Sistema solar: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Protoplanetary disk.jpg|miniatura|'''Formació del sistema solar''' a partir del [[disc d'acreció]]. En el centre es troba el [[protoestel]], al seu voltant els [[planetesimal]]s col·lideixen entre si fins a formar [[planetes]].]]

{{AP|Formació i evolució del sistema solar}}

 

El procés va començar fa uns 4.600 milions d'anys. La nebulosa, que devia tenir unes 100 [[UA]] de diàmetre, va ser pertorbada per alguna cosa, potser l'explosió d'una [[supernova]] no molt llunyana i va començar a contraure's. Tot el material es va anar comprimint, formant una bola de gas en el centre. La nebulosa, com tota la [[galàxia]], estava en rotació i la seva velocitat de rotació va anar augmentant a mesura que es contreia. Això va fer que la nebulosa s'aplanés formant el [[disc d'acreció]], perpendicular al seu [[període de rotació|eix de rotació]]. El centre del disc, on el material estava més comprimit, es va començar a escalfar formant una bola de gas calent anomenada [[protoestel]]. Lluny del centre del disc, es van formar partícules sòlides; primer metalls com el [[ferro]] i el [[níquel]], i després roques com el [[silici]], i a la part més exterior, gel d'[[aigua]], d'[[amoníac]] i de [[metà]]. A poc a poc, el refredament progressiu va deixar que es formessin petites partícules que, gràcies a la gravetat, es van anar ajuntant formant [[planetesimal]]s. Amb el temps, els planetesimals van anar col·lidint entre si, formant cossos més grans, els planetes. Els planetes més grans van atreure gran quantitat de gas i per això van aconseguir unes denses [[atmosfera d'un cos celeste|atmosferes]] com la de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]. Els satèl·lits i els anells es van formar a partir de discs creats al voltant dels primitius planetes. En cert moment del procés, el nucli del protoestel es va escalfar prou per a donar lloc a reaccions termonuclears de [[fusió nuclear|fusió]], generant gran quantitat de calor. En conjunt, tot el procés devia durar uns 100 milions d'anys.