Diferència entre revisions de la pàgina «Ida Pfeiffer»

117 bytes afegits ,  fa 2 anys
Desprès d'un dur viatge en un vaixell a vela durant vint dies, tornà a Copenhaguen, i d'allà es desplaçà a [[Christiania]], actual [[Oslo]], i recorregué en un carruatge tirar per cavalls la regió de [[Telemark]]. Després es dirigí a [[Göteborg]] i navegà pel [[canal de Göta]] en direcció a [[Estocolm]]. Marxà cap a [[Uppsala|Upsala]] i visità les famoses mines de ferro de [[Dannemora]], i en tornar a Estocolm fou rebuda per la reina sueca al palau real, que ja havia sentit parlar d’ella i del seu viatge a Terra Santa. Pfeiffer tornà a Viena passant per [[Lübeck]], [[Hamburg]], [[Berlín]], [[Dresden]] i [[Praga]], arribant a l’octubre de 1845. L'any següent fou publicat, en dos volums, el llibre del seu viatge, que va dedicar als dos fills, ''Reise nach dem skandinavischsen Norden un der Insel Island im Jahre 1845'', aconseguint igualment un gran èxit de vendes.
 
En el pròleg d’aquesta obra, Ida oferí explicacions sobre les raons per les quals havia realitzat el viatge, ja que es volia defensar de les crítiques que havia rebut, gent que no entenia perquè una dona podia tenir aquella vocació viatgera si no era només per cridar l’atenció. La seva justificació, innecessària i impensable en cas que s’hagués tractat d’un home, acabava de la següent manera: “Vaig començar el meu viatge a Palestina amb una sensació d'èxtasi complet; i heus aquí que vaig tornar sana i salva. Ara em sento convençuda que mai vaig temptar la Providència, ni tampoc incórrer en la imputació injusta de desitjar que es parlés de mi ni de les meves inclinacions; i mirant en silenci més enllà del món vaig triar Islàndia com a destinació, perquè jo esperava veure allà una Natura que no es troba en cap altre lloc. Em sento completament feliç en comprovar que vaig estar en comunió amb el meu Creador al poder contemplar els fenòmens naturals sublims. En els meus ulls no queda cap rastre de fatiga ni dificultat per que vaig aconseguir la felicitat perfecte. I si potser la mort se'm presenta tard o aviat durant els meus viatges, esperaré la seva arribada amb total resignació, i estaré profundament agraïda al Totpoderós per totes les hores de santa bellesa que he pogut viure admirant les seves meravelles”<ref name="Pfeiffer, Ida. Journey to Iceland and travels in Sweden and Norway (London, 1852). Prefaci pàg. viii." />.
 
=== Primer viatge al voltant del món (1846-1848) ===
209

modificacions