Història del papat: diferència entre les revisions

 

El [[1409]] es celebrà un [[concili de Pisa|concili a Pisa]] per tal de resoldre la situació. El concili declarà ambdós papes com a cismàtics ([[Gregori XII]] a Roma i [[Benet XIII d'Avinyó|Benet XIII]] per Avinyó) i en nomenà un de nou, [[Alexandre V]]. Però cap dels papes ja existents estava disposat a dimitir, de manera que l'Església va arribar a tenir tres papes.<ref name="Duffy 129">Duffy 1998, p. 129</ref>

El [[1414]] es celebrà un nou concili, aquest cop a [[Concili de Constança|Constança]]. Al març de 1415, el papa pisà, [[Joan XXIII de Pisa|Joan XXIII]] abandonà Constança disfressat, però va ser fet presoner i deposat al maig. El papa romà, Gregori XII, dimití voluntàriament el juliol.<ref name="Duffy 129"/> El papa d'Avinyó, Benet XIII, es negà a viatjar a Constança. De resultes d'una visita personal de l'[[Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador Segimon I]], no consideraria la dimissió. El concili de Constança finalment el deposà el juliol de [[1417]]. Denegant el seu dret a fer-ho, es refugià al [[castell de Peníscola]], on continuà actuant com a papa, creant nous cardenals i publicant decrets, fins a la seva mort el [[1423]], però cada cop més es veié mancat de suport.