Najat El Hachmi: diferència entre les revisions

'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi| consulta = 17 de juny de 2015|llengua = | editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]])<ref>{{Ref-web|url=http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/hachmi-najat-el|títol=Hachmi, Najat El|consulta=13 de febere de 2018|llengua=|editor=Institució de les Lletres Catalanes|data=}}</ref> és una [[escriptora]] [[catalana]]espanyol d'origen marroquí. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha estat traduïda a deu llengües.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Nopca|nom=Jordi|article=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació=Diari Ara|url=|data=20-04-2014|pàgines=48-49}}</ref>

Va néixer a Beni Sidel, a la província marroquina de Nador, quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya (Espanya), i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>{{Ref-web|url=https://www.naciodigital.cat/osona/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm|títol=osona.com -|consulta=2017-12-17}}</ref>

Des de la publicació del seu primer llibre, ''Jo també soc catalana'', ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a CatalunyaEspanya i altres països.

Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també soc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia vuit anys. Un llibre que, en certa manera, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalanaespanyola i d'origen marroquí.

La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{Ref-web|url=http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html|títol=´La caçadora de cossos´, nou llibre de Najat El Hachmi - Empordà|consulta=2017-12-17|cognom=Empordà}}</ref> El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per ''La filla estrangera'', que també va obtenir el [[Premi Ciutat de Barcelona]] ende literatura en llengua catalana. El 2018 va publicar ''Mare de llet i mel''.