Mahmud Ghazan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - participar a la + participar en la |
m bot: - protegir als camperols + protegir els camperols |
||
Línia 22:
En política exterior va refusar intervenir en els afers de l'Horda d'Or. Quan [[Nogai Noyan]] i [[Tokhta Khan]] li van demanar suport militar, ho va refusar. Tokhta va reclamar el Caucas però va mantenir relacions cordials amb Ghazan amb el que va intercanviar regals sovint. Després de la derrota de Nogai Noyan el [[1299]], la seva vídua i fill foren acollits per Ghazan. Amb el gran khan de la dinastia [[Yuan]] de la Xina va conservar també bones relacions; [[Temur Khan]], successor de Kubilai Khan, li va enviar a Baiju com a comandant militar de la regió occidental dels mongols<ref>Yuan Chueh-Chingjung chu-shih chi, ch.34. p.22</ref> i Ghazan va quedar molt impressionat de les habilitats de Baiju; també va enviar funcionaris per recaptar taxes a les propietat d'[[Hulegu]] al nord de la Xina; va entregar a Temur Khan el tribut i va recaptar les taxes.<ref>Culture and Conquest in Mongol Eurasia By Thomas T. Allsen, p.34</ref> i es va mostrar partidari d'unificar els dominis mongols sota Temur Khan, rebent el suport de [[Bayan Khan]] de l'Horda Blanca, enemic de Qaidu Khan de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]].
Els que li podien fer ombra foren eliminats com per exemple el general Taghachar nomenat governador de l'Àsia Menor (s'havia passat a Ghazan durant la guerra conra Baydu) que fou discretament assassinat més tard. Va protegir
Quan fou coronat el [[1295]] el khan de Txagatai, [[Duwa Khan]] va envair Khurasan in [[1295]]. Ghazan va enviar alguns familiars a dirigir la lluita però van desertar i es van passar a l'enemic; la major part dels traïdors foren capturats i executats però d'altres nobles van desertar el seu bàndol: Baltu de la família dels [[jalayírides]] i Sulemish, cap [[oirat]], es van revoltar a Àsia Menor ([[1296]] i [[1299]]) i el segon va demanar ajut als mamelucs. Els dos foren derrotats per Ghazan; molts oirats van fugir a territori mameluc i les forces mongoles i armènies enviades per Ghazan en la seva persecució van derrotar els mamelucs a la [[batalla de Wadi al-Khazandar]] ([[22 de desembre]] de [[1299]]) prop d'[[Homs]], però van perdre la [[batalla de Marj al-Saffar]], al sud de Damasc, el 1303. Tanmateix, immediatament després de la victòria, els mongols es van retirar sense imposar cap condició als vençuts.; Ghazan llavors va poder envair Síria.
| |||