Revisió del 20:18, 4 set 2019 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - alternativa. A la + alternativa. En la ← Edició anterior		Revisió del 20:26, 4 set 2019 modifica desfés Jaumeortola (discussió \| contribucions) Autopatrullats 13.485 edits A la fi Edició següent →
Línia 50: [[Fitxer:Sonic Youth live 20050707.jpg\|miniatura\|esquerra\|[[Sonic Youth]] en directe ]] EnA la fi de la dècada, l'escena independent nord-americana i les ràdios universitàries estaven dominades tant pel [[college rock]] de [[The Horrors]], [[They Might Be Giants]], Camper Van Beethoven o Throwing Muses, com pel [[noise pop]] de [[Sonic Youth]], [[Pixies]] i [[Dinosaur Jr]], o per les propostes més sorollistes i desafiadores de Big Black, [[Butthole Surfers]] o Pussy Galore. Durant aquest període, diversos grups alternatius van començar a firmar contractes amb discogràfiques multinacionals, com va ser el cas de Hüsker Dü i The Replacements, els quals van obtindre una mínima repercussió. Pel cas contrari, altres grups com [[Coin]], R.E.M. i [[Jane's Addiction]] van aconseguir [[certificat de vendes discogràfiques\|discos d'or]] i [[certificat de vendes discogràfiques\|platí]], preparant d'aquesta manera el camí per a l'explosió alternativa posterior.<ref name="buzz">Azerrad, Michael. ''Come As You Are: The Story of Nirvana''. Doubleday, 1994. p. 160 {{ISBN\|0-385-47199-8}}</ref><ref>Azerrad (1994), pg. 4</ref> El cas dels [[Pixies]] va ser diferent, ja que van aconseguir una repercussió notable a Europa mentre que al seu país eren ignorats pel públic i la indústria.

Rock alternatiu: diferència entre les revisions