Les primeres mostres culturals i lingüístiques de la història bosniana es remunten a l'[[alta edat mitjana]]. En aquella època, els [[eslaus]] del sud-est d'Europa van envair l'[[Imperi bizantíRomà d'Orient]] i van establir-se a la [[península balcànica|península Balcànica]]. Un cop allà, van barrejar-se amb els pobles paleobalcànics indígenes, coneguts col·lectivament com a ''[[il·liris]]''. A partir de l'any 800 aC, aquests pobles eslaus van formar principats que, al cap del temps, van convertir-se en regnes. A l'oest, els croats estaven sota la influència de Roma, així com els regnes catòlics veïns, mentre que els serbis, a l'est, es van trobar sota influència de [[Bizanci]] i van convertir-se al cristianisme ortodox. Així, es van cimentar les seves diferències identitàries. Per altra banda, a Bòsnia no hi havia una tribu majoritària i no va ser fins molt més tard que va emergir un estat bosnià independent. Abans d'això, les terres bosnianes van estar en flux constant entre els serbis i els croats fins al segle XII, quan va emergir una [[banovina]] bosniana caracteritzada per una estructura religiosa independent. Al segle XIV, va convertir-se en el Regne bosnià, i la paraula [[bosníacs|''bosníac'']] (''bošnjani'') va utilitzar-se per a descriure els seus habitants. Es creu que el nom deriva del riu [[Bosna]] que passa pel centre del país.
