Usuari:Ferinancat/proves: diferència entre les revisions

ElsÉs adultsuna podenau mesuraramb finsel aplomatge 142de cmcolor d'alçada,negre assoliren unaels envergaduraadults i de finscolor agris 330oliva cmo imarró unen pesels entreindividus 7,7 i 14més kgjoves.<ref name=":0">Penny{{Ref-web|títol=Vultur Olsen,gryphus Enciclopedia(Andean de los Animalescondor)|url=https://animaldiversity. 1996. Rapaces. Editorial Prensa alicantina. Pàg. 294org/accounts/Vultur_gryphus/|consulta=2019-09-05|llengua=en|nom=Travis|cognom=Kidd}}</ref> És una au [[carronyaire]] de color negre. Els mascles adults tenen plomes blanques al voltant del coll i en parts de les ales.<ref>{{Ref-web|títol=Andean Condor {{!}} National Geographic|url=https://www.nationalgeographic.com/animals/birds/a/andean-condor/|data=2011-05-10|consulta=2019-09-04}}</ref> Al cap i al coll no hi tétenen plomes i són de color marró vermellós fosc o negre. Els mascles també tenen sobre el bec i el front una cresta del mateix color que el cap. A diferència de la majoria d'aus de presa, el mascle és més gran que la femella. EL color dels ulls també permet diferenciar els dos sexes, mentre els mascles tenen els ulls de color marró, les femelles els tenen vermells.

La seva vista és extraordinariamentextraordinàriament aguda, que li permet visualitzar l'aliment des de molta altura. Al no ser una au caçadora, les seves potes no tenen la típica forma amb el dit posterior [[prènsil]] i les ungles corbes i punxegudes. Les seves ungles són més arrodonides i el seu dit posterior està menys desenvolupat, més similar a les potes d'una gallina.

Bàsicament es troba en zones de praderies obertes i alpines de fins a 5.000 metres d'altitud, baixant fins les regions desèrtiques de [[Xile]] i el [[Perú]] i en zones de boscos de faigs del sud de la [[Patagònia|Patagonia]].<ref>{{Ref-web|títol=The IUCN Red List of Threatened Species|url=https://www.iucnredlist.org/en|consulta=2019-09-04}}</ref>

La seva principal font d'aliment és la carronya. La seva dieta inclou animals salvatges com les [[Llama|llames]], les [[Alpaca|alpaques]], els [[Nyandú de la Patagònia|nyandús]], els [[Guanac|guanacs]], els [[Cérvols|cèrvolscérvols]] i els [[armadillos]] i animals domèstics com cavalls, rucs, ovelles, cabres i gossos. Quan la seva font principal escasejaescasseja, opta per alimentar-se d'animals moribunds, malalts, acabats de nèixernéixer i ous d'altres aus.<ref>{{Ref-web|títol=Condor de Los Andes - AVES DE CHILE|url=https://www.avesdechile.cl/088.htm|consulta=2019-09-04}}</ref> La seva dieta també inclou vegetació que es troba dins de les vísceres dels animals. Les poblacions que viuen més a prop de la costa s'alimenten principalment de mamífers marins, la major part [[Cetacis|cetàciscetacis]] i ous d'ocells marins.<ref>{{Ref-web|títol=Vultur gryphus (Andean condor)|url=https://animaldiversity.org/accounts/Vultur_gryphus/|consulta=2019-09-04|llengua=en|nom=Travis|cognom=Kidd}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Andean Condor Fact Sheet - National Zoo{{!}} FONZ|url=https://web.archive.org/web/20071009075845/http://nationalzoo.si.edu/Animals/Birds/Facts/FactSheets/fact-andeancondor.cfm|data=2007-10-09|consulta=2019-09-04}}</ref>

El cóndorcòndor del Andes es reprodueix un cop cada 2 anys. Tots dos membres de la parella realitzen un festeig ballant al terra durant els mesos d'agost i setembre. Fa el niu entre roques de penyasegatspenya-segats ponent un únic ou de color blanc i sense taques. L'óuou és ovalat i mesura aproximadament 114x70 mm. La [[incubació]] de l'ou dura entre 54 i 65 dies i tant el mascle com la femella se'n encarreguen. Un cop nascuda la cria, aquesta es queda al niu fins al 6 o 8 mesos. Entre els 5 i els 8 anys, les cries deixen de viure amb els pares.<ref name=":0" />