Ducat d'Àustria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Carniola - Canviant enllaç(os) per Ducat de Carniola, Marca de Carniola
m bot: - protegir als trobadors, + protegir els trobadors,
Línia 1:
El '''ducat d'Àustria''' fou una jurisdicció feudal del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], creat el 1156 en el que fins aleshores era la [[Marca Oriental de Baviera]]. El ''privilegius minus'' concedit a la fundació, establia diversos beneficis pel territori. El marcgravi [[Enric II Jasomirgott]] va adoptar des de 1157 el títol de duc. Va tenir per successor al seu fill Leopold V.
 
[[Leopold V de Babenberg]] va prendre part en la tercera croada i es va enfrontar a [[Ricard Cor de Lleó]] al que va retenir a la seva tornada a Europa, al castell de Dürrenstein. El 1186 un tractat amb [[Bohèmia]], els sobirans de la qual governaven la [[marca d'Estíria]], estipulava que Estíria passaria a Àustria si la dinastia dels [[Ottokar]] quedava sense hereu, amb la condició que els drets particulars d'Estíria fossin preservats. A la mort de [[Wenceslau II de Bohèmia]] sense hereu legítim, els [[Babenberg]] van incorporar Estíria. Leopold V va morir el 1194 i després d'un breu regant de Frederic I el Catòlic va pujar al tron Leopold VI el Gloriós que va adquirir nous territoris a [[Ducat de Carniola|Carniola]], va protegir alsels trobadors, va fer expedicions contra els musulmans a la [[península Ibèrica]] i a l'[[Orient Mitjà]] i va morir el 1230. El va succeir el seu fill Frederic II el Bataller al que l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] va arrabassar els seus territoris el 1236, però el 1239 els va poder reconquerir i el 1240 fou reconegut finalment per l'emperador. Després de combatre als mongols va acabar morint el 1246 en batalla contra els hongaresos, sense deixar hereus mascles: la successió corresponia o a la seva germana o a la seva neboda Gertrudis i el seu marit Herman de Zähringen o de Baden-Baden (casat amb Gertrudis i que tenia el suport del Papa), però la poderosa noblesa i volia dir la seva i Estíria es va decantar cap al rei d'[[Hongria]], mentre Àustra es girava cap al rei de [[Bohèmia]]. El 1251 finalment [[Ottokar II|Ottokar]], que fou rei de Bohèmia dos anys més tard, va esdevenir duc d'Àustria per elecció dels estats, casant-se amb Margarida, la germana de Frederic II, sense que l'emperador ho pogués impedir.
 
Ottokar va estendre el seu poder a [[Estíria]] on la noblesa no estava contenta amb el rei d'Hongria que volia limitar els seus drets. El 1269 va rebre Caríntia i Carniola en herència a la mort del darrer duc Ulric sense hereus. La cort va estar a Praga però [[Viena]] va continuar creixent i fou la segona vila del Sacre Imperi després de [[Colònia (Alemanya)|Colònia]]. El 1273 [[Rodolf I d'Alemanya|Rodolf I d'Habsburg]] va esdevenir emperador i des de 1276 va intentar expulsar a Ottokar amb el suport dels diversos malcontents d'Àustria i Estíria. El [[18 d'octubre]] de [[1276]] després d'una curta batalla prop de Viena, Ottokar va abandonar Estíria; l'emperador va trobar poca resistència i aliat a Hongria va encerclar a Ottokar que va haver de negociar: va acceptar retornar tots els territoris adquirits després del 1252 (Estíria, Caríntia, Carniola) a canvi de conservar els originals (Àustria i Bohèmia). Ottokar tenia encara molts partidaris a Viena i per atreure'ls l'emperador va concedir força privilegis a la vila; el 1278, Ottokar, amb el suport d'aquestos partidaris, va intentar un darrer combat però va morir a la batalla de Marcheg o Krustenfeld de Dürukrut, i Rodolf va declarar confiscat el ducat declarant Àustria un estat patrimonial propi i el 1283 els va donar als seus fills Albert I i Rodolf II incloent Estíria, Caríntia, Carniola i la [[Marca Víndica]], si bé Caríntia fou cedida el 1286 al comte [[Meinard de Tirol]] i [[Marca de Carniola|Carniola]] en hipoteca i es va establir que Albert regnaria sol i a canvi Rodolf rebria el primer territori que quedés sense monarca (el que mai es va complir). Rodolf I va morir el 1291 i fou elegit emperador [[Adolf de Nassau]] ([[Adolf I d'Alemanya]]), que gaudia de poc poder. El 1298, Albert I, esdevingut prou poderós, va decidir lluitar pel tron imperial, va aconseguir la victòria a la batalla de [[Göllheim]] i va esdevenir nou emperador, tot i no tenir gaires suports.