.es/img/menu_temporada_opera/pdf/Goyescas.pdf| consulta=22 juny 2015|títol=Goyescas, una vocación|obra=Amigos Opera Madrid|pàgines=pàg.148|llengua=castellà|any=2015}}</ref>
 
Granados i la seua esposa es van desplaçar a [[Amèrica]] malgrat l'aversió del músic als viatges per mar. En efecte, tota la seua vida s'havia resistit a embarcar-se ni tan sols per anar a Mallorca, i la seva aversió als viatges en vaixell es degué incrementar arran de l'enfonsament del ''[[RMS Lusitania|Lusitania]]'' el 7 de maig de 1915.{{sfn|Clark|2006|p=153}} Com si fos una premonició, a l'enterrament del seu amic íntim el pianista, [[Carles Vidiella]], qui havia mort de forma fulminant, va declarar: "Estic segur que en aquest viatge deixaré els ossos".<ref>{{ref-llibre|cognom=DDAA|títol=Temas Espanoles, Edicions 461-476|pàgines=pàg. 20|any=1965| consulta=4 juliol 2015|llengua=castellà | url =https://books.google.es/books?id=88o6AQAAIAAJ&q=%22este+viaje+dejar%C3%A9+los+huesos%22&dq=%22este+viaje+dejar%C3%A9+los+huesos%22&hl=ca&sa=X&ei=gpaVVdKtMYHzULzujGA&ved=0CB4Q6AEwAA}}</ref> Granados també va comunicar aquests temors a Apel·les Mestres i a [[Òscar Esplà i Triay|Òscar Esplà]].{{sfn|Clark|2006|p=153}}