Hexafluoroplatinat de xenó: diferència entre les revisions

L''''hexafluoroplatinat de xenó '''és un [[compost químic]]  produït per la  [[reacció química]] entre l'hexafluorur de platí y i el  [[xenó]], fet que demostra que la [[Reactivitat química|reactivitat química]] dels  [[Gas noble|gases nobles]]  és baixa però no nul·la. Aquest experiment va ser realitzat per Neil Bartlett a la Universitat de la Colúmbia Britànica, que va formular el producte com "Xe⁺ (PtF₆)^-", si bé treballs posterior suggereixen que el producte obtingut per Berlett va ser probablement una barreja i en realitat no contenia aquesta sal específica.

L'hexafluoroplatinat de xenó es prepara a partir de dissolucions gasoses de xenó i de d'hexafluorur de platí (PtF6) en [[hexafluorur de sofre]], SF6. Els reactius es van combinar a 77 [[Kelvin|K]] i es van escalfar lentament, per permetre una reacció controlada.

L'estructura de l'hexafluoroplatinat de xenó no és probable que sigui Xe⁺ (PtF₆)^-. El problema principal amb aquesta formulació és l'[[Ió (àtom)|ió]]&nbsp; "Xe⁺", que seria un [[Radical químic|radical]]&nbsp;que tenderia a [[Dímer|dimeritzar-se]], o enllaçar-se a un [[Àtom|átomàtom]]&nbsp; de [[Fluor|F]] per donar XeF⁺. Per tant, Bartlett va descobrir que el xenó pateix reaccions químiques, però la naturalesa del seu producte inicial color groc mostassa és complexa.<ref name="Graham">Graham, L.; Graudejus, O., Jha N.K., and Bartlett, N. (2000). </ref> Treballs posteriors indiquen que el producte de Bartlett probablement contenia [XeF⁺] [PtF₆]^-, [XeF⁺] [Pt₂F₁₁]^- i [Xe₂F₃⁺][ PtF₆^-].<ref>Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. </ref> El "compost" és una sal, que consisteix en un complex octaèdric aniònic de fluorur de platí i diversos cations xenó.<ref>The American Chemical Society "molecule of the week" (2006)."</ref>

S'ha proposat que el floururfluorur de platí forma una xarxa de&nbsp; [[Polímer|polímers]] carregada negativament amb&nbsp; [[Catió|cations]] xenó&nbsp;, fluorur de xenó&nbsp; en els intersticis. Una preparació de "XePtF₆" en [[Solució química|dissolució]]&nbsp; d'[[àcid fluorhídric]], HF, dóna lloc a un sòlid que s'ha caracteritzat com una xarxa de polímers [PtF₅^-]_n, associats amb XeF⁺. Aquest resultat és una evidència de tal estructura polimèrica per a l'hexafluoroplatinat de xenó.<ref name="Graham"/>

El 1962, Neil Bartlett va descobrir que una barreja d'hexafluorur de platí gasós i [[oxigen]]&nbsp; formava un sòlid vermell.<ref>Bartlett, N. (June 1962). </ref><ref>Neil Bartlett and D. H. Lohmann (March 1962). </ref> El compost sòlid de color vermell va resultar ser dioxigenil hexafluoroplatinat, O₂⁺ [PtF₆]^-. Bartlett va advertir que l'energia d'ionització de l'O₂ (1175 kJ·mol^-1) estava molt a prop de l'energia de la ionització del Xe (1170 kJ·mol^-1). Llavors va demanar als seus col·legues que li proporcionessin una mica de xenó&nbsp; ''"perquè pogués provar algunes reaccions"'',<ref>Clugston, Michael; Rosalind, Flemming (2000). </ref>&nbsp; així doncs va establir que de fet el xenó reacciona amb l'el PtF₆. Tot i que, com s'ha mencionat anteriorment, el producte va ser probablement una mescla de diversos components diferents, el treball de Bartlett va ser la primera prova que es podien preparar compostos a partir d'un [[gas noble]]. El seu descobriment demostra que la troballa de nous mètodes químics sovint condueix inicialment a productes impurs. Des de l'observació de Bartlett, molts compostos de xenó, de fórmula ben definida, s'han sintetitzat com a&nbsp;difluoruro difluorur de xenónxenó, XeF₂; tetrafluoruro de xenón, XeF₄; i hexafluorurohexafluorur de xenónxenó, XeF₆.