Santiago Ramón y Cajal: diferència entre les revisions

Després de quasi quatre anys a València, el [[1887]] es va traslladar a [[Barcelona]] per a ocupar la càtedra d'[[Histologia]] creada el mateix any a la [[Facultat de Medicina (UB)|Facultat de Medicina de Barcelona]], en aquell temps situada al carrer del Carme, amb un sou de 60 ''duros'' al mes. Hi va viure cinc anys a la ciutat. Tingué el seu primer habitatge al carrer de la Lluna 1 i al [[1888]] va escriure la seva teoria neuronal mentre residia al carrer del Notariat, número 7.<ref>{{ref-publicació |autor=Arboix, A |article=Història de la neurologia catalana |publicació=Societat Catalana de Neurologia |exemplar=2011, març |url=http://www.acmcb.es/ebdml/1186/llibre_historia_neurologia.pdf |autor2=Gironell, A |autor3=de Fàbregues, O |autor4=Font, MA |autor5=''et al'' |consulta=20 agost 2016}}</ref> A banda d' utilitzar els seus microscopis particulars, Cajal aconseguí per a la nova càtedra -desproveïda de material científic- un Leitz alemany, un Reichert austríac i dos Nachet francesos; a més de micròtoms de lliscada i de congelació.<ref>{{ref-publicació |autor= Durfort, M |article= Santiago Ramón y Cajal i la Universitat de Barcelona (1887-1892). A: Història de la Universitat de Barcelona. I Simposium 1988 |publicació= Publicacions Universitat de Barcelona |exemplar= 1990; Cap. III, pp: 354-355 |url= https://books.google.es/books?id=DCMuXvhTkhIC&pg=PA354&lpg=PA354&dq=zeiss+universitat+de+barcelona&source=bl&ots=_dJVrG9yqJ&sig=D5HDg1sCYYBrozHBTuaeV3Xqbq8&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwj_tf2xgLPSAhVFPRQKHahCCkkQ6AEITTAK#v=onepage&q=zeiss%20universitat%20de%20barcelona&f=false |ISBN= 9788478751662 |llengua= |consulta= 27 febrer 2017}}</ref> A l'[[Exposició Universal de Barcelona]] de 1888 va presentar una llarga sèrie de preparacions histològiques que foren premiades amb una medalla d'or, atorgada pel jurat internacional. Ell mateix va dir que 1888 fou: "mi año cumbre, mi año de fortuna".<ref>{{ref-publicació |autor= [[Mercè Durfort i Coll|Durfort i Coll]], M |article= La etapa barcelonesa de Santiago Ramón y Cajal |publicació= Quark |exemplar= 2007, 39-40, pp: 66-72|url= http://quark.prbb.org/39-40/039066.pdf |autor2=|llengua= castellà |consulta= 20 setembre 2016}}</ref> Al maig d'aquest any va iniciar la publicació de la ''Revista Trimestral de Histología Normal y Patológica'',<ref>{{ref-publicació|autor=Ramón y Cajal, S|article=Estructura de los centros nerviosos de las aves|publicació=Revista Trimestral de Histología Normal y Patológica|exemplar=1888, 1 May 1 (1), pp: 1-10|url=https://zaguan.unizar.es/record/4583/files/HNYP_1888_1.pdf|llengua=castellà |consulta=11 octubre 2016}}</ref> finançant l'edició amb diners propis. L'any [[1889]] va presentar a la ''Gaceta Médica Catalana'' un article sobre la [[hipnosi]] com [[anestèsic]] [[Obstetrícia|obstètric]],<ref>{{ref-publicació |autor=Ramón y Cajal Junquera, MÁ|article=Santiago Ramón y Cajal y la hipnosis como anestesia |publicació=Rev Esp Patol|exemplar=2002, 35 (4), pp: 413-414|url=http://www.patologia.es/volumen35/vol35-num4/pdf%20patologia%2035-4/35-4-07.pdf|autor2=|llengua=castellà|consulta= 17 setembre 2016}}</ref> títolat: "Dolores del parto considerablemente atenuados por la sugestión hipnótica".<ref>{{ref-publicació |autor=Ramón y Cajal, S|article=Dolores del parto considerablemente atenuados por la sugestión hipnótica|publicació= Gac Méd Catalana (Barc.)|exemplar=1889 Ag 31; XII (16)|pàgines=pp: 484–486|issn=|url=http://biblioteca.ucm.es/BUCM/med/doc12538.pdf| llengua=castellà|consulta= 12 maig 2018|}}</ref> Va ser el primer cas clínic publicat sobre la hipnoanalgèsia.<ref>{{ref-publicació |autor= Lanfranco, RC |article= Hypnoanalgesia and the study of pain experience: from Cajal to modern neuroscience |publicació= Front Psychol |exemplar= 2014 Sep 30; 5, pp: 1126 |pmid= 25324822 |pmc= 4179709 |doi= 10.3389/fpsyg.2014.01126 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4179709/ |autor2= Canales-Johnson, A |autor3= Huepe, D |llengua= anglès|consulta= 25 octubre 2016}}</ref> A banda d'un breu comentari anònim al ''British Medical Journal'' d'aquell any, l'escrit passà pràcticament desapercebut i no va ser apreciat per la comunitat científica fins un segle més tard. Prudentment, a l'esmentat article evità suggerir que la hipnosi fou una forma d'[[analgèsia]] total i especificà els tipus de [[dolor]]s en els quals aquesta tècnica pogués ser d'utilitat, remarcant la possibilitat de reduir amb dita pràctica el temps de patiment derivat del part.<ref>{{ref-publicació |autor= Nieto, C |article= La Hipnosis a través de Grandes Figuras de la Historia: Santiago Ramón y Cajal |publicació= Hipnológica |exemplar= 2009; 2 |pàgines=pp: 6-7|issn= 1989-9866 |url= http://www.hipnologica.org/articulos_pdf/numero2/hipnosis_ramon_y_cajal.pdf | llengua= castellà| consulta= 12 febrer 2018|}}</ref> Amb aquesta particular tècnica anestèsica van néixer els seus darrers dos fills: Pilar i Lluís; emprada en un intent heterodox i avençat per l'època d'alleujar els dolors de part de la seva dona. Les seves experimentacions hipnòtiques duraren pocs anys i mai va fer servir aquest procediment amb ànim de lucre. Durant la [[dècada de 1880]], la [[psicoteràpia]] hipnòtica fou un tema molt polèmic, a causa de la confrontació científica entre l'Escola de París (encapçalada per [[Jean-Martin Charcot|Charcot]] i dedicada a l'estudi de les [[neurosi]]s [[histèriques]]) i l'Escola de [[Nancy]] (representada por Bernheim i Liébault, centrada especialment en la [[suggestió]] terapèutica). Cajal volgué aprofundir en el coneixement de les possibilitats de la suggestió i, seguint les idees de Bernheim, va interpretar aquest fenomen psíquic com una errada en el funcionament cerebral.<ref>{{ref-publicació |autor=López-Muñoz, F; Rubio, G; Molina, JD; García-García, P; ''et al''|article=Cajal y la psiquiatría biológica: actividades profesionales y trabajos científicos de Cajal en el campo de la psiquiatría |publicació=Arch Psiquiatr|exemplar=2007 Abr-Jun; 70 (2), pp: 83-114|pmid=|pmc=|issn=1576-0367|url=https://www.researchgate.net/publication/28233373_Cajal_y_la_psiquiatria_biologica_actividades_profesionales_y_trabajos_cientificos_de_Cajal_en_el_campo_de_la_psiquiatria|autor2=|llengua=castellà|consulta= 25 maig 2017}}</ref> Ell mateix digué: "una vegada satisfeta la meva curiositat, vaig despatxar als pacients".<ref>{{ref-publicació |autor=Stefanidou, M|article=Cajal's Brief Experimentation with Hypnotic Suggestion|publicació=J Hist Neurosci|exemplar=2007 Oct-Des; 16 (4), pp: 351-361|pmid=17966053|issn= 0964-704X |doi=10.1080/09647040600653915 |url=https://www.researchgate.net/publication/5880169_Cajal%27s_Brief_Experimentation_with_Hypnotic_Suggestion|autor2=Solà, C|autor3=Kouvelas, E|autor4=del Cerro, M|autor5=Triarhou, LC|llengua=anglès|consulta= 19 abril 2017}}</ref> Cajal també assistí a sessions d'[[espiritisme]] i [[metempsicosi]]. Sobre aquests temes i sobre els [[mèdium]]s en particular, la seva opinió fou categòrica: ''Lo admirable en aquellas sesiones no eran los sujetos, sino la increíble ingenuidad de los asistentes''.<ref>{{ref-publicació |autor=Alonso Peña, JR|article=Cajal, escéptico|publicació=Neurociencia|exemplar=2014; Ag 4|pàgines=pàgs: 10|url=https://jralonso.es/2014/08/04/cajal-esceptico/|llengua=castellà|consulta= 15 octubre 2017|}}</ref> De totes aquestes experiències va extreure dues conclusions: que la suggestió era un fet real i que podia emprar-se per manipular les ments de persones sanes i patològiques. Anys després afirmà que la psicologia suggestiva, juntament amb la fisiologia i la pedagogia científica, podria formar part d'una "ortopèdia mental" per tractar determinats trastorns.<ref>{{ref-publicació |autor= Gamundí, A; Rial, R; Nicolau, MC; Timoner, G; Langa Langa, MA |article= La psicología sugestiva en Ramón y Cajal |publicació= Revista de Historia de la Psicología |exemplar= 1995; 16 (3-4) |pàgines=pp: 225-231|issn= 0211-0040 |url= http://digital.csic.es/bitstream/10261/12038/1/LangaRevHistPsicol%2c%201995.pdf |llengua= castellà|consulta= 5 novembre 2017|}}</ref>

Després del naixement de la seva filla María del Pilar (juliol del 1889),<ref>{{ref-publicació |autor= Calbet i Camarasa, JM |article= Precisiones en torno a Cajal |publicació= Gimbernat |exemplar=1993; XX, pp. 91-92|url= http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/44248/54231 |llengua= castellà|consulta= 20 agost 2016}}</ref> la família es trasllada al carrer del Bruc (en un edifici desaparegut, possiblement l'actual número 73, tot i que alguns autors situen la finca a la cantonada Bruc/Consell de Cent, avui dia Consell de Cent 356) on Cajal va muntar un petit laboratori que li permetia ensenyar els seus mètodes a un reduït grup de metges de la ciutat, amb els animals d'experimentació al jardí.<ref>{{ref-publicació |autor= Rocha, A |article= Nota breu sobre els domicilis que va tenir Santiago Ramon y Cajal a Barcelona (1887-1892). Documents dels arxius municipals |publicació= Gimbernat |exemplar= 2007, 47, pp. 127-129|url=http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/123201/170988 |autor2= Estévez, MA |autor3=|consulta= 20 agost 2016}}</ref> El [[1890]] escrigué a la ''Gaceta Sanitaria de Barcelona'' l'article "Origen y terminación de las fibras nerviosas olfatorias". En aquest treball, Cajal va indicar que el [[sistema olfactori]] estava format per diferents tipus de cèl·lules amb morfologies i funcions particulars. Segons alguns autors, dit article es podria considerar la primera descripció definitiva de les neurones receptores olfactòries amb les primeres imatges de la seva continuïtat al llarg del tracte olfactori.<ref>{{ref-publicació |autor= Figueres-Oñate, M |article= Unraveling Cajal's view of the olfactory system |publicació= Front Neuroanat |exemplar= 2014 Jul 2; 8, pp: 55|pmid= 25071462 |pmc= 4078396 |doi= 10.3389/fnana.2014.00055 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4078396/#B54 |autor2= Gutiérrez, Y |autor3= López-Mascaraque, L |llengua= anglès|consulta= 28 gener 2017}}</ref> Cajal va ser tertulià habitual del ''Café de Pelai'' (i després de ''La Pajarera'' a la [[Plaça de Catalunya (Barcelona)|Plaça de Catalunya]], un cafè obert el 16 de maig de 1888), fet que li va aportar una bona amistat amb el naturalista [[Odón de Buen]] i amb el catedràtic de [[Química]] Victorino García de la Cruz;<ref>{{ref-publicació |autor= Callabed, J |article= La huella de Santiago Ramón y Cajal en Barcelona |publicació= Andalán |exemplar= 2011, Maig 1, pàgs: 3|issn= 9916-5104 |url= http://www.andalan.es/?p=4398 |llengua= castellà |consulta= 15 octubre 2017}}</ref> i també soci de la penya del ''Casino Militar'', on feia molt sovint partides d'[[escacs]].<ref>{{ref-publicació |autor= Cervós-Navarro, J |article= Cajal en Barcelona |publicació= Rev Esp Patol |exemplar= 2002, 35 (4), pp: 409-412|url= http://www.patologia.es/volumen35/vol35-num4/pdf%20patologia%2035-4/35-4-06.pdf |autor2issn= 1699-8855 |llengua= castellà |consulta= 25 octubre 2016}}</ref> L'[[afició]] de Cajal pels escacs fou notablement intensa. En aquells moments, segons relatà a les seves memòries, era quasi una [[obsessió]] que li treia temps per treballar. Curiosament, primer va millorar la [[Tàctica (escacs)|tàctica de joc]] fins a aconseguir un nivell satisfactori i després es donà de baixa del ''Casino'' per centrar-se millor en la feina.<ref>{{ref-publicació |autor= Alonso Peña, JR |article= Cajal, ajedrecista |publicació=Neurociencia Neurociència |exemplar= 2014; Jul 29| pàgines=pàgs: 9|url= https://jralonso.es/2014/07/29/cajal-ajedrecista/ |llengua= castellà|consulta= 23 setembre 2017|}}</ref>

Sempre va recordar amb gran afecte aquesta etapa de la seva vida, malgrat patir dues desgràcies personals importants a Barcelona durant aquests anys: la mort de la seva filla Enriqueta per [[meningitis]] tuberculosa i la [[febre tifoide]] soferta pel seu fill Santiago, que alterà el seu estar mental i li va ocasionar la mort uns anys després a causa de les alteracions cardíaques originades llavors per la malaltia.<ref>{{ref-publicació |autor= Domingo Feliubadaló, J |article= Santiago Ramón y Cajal en Barcelona (1887-1892) |publicació= APIAC. Revista Comarca |exemplar= 2002 Abr-Jun; Butlletí informatiu monogràfic, pp: 31-32|url= http://www.reinodelosmallos.com/pdf/Monografico%20Cajal%20entero.pdf|autor2= |llengua=castellà castellà|consulta= 4 maig 2017}}</ref> Conegué a la Facultat al degà [[Marià Batlles i Bertran de Lis]], qui no volia que Cajal deixés la càtedra, un fet que aquest li va agrair profundament als seus escrits. Amb Claudi Sala i Pons ([[Artés]], [[1868]]-[[1943]]) va publicar un estudi relatiu a la [[innervació]] perifèrica del [[pàncrees]]<ref>{{ref-publicació |autor= Corbella, J |article= The work of Santiago Ramón y Cajal in Barcelona |publicació= Contributions to Science |exemplar= 1999; 1 (1), pp: 109-111|issn= 1575-6343 |url= http://revistes.iec.cat/index.php/CtS/article/view/226/34360 |llengua= anglès|consulta= 6 setembre 2019}}</ref> i diversos treballs sobre el sistema nerviós dels batracis.<ref>{{ref-publicació |autor= [[Col·legi Oficial de Metges de Barcelona|COMB]]. Unitat d'Estudis Acadèmics |article= Claudi Sala i Pons |publicació= Galeria de Metges Catalans |exemplar= 2015 |url= http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=HFF |consulta= 8 desembre 2016}}</ref> Sala i Pons marxà a Madrid quan Cajal va guanyar la càtedra allà i fou aquest el director de la seva tesi ''La neuròglia dels vertebrats'' ([[1894]]). Va ser, amb Tello, un dels dos primers investigadors incorporats al nou Laboratori d’Investigacions Biològiques.<ref>{{ref-publicació |autor= Juanicó i Petrus, A |article= Claudi Sala i Pons. (Artés, 1868-1943) |publicació= Gimbernat |exemplar= 2008; 49, pp: 229-236|url= http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/139528/190704 |issn= 0213-0718 |llengua=català|consulta= 25 maig 2017}}</ref> També foren deixebles seus [[Josep Maria Roca i Heras]],<ref>{{ref-publicació |autor=[[Col·legi Oficial de Metges de Barcelona|COMB]]. Unitat d'Estudis Acadèmics|article=Josep Maria Roca i Heras|publicació=Galeria de Metges Catalans|exemplar=2015|url=http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EFD|consulta=9 desembre 2016}}</ref> August Pi i Gibert ([[Badalona]], 1860–Barcelona, 1923),<ref>{{ref-publicació |autor=[[Col·legi Oficial de Metges de Barcelona|COMB]]. Unitat d'Estudis Acadèmics |article= August Pi i Gibert

|publicació= Galeria de Metges Catalans |exemplar= 2015 |url= http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=LDE |consulta= 15 setembre 2017}}</ref> Gil Saltor i Lavall ([[Maçanet de la Selva]], 1862–Barcelona, 1909), qui va substituir en la càtedra a Cajal quan aquest marxà a Madrid<ref>{{ref-publicació |autor= [[Col·legi Oficial de Metges de Barcelona|COMB]]. Unitat d'Estudis Acadèmics |article= Gil Saltor i Lavall |publicació= Galeria de Metges Catalans|exemplar= 2015 |url= http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JDM |consulta= 15 setembre 2017}}</ref> i [[Manuel Duran i Ventosa]] (fill de [[Manuel Duran i Bas]]).<ref>{{ref-publicació |autor= Corbella i Corbella, J |article= L'estada de Cajal a Barcelona, com a catedràtic (1887-1892). La formació frustrada d'escola |publicació= Gimbernat |exemplar= 2012; 58, pp: 101-112|url= http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewFile/308127/398119|autor2= |llengua=català|consulta= 9 desembre 2016}}</ref> Ensenyà tècniques i procediments de microscòpia al metge -i més tard notable naturalista- [[Josep M. Bofill i Pichot]].<ref>{{ref-publicació |autor= Camarasa i Castillo, JM |article= Josep M. Bofill i Pichot, metge i naturalista. Semblança biogràfica |publicació= [[IEC]] |exemplar= 2007 Feb 26; Semblances biogràfiques LI, p. 8 |url= http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062/00000074.pdf|autor2= |llengua=català|consulta= 15 març 2017}}</ref> El dissabte 12 de març de 1892, companys de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Facultat van oferir a Cajal un àpat de comiat a l’[[Hotel Colón (Barcelona)|Hotel Colón]] de Barcelona, tres dies abans de marxar a Madrid el 20.<ref>{{ref-publicació |autor=Rocha Barral, E|article=Santiago Ramón y Cajal a Barcelona|publicació= Revista Ciències |exemplar=2008; 11, pp: 23-28|url=http://www.raco.cat/index.php/Ciencies/article/view/123027/170777|autor2=|llengua=català|consulta=27 desembre 2016}}</ref> Durant els anys que Cajal fou professor de la Universitat de Barcelona publicà una mitjana de 12,5 treballs cada any (52 monografies i 2 manuals).<ref>{{ref-publicació |autor = Timoner Sampol, G |article= L'obra de Santiago Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona (desembre de 1887-abril de 1892) |publicació= Gimbernat |exemplar= 2002; 38, pp: 247-265|url= http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/44848/54613 |autor2= Gamundi Gamundi, A |llengua=|consulta= 28 gener 2017}}</ref> Molts dels seus dibuixos de preparacions histològiques del sistema nerviós van ser [[Pintura a l'oli|pintats a l'oli]] per [[Ramon Padró i Pedret]].<ref>{{ref-publicació |cognom= Catálogo de la exposición Arte y Carne. Patrimonio Histórico Universidad Complutense de Madrid |article= Sala 4: El orgullo de la especie |publicació= [[UCM]]|exemplar= 2016 |url= http://arteycarne.ucm.es/catalogo/sala-4-el-orgullo-de-la-especie|llengua=castellà |consulta= 20 setembre 2016|}}</ref>

Soci de Mèrit del Col·legi de Metges de Madrid ([[1897]]). Membre honorari de l'''Academia Médico-Quirúrgica Española'' (18 de abril de 1897). Obtingué la Medalla de Moscú el [[1900]], al Congrés Internacional de Medicina de París. Al febrer de l'any [[1901]] va rebre la [[Gran Creu d'Isabel la Catòlica]] de mans de la [[Maria Cristina d'Habsburg-Lorena|Reina Regent Maria Cristina]].<ref>{{ref-publicació |autor= Langa, MA |títol= Santiago Felipe Ramón y Cajal (1852 –1934). 1900-1934 |publicació= Retazos Cajalianos. Unidad de Biblioteca, Documentación y Difusión –Instituto Cajal–CSIC–Madrid |exemplar= 2015 Des; 4, pàg: 10|url= http://www.cajal.csic.es/files/Biblioteca/2015-12-18-RetazosCajalianosNumero4.pdf |llengua= castellà|consulta= 22 novembre 2016|ref>}}</ref> Premi Martínez y Molina [[1902]] (conjuntament amb el seu germà Pedro).<ref>{{ref-publicació |autor= Solsona, F |títol= S. Ramón y Cajal y Zaragoza |publicació= Rev Esp Patol |exemplar= 2002; 35 (4,) pp: 385-394

|url= http://www.patologia.es/volumen35/vol35-num4/pdf%20patologia%2035-4/35-4-04.pdf |llengua= castellà |consulta= 22 novembre 2016|ref>}}</ref> Placa de la ''Academia Médico-Farmacéutica'' de Barcelona ([[1904]]).<ref>{{ref-publicació |autor= Instituto Cajal |títol= Placa de homenaje de la Academia Médico-Farmacéutica de Barcelona a Santiago Ramón y Cajal |publicació=Legado Cajal. Fondo Condecoraciones y Medallas |exemplar= Imatges: 11376-001/11376-002 |url= http://www.cajal.csic.es/LegadoCajal/index.php/FondoCondecoracionesMedallas/11376-001 |llengua= castellà |consulta= 22 novembre 2016|ref>}}</ref> Gran Creu d'Alfons XII ([[1902]]), concedida per [[Alfons XIII]] i títol de Conseller d'Instrucció Pública. L'any 1905 li atorgaren la Medalla Helmholtz de l'[[Acadèmia Prussiana de les Ciències]] i fou anomenat membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Roma, a [[1914]] va rebre la Gran Creu de la [[Legió d'Honor]] francesa amb el grau de ''Commandeur'', i a [[1915]] la [[Pour le Mérite]] per Ciències i Arts alemanya.<ref>{{ref-publicació |cognom= Ministerio de Educación y Ciencia |article= Ramón y Cajal, 1852-1934: Expediente administrativo y otros documentos |publicació=Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia |exemplar= 1978 |ISBN= 9788436906288 |url= https://books.google.es/books?id=PDSU10UUdZgC&pg=PA335&lpg=PA335&dq=Ramon+y+Cajal+la+Cruz+de+la+orden+imperial+alemana+Pour+le+m%C3%A9rite&source=bl&ots=Cboagb8jm1&sig=5eXO_hwJRahyHCY83w510IA7rxA&hl=es&sa=X&ei=jum_U6CaK-fY0QWNk4CIDQ#v=onepage&q=Ramon%20y%20Cajal%20la%20Cruz%20de%20la%20orden%20imperial%20alemana%20Pour%20le%20m%C3%A9rite&f=false |llengua= castellà |consulta= 22 agost 2016|}}</ref> President honorari de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Bilbao (1906). A [[1907]] va ingressar -per elecció- a la [[Reial Acadèmia Nacional de Medicina]], amb un discurs sobre el mecanisme de la regeneració dels nervis.<ref>{{ref-publicació|cognom= Real Academia Nacional de Medicina |article= Ramón y Cajal, Santiago |publicació= Académicos, 1907, sillón nº 38 |exemplar= 2013 |url =http://www.ranm.es/academicos/academicos-de-numero-anteriores/957-1907-ramon-y-cajal-santiago.html |consulta= 10 octubre 2016|}}</ref> El març de [[1908]] la Acadèmia de Ciències Mèdiques, Físiques i Naturals de L'Havana, el va designar Acadèmic de Mèrit.<ref>{{ref-publicació |autor= Vega Jiménez, J |títol= Don Santiago Felipe Ramón y Cajal y la medicina militar, vínculos con Cuba |publicació= Rev Cubana Med Mil |exemplar= 2014; 43 (4), pàgs: 8 |url =http://bvs.sld.cu/revistas/mil/vol43_4_14/mil16414.htm |llengua= castellà |consulta= 28 desembre 2016|ref>}}</ref> Doctor en Medicina, ''honoris causa'', por la [[Universitat d'Oslo|Universitat de Kristiania]] i membre honorari estranger de l'Acadèmia Reial de Medicina de [[Bèlgica]] ([[1911]]). Doctor ''[[honoris causa]]'' per la [[Universitat de Lovaina]] (maig de 1909). Professor honorari de la [[Universitat de Dublín]] (1912). Soci corresponent de la ''Societas Regia Edinensis'' d'[[Edimburg]] i associat estranger de l'Acadèmia de Medicina de París ([[1913]]).