Diferència entre revisions de la pàgina «Santiago Ramón y Cajal»

=== Matrimoni i estada a València ===
El [[1878]] va contraure la [[tuberculosi]] amb una considerable [[hemoptisi]] (motiu que el va obligar a fer repòs durant un temps a [[Panticosa]] i a [[Monestir de Sant Joan de la Penya|Sant Joan de la Penya]]), cuidat per la seva germana Pabla; però el [[1879]] fou nomenat pel claustre de la Universitat Director dels Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el [[19 de juliol]] a l'església de Sant Pau de Saragossa amb Silveria Fañanás García ([[1854]]-[[1930]]), nascuda a Osca i òrfena d'un funcionari del [[Govern Civil]],<ref>{{ref-publicació |autor=Alonso Peña, JR|article=Cajal, esposo |publicació=Neurociencia en español|exemplar=2014; Ag 20|pàgines=pàgs: 5|url=http://jralonso.es/2014/08/20/cajal-esposo/|llengua=castellà|consulta= 10 juny 2017|}}</ref> amb qui va tenir set fills. Els dos es coneixien de vista des de petits i es trobaren de nou per casualitat. El pare de Cajal no va donar el seu beneplàcit al matrimoni, ja que creia que no era el moment oportú, i no assistí al casament. Només hi anà el seu germà Pedro i la cerimònia es va fer de bon matí, sense públic ni festa posterior. Silveria sempre va donar suport al seu marit.<ref>{{ref-publicació |autor=Wong, VS |article=Santiago Ramón y Cajal (1852-1934): pride of Petilla|publicació=Singapore Med J|exemplar=2010 Sep; 51 (9), pp: 683-684|pmid=20938605|pmc= |url=http://smj.sma.org.sg/5109/5109ms1.pdf|autor2=Tan, SY|autor3=|llengua=anglès|consulta=3 març 2017}}</ref>
[[File:Autorretrato familiar de Cajal con su esposa, Silveria, y sus hijos, hacia 1895.jpg|left|thumb|Autoretrat familiar de Cajal amb la seva dona, Silveria, i els seus fills, cap a 1895.]]
 
Amb 31 anys va guanyar la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de [[Universitat de València|València]] al desembre de l'any [[1883]] (prèviament havia opositat sense èxit a les càtedres de [[Granada]] i Saragossa en 1878 i de nou a la càtedra de Granada en [[1880]], places que va perdre a causa de la dubtosa ètica dels tribunals universitaris de l'època i no per una especial
manca de preparació)<ref>{{ref-publicació |autor= Alonso Peña, JR |article= Cajal, opositor |publicació= Neurociencia |exemplar= 2015; Abr 27 |pàgines=pàgs: 14|url= https://jralonso.es/2015/04/27/cajal-opositor/ |llengua= castellà|consulta= 15 octubre 2017|}}</ref> on va poder estudiar -per encàrrec de la Diputació de Saragossa- l'[[epidèmia]] de [[còlera]] que va assotar la ciutat l'any [[1885]], com indiquen els seus escrits al [[Jaume Ferran i Clua|Dr. Ferran]].<ref>{{ref-publicació |autor= Cid, F |article= Sobre la problemática científica del cólera (1885): una carta inédita de Santiago Ramón y Cajal a Jaime Ferrán |publicació= Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque Historiam Illustrandam |exemplar= 1982, 2, pp. 373-384|url= https://ddd.uab.cat/record/35552 |autor2= Cruz, F |autor3= Pous Mas, T | llengua= castellà |consulta= 20 setembre 2016}}</ref> Cajal va ratificar els treballs de Ferran i, per primera vegada, descrigué experimentalment la formació d'[[anticossos]] com a peça fonamental per a lluitar contra la malaltia.<ref>{{ref-publicació |autor= Ramon y Cajal, S |títol= Estudios sobre el microbio vírgula del cólera y las inoculaciones profilácticas |publicació= 1885. Tipografia del Hospicio Provincial. Zaragoza |págines=56|exemplar= Acta d'aprovació: 21 de juliol de 1885 |url= http://cisne.sim.ucm.es/articles/1514147.8230/1.PDF |llengua= castellà |consulta= 17 octubre 2016|}}</ref> De tota manera, les bones relacions entre els dos metges es van malmetre aviat; ja que mentre Ferran feia servir [[Cultiu microbiològic|cultius]] de bacils vius a les seves [[vacunes]], Cajal recomanava emprar bacils morts per evitar efectes iatrogènics desfavorables.<ref>{{ref-publicació |autor= Climent, F |títol= Trets biogràfics del Dr. Jaume Ferran i Clua |publicació= Fundació Dr. Ferran. Tortosa, 1995 |exemplar= 2012 (Edició electrònica), pp: 27-32|autor2=Cid, J|isbn=|url=http://fundacioferran.org/portal/wp-content/uploads/2012/04/Llibre-Trets-Biografics-del-Dr-Jaume-Ferran-i-Clua-2012.pdf |llengua=|consulta= 5 novembre 2016|}}</ref> A València conegué al Dr. [[Lluís Simarro]] Lacabra, qui li va ensenyar per primera vegada preparacions histològiques tenyides amb la tècnica de Golgi;<ref>{{ref-publicació|cognom= Campos Bueno, JJ |article= Influencia de Simarro en la obra de Cajal: la tesis de Julio Perales y García |publicació= Rev Hist Psicol |exemplar= 2004; 25 (4), pp: 23-30 |url= http://eprints.ucm.es/21080/ |issn= 0211-0040 |llengua= castellà|consulta= 23 octubre 2016|}}</ref> i també al Dr. [[Joan Bartual Moret|Bartual]], uns anys després ([[1889]]) [[catedràtic]] d'[[Histologia]] de la [[Universitat de València]], amb qui va col·laborar en alguns estudis.<ref>{{ref-publicació |autor= Bartual Pastor, J |títol= La amistad de Santiago Ramón y Cajal con Juan Bartual Moret a través de escritos y correspondencia inèdita |publicació= 2011. Real Academia de Medicina y Cirugía de Cádiz |autor2= Bartual Magro, J | url= https://www.researchgate.net/publication/269464452_La_amistad_de_Santiago_Ramon_y_Cajal_con_Juan_Bartual_Moret_a_traves_de_escritos_y_correspondencia_inedita |llengua= castellà |consulta= 25 octubre 2016|}}</ref> A l'octubre de [[1884]] va ingressar a l'Institut Mèdic Valencià. Al butlletí d'aquesta institució publicà diversos treballs, com ''El estudio anatómico de la sangre'' (en el qual va analitzar en especial i críticament les idees de [[Louis Ranvier|Ranvier]] sobre l'origen de les [[plaquetes]]),<ref>{{ref-publicació|cognom= Vera Sempere, F |article= Cajal, catedrático de anatomía en Valencia (1884-1887) |publicació= Rev Esp Patol |exemplar= 2002; 35 (4), pp: 395-408 |url= http://www.patologia.es/volumen35/vol35-num4/pdf%20patologia%2035-4/35-4-05.pdf |llengua= castellà| consulta= 1 gener 2017|}}</ref> ''Fibra muscular del ala de los insectos'' o ''Tejido óseo''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Fresquet Febrer, JL |article= El Instituto Médico Valenciano y su Boletín (1841-1896) |publicació= Instituto Médico Valenciano. COMV |exemplar= 2015, pàgs: 21 |url= http://hicido.uv.es/IMV/IMV/instituto.html#34|isbn=84-370-6623-9 |llengua= castellà|consulta= 1 gener 2017|}}</ref> Allí va conèixer també al [[jesuïta]], biòleg i reformador social Antoni Vicent Dolz (1837-1912), amb qui compartí experiències sobre l'ús del microscopi.<ref>{{ref-publicació|cognom= Bellés, S |article= Antonio Vicent Dolz |publicació= Seres Humanos de Castellón |exemplar= 2008 Oct 29, pàgs: 4 |url= http://www3.uji.es/~belles/Salvador%20Belles/Seres%20Humanos%20de%20Castell%F3n/Antonio%20Vicent%20Dolz.pdf |llengua= castellà|consulta= 24 maig 2017|}}</ref> Durant aquest període, Cajal muntà un diminut laboratori d'investigació, donà classes particulars a més de les universitàries i practicà el turisme gastronòmic (va ser organitzador i redactor dels estatuts del ''Gaster Club'', un grup d'amics afeccionats a fer [[Paella d'arròs|paelles]] a l'[[Albufera de València|albufera]]). També va crear al seu domicili el seu primer consultori/gabinet dedicat a experimentar en camps que ara es consideren dins de les matèries [[Pseudociència|pseudocientífiques]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Calvo Roy, A |article= Cajal y la ciència (verdadera y falsa) |publicació= El escéptico |exemplar= 1999, Estiu, pp: 42-45 |url= https://www.escepticos.es/repositorio/elesceptico/articulos_pdf/ee_05/ee_05_cajal_y_la_ciencia_verdadera_y_falsa.pdf |llengua= castellà|consulta= 17 octubre 2017|}}</ref>
1.894

modificacions