Anticlinal: diferència entre les revisions

 

Un anticlinal es compon, en una secció transversal, de flancs i xarnera. Els flancs estan compostos pels estrats que s'inclinen en sentits oposats. Quan el plec està format per estrats de diferent competència i [[plasticitat]], els flancs poden presentar discordances en el capbussament per variacions de la potència dels estrats més plàstics que, pressionats en els [[sinclinal|sinclinals]] i en les parts on hi ha més compressió, tendeixen a acumular-se cap a les zones del flanc on la pressió és menor.

La xarnera és el lloc on es produeix la [[curvatura]] del plec o, si es vol, el lloc on els flancs es troben. La xarnera pateix tensions de distensió a conseqüència de la curvatura, de manera que tendeix a obrir-se amb falles normals. Per aquesta causa, la xarnera és el punt més feble del plec, el lloc per on l'[[erosió]] ataca l'anticlinal, que pot arribar a obrir-se abans de concloure els esforços [[Tectònica|tectònics]] que el configuren i a originar un relleu invers, que neix ja invertit. Quan el plec abriga un material plàstic no estratificat de gran potència, la xarnera no es percep en aquesta capa, i es parla, aleshores, de ''nucli del plec''.