Usuari:Ferinancat/proves: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 8:
 
== Característiques ==
Els adults poden mesurar fins a 142 cm d'alçada, assolir una envergadura de fins a 330 cm i un pes entre 7,7 i 14 kg.<ref name=":0">Penny Olsen, Enciclopedia de los Animales. 1996. Rapaces. Editorial Prensa alicantina. Pàg. 294</ref> És una au [[carronyaire]] de color negre. Els mascles tenen plomes blanques al voltant del coll i en parts de les ales.<ref>{{Ref-web|títol=Andean Condor {{!}} National Geographic|url=https://www.nationalgeographic.com/animals/birds/a/andean-condor/|data=2011-05-10|consulta=2019-09-04}}</ref> Al cap i al coll no hi té plomes i són de color vermellós fosc. Els mascles també tenen sobre el bec i el front una cresta del mateix color que el cap. A diferència de la majoria d'aus de presa, el mascle és més gran que la femella.
 
La seva vista és extraordinariament aguda, que li permet visualitzar l'aliment des de molta altura. Al no ser una au caçadora, les seves potes no tenen la típica forma amb el dit posterior [[prènsil]] i les ungles corbes i punxegudes. Les seves ungles són més arrodonides i el seu dit posterior està menys desenvolupat, més similar a les potes d'una gallina.
 
== Distribució i hàbitat ==
Bàsicament es troba en zones de praderies obertes i alpines de fins a 5.000 metres d'altitud, baixant fins les regions desèrtiques de [[Xile]] i el [[Perú]] i en zones de boscos de faigs del sud de la [[Patagònia|Patagonia]].<ref>{{Ref-web|títol=The IUCN Red List of Threatened Species|url=https://www.iucnredlist.org/en|consulta=2019-09-04}}</ref>
 
== Alimentació ==
La seva principal font d'aliment és la carronya. (tantLa seva dieta inclou animals salvatges com peixos)les [[Llama|llames]], les [[Alpaca|alpaques]], els [[Nyandú de la Patagònia|nyandús]], els [[Guanac|guanacs]], els [[Cérvols|cèrvols]] i els [[armadillos]] i animals domèstics com cavalls, rucs, ovelles, cabres i gossos. Quan la seva font principal escaseja, opta per alimentar-se d'animals moribunds, malalts, acabats de nèixer i ous d'altres aus.<ref>{{Ref-web|títol=Condor de Los Andes - AVES DE CHILE|url=https://www.avesdechile.cl/088.htm|consulta=2019-09-04}}</ref> La seva dieta també inclou vegetació que es troba dins de les vísceres dels animals. Les poblacions que viuen més a prop de la costa s'alimenten principalment de mamífers marins, la major part [[Cetacis|cetàcis]] i ous d'ocells marins.<ref>{{Ref-web|títol=Vultur gryphus (Andean condor)|url=https://animaldiversity.org/accounts/Vultur_gryphus/|consulta=2019-09-04|llengua=en|nom=Travis|cognom=Kidd}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Andean Condor Fact Sheet - National Zoo{{!}} FONZ|url=https://web.archive.org/web/20071009075845/http://nationalzoo.si.edu/Animals/Birds/Facts/FactSheets/fact-andeancondor.cfm|data=2007-10-09|consulta=2019-09-04}}</ref>
 
== Reproducció ==
El cóndor del Andes es reprodueix un cop cada 2 anys. Tots dos membres de la parella realitzen un festeig ballant al terra durant els mesos d'agost i setembre. Fa el niu entre roques de penyasegats ponent un únic ou de color blanc i sense taques. L'óu és ovalat i mesura aproximadament 114x70 mm. La [[incubació]] de l'ou dura entre 54 i 65 dies i tant el mascle com la femella se'n encarreguen. Un cop nascuda la cria, aquesta es queda al niu fins al 6 o 8 mesos. Entre els 5 i els 8 anys, les cries deixen de viure amb els pares.<ref name=":0" />
 
La seva esperança de vida por arribar als 75 anys en captivitat.
Línia 25:
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències}}https://animaldiversity.org/site/accounts/information/Vultur_gryphus.html<nowiki/>{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{referències}}
 
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{Autoritat}}