Halterofília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaços interns
m bot: - corporal. A la + corporal. En la
Línia 16:
Els participants ja es van dividir en categories segons el seu pes: ploma, lleuger, mitjà, semipesant i pesant. El [[Jocs Olímpics d'estiu de 1928|1928 a Amsterdam]] es van instituir tres modalitats: arrencada, desenvolupament i temps. Més tard a Munic el 1972 es van introduir noves categories de pes, mosca i superpesant. Actualment es competeix en dues modalitats: arrencada i dos temps. Com que el 1987 es va celebrar el primer campionat d'halterofília femenina i el Comitè Olímpic Internacional va aprovar, el 1997 la participació de les dones en els Jocs Olímpics, les categories de pes van patir un nou canvi. Actualment es configura d'aquesta manera: vuit categories masculines i set femenines definides pel pes corporal. El 1905 es va fundar a París la ''Fédération Internationale Haltérophile et Culturiste (FIHC)'', una organització amateur el nom oficial en l'actualitat és International Weightlifting Federation (IWF)<ref>{{Ref-web|url=https://www.iwf.net/|títol=International Weightlifting Federation|consulta=2018-09-05|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> en la qual es van integrar inicialment catorze països, a partir d'aquesta data es van anar fundant federacions nacionals. Aquesta és l'entitat encarregada de controlar i regular totes les trobades internacionals d'aixecament de pesis a nivell mundial. A més, entre els seves atribucions hi ha la d'homologar els rècords.
 
Als campionats mundials, Jocs Olímpics, campionats continentals i jocs regionals, així com en tornejos internacionals, només podran utilitzar els sistemes de llums per jutges, les bàscules i els cronometradors aprovats per la IWF. Aquestes competicions s'organitzen sobre la base de dos moviments individuals –arrencada i dos temps– i amb deu categories de pes corporal. AEn la dècada del 1980 els aixecadors de la [[Unió Soviètica]] van dominar les competicions internacionals en la categoria de més de 110 kg, arribant i excedint els 210 kg en arrencada i els 265 kg en la modalitat de dos temps, amb un total de 465 kg. Fins al 1956 no es van reconèixer les proves d'aixecament de pesos amb una sola mà en competicions internacionals.
 
== Categories ==