Ida Pfeiffer: diferència entre les revisions

117 bytes afegits ,  fa 2 anys
Quan morí el pare, la mare intentà revertir aquella educació de la filla, orientada als homes. Al principi li va negar portar la roba que havia vestit fins aquell moment, però Ida ho va considerar una gran ofensa i es va posar malalta. El metge aconsellà la mare deixar fer la filla si volia que es restablís la seva salut. Tanmateix, a partir dels tretze anys ja no va haver alternativa i canvià la roba de noi per la noia, encara que els seu comportament es mantingué igual. Com ella explicava a la seva autobiografia (apareguda en el darrer llibre sobre el viatge a Madagascar), "què ridícula em sentia amb els vestits llargs, mentre encara corria, saltava i em comportava com un noi salvatge!"<ref name="Ida Pfeiffer. Voyage à Madagascar (1862). Notice biographique d’après ses propres notes (pàg. 6)." />. Fugia de les activitats habituals destinades a les dones d'aquella època, com el manteniment de la llar, entrenar-se en manualitats o tocar el piano. En aquest darrer punt, es tallav a els dits o es cremava la mà per tal d'escapar-se'n.
 
Aquesta situació va canviar a parir de 1810, quan la mare va contractar [[Josef Franz Emmil Trimmel]] com a tutor de la filla, un professor a qui també encantaven els viatges. Ida va confiar en ell, i a poc a poc va ser convençuda a acceptar el seu paper de noia. Segons va escriure, "fins i tot vaig aprendre diverses habilitats femenines com cosir, teixir i cuinar... a ell li dec que en tres o quatre anys arribés a assolir plenament la comprensió dels deures del meu sexe"<ref name="Ida Pfeiffer. Voyage à Madagascar (1862). Notice biographique d’après ses propres notes (pàg. 6)." />. Finalment, tots dos es van enamorar i Trimmel feu una proposta de matrimoni, Però la mare, malgrat apreciar-lo intensament i considerar-lo com un altre fill de la família, va rebutjar la petició degut a la diferència de classe social. Ell només guanyava un salari modest i no estava a l'alçada de la dot que rebria Ida.
 
La mare va prohibir la noia que mantingués contactes amb el sol·licitant i per Ida fou una enorme decepció que mai va poder superar. A partir de llavors va anar refusant tota la sèrie de propostes de matrimoni que va rebre fins que la pressió de la mare fou insostenible. La relació entre elles dues estava molt deteriorada i Ida acceptà casar-se, però amb algú que fos molt més gran que ella, el senyal que el matrimoni no seria per amor i d'alguna manera es mantindria fidel a Trimmel.
209

modificacions