Obre el menú principal

Canvis

24 octets eliminats ,  fa 3 mesos
m
=== Invasions germàniques ===
{{AP|Invasions bàrbares}}
Entre els segles IV i V, la situació en el vell imperi anà empitjorant. A la forta crisi interna, amb [[devaluació]] constant de la moneda i pressió fiscal que va arruïnar molts municipis, cal sumar-hi la pressió a les fronteres. [[Constantí I el Gran]] incorporà els bàrbars a les legions; així, suplia les baixes de l'exèrcit i provava de reduir l'enemic. Però aquest nou exèrcit mercenari i bàrbar resultà encara més car i contraposat al model clàssic d'exèrcit de milícies ciutadanes, que sempre havien estat defensores de l'imperi. A més, deixà que els gots habitessin en terres de l'imperi a canvi del seu suport militar davant altres invasors, l'anomenat ''foedus'' got: en la pràctica, zones autònomes dins l'imperi. A la mort de l'emperador [[Teodosi I el gran|Teodosi]], l'imperi es dividí en [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i [[Imperi Romà d'Orient|Orient]]. Els [[gots]] havien guanyat la batalla fonamental a [[Adrianòpolis]], i els [[sueu]]s, [[vàndals]] i [[alà|alans]] entraven a [[Hispània]]. Masses de pobles [[germànics]] creuaven el [[Rin]]. Diverses tribus conqueriren Britània. Els [[visigots]], ja cristianitzats i federats amb l'imperi, campaven per [[Itàlia]], [[Gàl·lia]] i Hispània. El [[410]] saquejaren [[Roma]]. El nord d'Àfrica passà als vàndals. A mitjans dels segle V, [[Ravenna]], la nova capital romana, ja quasi no tenia poder. L'imperi era ja una ficció. L'any [[476]], un poble bàrbar, els [[hèruls]], deposà el darrer emperador romà: l'aparell politicoadministratiu de l'[[imperiImperi Romà d'Occident|Imperi romà d'Occident]], ja malmès per la constant crisi dels darrers anys, deixà d'existir definitivament.
 
Hom calcula que, en aquesta primera fase migratòria, els [[bàrbar]]s no depassaren el milió de persones, alhora que la població preexistent en tot l'ex imperi devia voltar els 16 milions. Aquest fet explica que els bàrbars en llur assentament sobre el territori romà es limitessin a expropiar una part dels latifundis que posseïen els terratinents romans (''hospitalitas''). També produí una administració dual en tots els ordres: el [[dret germànic]], de caràcter consuetudinari i privat, convisqué amb el [[dret romà]], d'inspiració pública, aplicats ambdós a les respectives comunitats; l'administració continuà en mans dels alts funcionaris romans pel que fa als habitants de l'imperi; en la qüestió religiosa, els bàrbars es convertiren al [[cristianisme]], a partir de la segona generació, però ho feren a l'arrianisme, de manera que hi convisqueren dues jerarquies episcopals. Tanmateix, els estats germànics, llevat del cas visigòtic a la península Ibèrica i dels francs, duraren molt poc.
197.683

modificacions