Francisco Fernández Ochoa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Francisco Fernández Ochoa»
 
Revisió general de l'article
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{IniciBio}}, també conegut com '''Paco Fernández Ochoa''', va ser un [[Esquí|esquiador]] alpí [[Espanya|espanyol]]. El 1972, va aconseguir una medalla d'or en els [[Jocs Olímpics d'hivern|Jocs Olímpics d'Hivern]] de [[Sapporo]], en el [[Esquí alpí|eslalon especial]]. Era germà de la també esquiadora [[Blanca Fernández Ochoa]].
 
{{IniciBio}}Va néixer a [[Madrid]], tambéperò conegutva comcréixer '''Pacoen [[Cercedilla]], població de la [[Serra de Guadarrama|Serra del Guadarrama]], on va passar gran part de la seva vida. El seu pare Francisco Fernández, Ochoa'conserge de l'escola d'esquí del Port de Navacerrada, va seranar unel primer a inculcar-li la passió per aquest esport, que després van imitar els seus germans Juan, Ricardo i [[Esquí|esquiador]]Blanca alpíFernández [[EspanyaOchoa|espanyolBlanca]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.coe.es/coe/bd_perso.nsf/VBusqDeport/A502D993BF299FA5C1256D5E00390C13?opendocument&query=Consulta=DEPORTISTAS_*2*!DEPORTISTAS_POR_DEPORTE?*=deportista=Francisco+Fernández+Ochoa@-@604|títol=Francisco Fernández Ochoa en la página web del COE|editor=coe.es|consulta=18 de julio de 2011}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.lavanguardia.com/deportes/20061106/51291161336/muere-paquito-fernandez-ochoa.html|títol=Muere 'Paquito' Fernández Ochoa|editor=lavanguardia.com|data=6 de noviembre de 2006|consulta=3 de agosto de 2011}}</ref> El 1972, va aconseguir una medalla d'or en els [[Jocs Olímpics d'hivern|Jocs Olímpics d'Hivern]] [[Jocs Olímpics d'hivern de 1972|de Sapporo]], en el [[Esquí alpí|eslalon especial]]. Era germà de la també esquiadora [[Blanca Fernández Ochoa]]. Tenia altres sis germans, quatre d'ells també olímpics: Juan Manuel, Luis, Ricardo i Dolores.<ref>[http://olympstats.com/2014/01/20/multiple-siblings-at-the-winter-olympics/]</ref>
 
El 1963 va disputar la seva primera competició internacional, el Gran Premi d'Andorra on va aconseguir la quarta posició en el eslalon especial i va guanyar la categoria juvenil. En cinquè de Batxillerat va deixar els estudis per dedicar-se per complet a l'esport. El 1964 va ser seleccionat per a l'equip espanyol promeses i va guanyar el Trofeu Primera Neu a [[Vall d'Aran|la Val d'Aran]], derrotant per primera vegada al llavors campió d'Espanya Luis Viu. El novembre de 1966 va sofrir una greu caiguda en Cervinia, a conseqüència de la qual li va quedar una petita desviació de la [[columna vertebral]] i va estar dos mesos sense esquiar. A l'any següent, es va proclamar campió d'Espanya de eslalon, [[Esquí alpí|gegant]] i de la [[Esquí alpí|combinada]].
Va néixer a [[Madrid]], però va créixer en [[Cercedilla]], població de la [[Serra de Guadarrama|Serra del Guadarrama]], on va passar gran part de la seva vida. El seu pare Francisco Fernández, conserge de l'escola d'esquí del Port de Navacerrada, va anar el primer a inculcar-li la passió per aquest esport, que després van imitar els seus germans Juan, Ricardo i [[Blanca Fernández Ochoa|Blanca]].
 
EnEl [[1968]], va fer el seu debut olímpic en els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1968|Jocs de Grenoble]], on va ser vintè tercer en eslalon i trentè vuitè en [[Esquí alpí|descens]]. A més, va ser sisè en la prova de gegant de [[Megéva|Megeve]], valedora per a la [[Copa del Món d'esquí alpí|Copa del Món]]. A l'any següent, va guanyar el gegant i especial d'Andorra.
El 1963 va disputar la seva primera competició internacional, el Gran Premi d'Andorra on va aconseguir la quarta posició en el eslalon especial i va guanyar la categoria juvenil. En cinquè de Batxillerat va deixar els estudis per dedicar-se per complet a l'esport.
 
El 25 de gener de 1970 va sofrir un altre greu accident durant el gegant en Megeve, perdent el coneixement durant diversos minuts. Aquesta temporada va participar en el Campionat del Món de [[Gherdëina|Val Gardena]], on va ser novè en el eslalon, trentè tercer en el gegant, quarantè segon en descens i novè en la combinada. El 1971, va aconseguir el novè lloc en el eslalon de Hahnenkamm (Àustria), vuitè en Megeve i dècim en Llauri, concloent en trentè novè lloc en la Copa del Món.
El 1964 va ser seleccionat per a l'equip espanyol promeses i va guanyar el Trofeu Primera Neu a [[Vall d'Aran|la Val d'Aran]], derrotant per primera vegada al llavors campió d'Espanya Luis Viu.
 
En la seva segona participació olímpica, en els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1972|Sapporo]] ende 1972]],Sapporo va competir en el eslalon gegant i en l'especial. Va guanyar la primera màniga de l'especial, amb un temps de 55:36, i va fer segon en l'altra màniga, 53:10, temps que li van donar l'or el [[13 de febrer]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1972/02/15/pagina-37/34298921/pdf.html ''La Vanguardia Española'', 15 de febrero de 1972]</ref>. Aquest mateix any va ser desè en la clàssica de Lauberhorn (Suïssa) i setè en la de Hahnenkamm.
Al novembre de 1966 va sofrir una greu caiguda en Cervinia, a conseqüència de la qual li va quedar una petita desviació de la [[columna vertebral]] i va estar dos mesos sense esquiar. A l'any següent, es va proclamar campió d'Espanya de eslalon, [[Esquí alpí|gegant]] i de la [[Esquí alpí|combinada]].
 
El 1973 va ser quinzè en la Copa del Món, mentre en la Copa d'Europa va acabar cinquè en la general i tercer en l'especial. A més, va ser setè en eslalon en Lauberhorn. Al febrer de 1974 va disputar els Campionats del Món de [[Sankt Moritz|Saint Moritz]], en els quals va anar bronze en el eslalon, 24è en el gegant i va ocupar el lloc 54 en el descens. Al mes següent, va aconseguir a [[Zakopane]] (Polònia) la seva única victòria en una prova de la Copa del Món en vèncer el eslalon i va ser tercer en aquesta prova en [[Vysoké Tatry|Vysoke Tatry]] (Txecoslovàquia, actual Eslovàquia), resultats que li van permetre acabar en novena posició de la Copa del Món, el seu millor lloc final històric.
En [[1968]], va fer el seu debut olímpic en els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1968|Jocs de Grenoble]], on va ser vintè tercer en eslalon i trentè vuitè en [[Esquí alpí|descens]]. A més, va ser sisè en la prova de gegant de [[Megéva|Megeve]], valedora per a la [[Copa del Món d'esquí alpí|Copa del Món]]. A l'any següent, va guanyar el gegant i especial d'Andorra.
 
El 25 de gener de 1970 va sofrir un altre greu accident durant el gegant en Megeve, perdent el coneixement durant diversos minuts. Aquesta temporada va participar en el Campionat del Món de [[Gherdëina|Val Gardena]], on va ser novè en el eslalon, trentè tercer en el gegant, quarantè segon en descens i novè en la combinada.
 
En 1971, va aconseguir el novè lloc en el eslalon de Hahnenkamm (Àustria), vuitè en Megeve i dècim en Llauri, concloent en trentè novè lloc en la Copa del Món.
 
En la seva segona participació olímpica, en [[Jocs Olímpics d'hivern de 1972|Sapporo en 1972]], va competir en el eslalon gegant i en l'especial. Va guanyar la primera màniga de l'especial, amb un temps de 55:36, i va fer segon en l'altra màniga, 53:10, temps que li van donar l'or el [[13 de febrer]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1972/02/15/pagina-37/34298921/pdf.html ''La Vanguardia Española'', 15 de febrero de 1972]</ref>.
 
Aquest mateix any va ser desè en la clàssica de Lauberhorn (Suïssa) i setè en la de Hahnenkamm.
 
El 1973 va ser quinzè en la Copa del Món, mentre en la Copa d'Europa va acabar cinquè en la general i tercer en l'especial. A més, va ser setè en eslalon en Lauberhorn.
 
Al febrer de 1974 va disputar els Campionats del Món de [[Sankt Moritz|Saint Moritz]], en els quals va anar bronze en el eslalon, 24è en el gegant i va ocupar el lloc 54 en el descens. Al mes següent, va aconseguir a [[Zakopane]] (Polònia) la seva única victòria en una prova de la Copa del Món en vèncer el eslalon i va ser tercer en aquesta prova en [[Vysoké Tatry|Vysoke Tatry]] (Txecoslovàquia, actual Eslovàquia), resultats que li van permetre acabar en novena posició de la Copa del Món, el seu millor lloc final històric.
 
Les seves millors actuacions durant la temporada 1974-75 van ser els segons posats en la combinada en Kitzbühel i Megeve, el cuart en l'eslalon de Sun Valley i els cinquens en l'eslalon de Wengen i de [[Chamonix]].
Linha 29 ⟶ 18:
Al costat dels seus germans Juan Manuel i Ricardo, el 1976 va participar en els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1976|Jocs Olímpics-Campionats del Món de Innsbruck]], on va acabar sisè en la combinada mundialista i novè en el eslalon olímpic. En 1978, va participar en els Campionats del Món de Garmisch-Partenkirchen, en els quals va ocupar el vintè segon lloc en el eslalon i el lloc 43 en el gegant.
 
En la Copa del Món 79-80 es va situar entre els deu primers en la combinada de tres proves i en els [[Jocs Olímpics d'hivern de 1980|Jocs Olímpics-Campionats del Món de Lake Placid de 1980]] va ser cinquè en la combinada mundialista. A continuació, va romandre a Estats Units durant tres anys competint com a professional i impartint cursets a França i Suïssa.
 
A continuació, va romandre a Estats Units durant tres anys competint com a professional i impartint cursets a França i Suïssa.
 
Allunyat des de llavors de la competició i deixant enrere 39 títols nacionals, va tornar a Espanya on va representar a una marca de roba esportiva. També, va obrir dues tendes de material esportiu a Madrid.
 
EnEl 1972 li van imposar la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu i la d'Or de Madrid, i en 2001 li va ser concedida la Gran Creu de la [[Reial Orde del Mèrit Esportiu|Reial orde del Mèrit Esportiu]].
 
El 20 de desembre de 1989 es va incorporar al [[Comitè Olímpic Espanyol]] i al febrer següent va entrar a formar part de la seva Comissió d'Atletes.
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />{{20m|http://www.20minutos.es/noticia/169452/0/paquito/fernandez/ochoa/}}
 
{{autoritat}}
 
{{NF|1950|2006|ORDENA:Fernandez Ochoa, Francisco}}
 
{{NF|1950|2006|Fernandez Ochoa, Francisco}}
[[Categoria:Esportistes de la Comunitat de Madrid]]
[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]