The Rolling Stones: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m bot: - deixava pel sea colega Keith + deixava per al seu col·lega Keith
Línia 12:
La dècada dels 70 va ser molt productiva pels Stones. És en aquesta dècada quan van gravar els seus millors àlbums. Des del ja mencionat ''Exile on main Street,'' passant del ''[[Black and blue]]'' amb filtreig jazzísitcs de cançons com ''Melody''<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=WQ4e46wiENM|títol=Melody - the Rolling Stones|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> i amb la nova incorporación de Ron Wood substituint a Mick Taylor a la guitarra, fins al "discotequero" ''Some Girls'' que inclou himnes com ''Miss You'' <ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=hic-dnps6MU|títol=Miss You|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> gravat en plena efervescencia de la música disco. Els Stones van saber adaptar-se a la moda sense perdre la seva identitat.
 
Però els Rolling Stones son, sobretot, els reis dels concerts en directe. Durant els any 60 i els 70 van rodar constantment per tot el món fent honor al seu nom. Des dels petits clubs anglesos dels 60, passant per la conquesta dels Estats Units seguint el camí obert pels Beatles, fins a les gires eternes per Europa, Japó, Austràlia, Sud-amèrica i, sobretot, els Estats Units. En una època en què les pantalles gegants simplement no existien, Mick Jagger s'espavilava per a captar l'atenció de milers de fans durant les dues hores de concert. Segurament gràcies al fet que el seu pare havia sigut professor d'educació física, Jagger sempre ha mantingut un estar de forma envejable. Els excessos amb les drogues i la beguda els deixava pelper seaal colegaseu col·lega Keith Richards.
 
La dècada dels 80 va començar amb la publicació de l'àlbum ''Tatto You'' amb les restes de les sessions de ''Some Girls'' i ''Emocional Rescue''. Start me up va ser un èxit brutal i els va servir per començar la majoria de concerts de la gira americana i europea. L'àlbum ''Still Life'' gravat en directe las Estats Units, comença amb els acords de piano de Duke Ellington interpretant ''Take the A Train''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=03TYbImaY7M|títol=Still life - American concert|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> La passió del jazz del batería Charlie Watts hi va tenir molt a veure. A l'acabar l'extenuant gira va esclatar el que Keth Richards defineix com "The third world war". Mick Jagger introdueix una clàusula al nou contracte multimilionari de la banda amb la CBS per la qual té dret a gravar tres discs en solitari. El primer disc és el mediocre ''She's the boss''. Jagger s'allibera de la cotilla dels Rolling Stones i fantaseja amb competir en solitari amb Michael Jackson o la Madonna. Al concert benèfic [[Live Aid]] del 1985, Jagger actua al marge dels Stones fent un show amb Tina Tuner cantant ''It's only rock'nd roll''.<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=B-xVQKRJosU|títol=Live Aid|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Per la seva banda Keith Richards i Ron Wood actuen al costat de Bob Dylan cantant ''Blowin in the Wind.'' Richards i Wood s'obliden de la lletra de l'himne de Dylan i el resultat és una de les actuacions més patètiques dels últims anys dalt d'un escenari.<ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=_wqS_7zDBuA|títol=Blowin' in the wind|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> El grup sembla trencat. El 1986 publiquen l'àlbum ''Dirty Work'' en compliment del contracte amb la CBS. Les sessions de gravació son un infern. Jagger i Richards no coincideixen mai a l'estudi. El bateria Charlie Watts, fins aquell moment net com una patena, comença a tontejar amb la heroïna. Al videoclip de la cançó ''One hit to the body'' <ref>{{Ref-web|url=https://www.youtube.com/watch?v=dx2WRQLSIew|títol=One hit to the body|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> es pot veure claramente la tensió entre els dos amics.