Antiga Grècia: diferència entre les revisions

 

== Àrea geogràfica ==

L'''antiga Grècia'' és un terme utilitzat per referir-se al món de parla grega de l'[[Antiguitat clàssica|antiguitat]]. Es refereix no sols a la península geogràfica de la [[Grècia]] moderna, sinó també a totes les àrees de la cultura grega que foren colonitzades pels grecs:

* [[Xipre]], [[Creta]] i les illes de la [[mar Egea]]

=== Guerres perses ===

{{AP|Guerres perses|Imperi Persa}}

A Jònia, sobre la costa egea, les ciutats gregues que incloïen els grans centres de [[Milet]] i [[Halicarnàs]] no van poder mantenir llur independència i van ser conquerides per l'[[Imperi Persa]] el segle VI aC. El [[499 aC]], els grecs es van aixecar en la [[Revolta jònica]], i Atenes i altres ciutats gregues van donar-los suport.

 

=== Guerra peloponesa ===

{{AP|Guerra del Peloponès}}

El [[432 aC]], tornà a esclatar la guerra entre Atenes i Esparta i els seus aliats. Les causes immediates de la guerra peloponesa varien segons el relat. No obstant això, tres són les causes consistents entre els historiadors antics, principalment Tucídides i Plutarc. Abans de la guerra, Corint i una de les seves colònies, Corcira (avui dia Corfú) van començar una disputa en què Atenes va intervenir. Ràpidament, Corint i Atenes van disputar el control de Potidea (prop de l'actual Nea Potidaia), i finalment Atenes va assetjar la ciutat. Atenes va fer pública una sèrie de decrets econòmics anomenats "Els Decrets Megaris", que imposaven sancions econòmiques sobre el poble megari. Atenes va ser acusada pels aliats peloponesis de violar el Tractat de Trenta Anys de Pau, i Esparta va declarar formalment la guerra contra Atenes.

 

=== El sorgiment de Macedònia ===

{{AP|Regne de Macedònia}}

El [[Regne de Macedònia]] s'havia format al segle VII aC i va ocupar un paper poc influent en la política grega fins al segle V aC. A principis del segle IV aC, el rei Felip de Macedònia, un home ambiciós educat a Tebes, pretenia ser acceptat com el nou líder de Grècia, i recuperà la llibertat de les ciutats gregues d'Àsia del domini persa. En prendre les ciutats gregues d'Amfípolis, Metona i Potídea, va guanyar el control de les mines d'[[or]] i [[plata]] de Macedònia i això li va donar els recursos per a assolir les seves ambicions.

 

=== Les conquestes d'Alexandre ===

{{AP|Alexandre el Gran|Grècia hel·lenística}}

Felip va ser succeït pel seu fill de 20 anys, [[Alexandre Magne|Alexandre]], que es proposaria dur a terme els plans del seu pare. Quan va veure que Atenes havia caigut, va cridar al poble atenès i llurs tradicions per destruir el rei persa. Va viatjar a Corint, on les ciutats gregues el van reconèixer com a líder dels grecs. Després viatjaria al nord per reunir les seves forces. L'exèrcit amb què va envair l'[[Imperi Persa]] era fonamentalment macedoni, encara que molts idealistes de les ciutats gregues hi havien participat. Mentre Alexandre era a Tràcia, va sentir a dir que les ciutats gregues s'havien rebel·lat. Es va dirigir al sud, va capturar i destruir Tebes, com a advertència a la resta de les ciutats gregues que el seu poder no hauria de ser contradit.

 

El 334 aC, Alexandre va avançar cap a [[Àsia Menor]] i derrotà els perses al riu Grànic. Així va guanyar el control de la costa jònica, i va fer una entrada triomfal per totes les ciutats gregues alliberades. Després, va avançar de Cilícia cap a [[Regió de Síria|Síria]], on va derrotar Darios III a Issos (333aC). Després va avançar de [[Fenícia]] cap a [[Egipte]], on va tenir molt poca resistència; els egipcis el rebien com a alliberador de l'opressió persa.

 

 

Mentrestant, les ciutats gregues volien fugir del control macedoni. A Megalòpolis, el 331 aC, el regent d'Alexandre, Antípater va derrotar els espartans, els quals s'havien refusat a unir-se a la Lliga de Corint i a reconèixer la supremacia macedònia.

=== Hoplites ===

{{AP|Hoplites}}

L'hoplita formava part de la infanteria pesada, el focus central de la guerra a l'antiga Grècia. La paraula ''hoplita'' (del [[grec]] {{polytonic|ὁπλίτης}}, ''hoplitēs'') deriva de ''hoplon'' ({{polytonic|ὅπλον}}, plural {{polytonic|ὅπλα}}, ''hopla''), que vol dir «article d'armament» o «equipament».<ref>[[Diodor de Sicília]], ''Biblioteca'', 15.44.3 :"hoi [men] proteron apo tôn aspidôn hoplitai kaloumenoi tote [de] apo tês peltês peltastai metônomasthêsan"</ref> Aquests soldats van aparèixer, probablement, a la fi del [[segle VII aC]]. Formaven part d'una [[milícia]] ciutadana, armada com a llancers i amb una formació anomenada, en grec antic, ''[[Falange (formació de combat)|falange]]''. Aquests eren relativament fàcils d'armar i de mantenir, i a més a més podien pagar el cost de l'equipament. Gairebé tots els grecs famosos de l'[[Antiguitat clàssica|antiguitat]] van lluitar com a hoplites, fins i tot [[filòsofs]] i [[dramaturgs]].

 

== Agricultura ==

{{AP|Agricultura a l'antiga Grècia}}

L'agricultura a l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona. Prop del 80 per cent de la població es dedicava a aquesta activitat.<ref>L. Migeotte. ''L'Économie des cités grecques'', p. 55.</ref> Sent una excel·lent tasca per al ciutadà comú, va donar llum a un estil de vida i a uns costums que van persistir durant tota l'[[Antiguitat clàssica |antiguitat]].

 

=== Jocs Olímpics de l'antiguitat ===

{{AP|Jocs Olímpics de l'antiguitat}}

[[Fitxer:Olympia-Stadion.jpg|miniatura|Les ruïnes de l'estadi d'[[Olímpia]].]]

Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en [[Grec modern|grec]]: ''Ολυμπιακοί Αγώνες''; ''Olympiakoi Agones''), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'[[Olímpia]] entre diferents [[polis]] de l'antiga Grècia. Varen celebrar-se a [[Olímpia]] entre els anys [[776 aC]] i [[393]] dC. Es tracta d'un esdeveniment festiu, on a més de celebrar-se una sèrie de proves esportives, es retien diferents homenatges a les deïtats més importants de l'època. En les proves hi competien els representants de cada ciutat, que havien de ser homes lliures (no esclavitzats) i ciutadans grecs. Aquests s'enfrontaven en diferents modalitats de curses atlètiques i curses de carros i altres proves que foren introduïdes al llarg dels anys: [[lluita lliure]], [[pentatló antic]], [[salt de llargada]], [[llançament de javelina]] i de [[llançament de disc|disc]].

=== Educació ===

{{AP|Escoles de la cultura grega}}

Per a estar preparats per al servei militar, els homes practicaven exercici físic cada dia. Totes les ciutats estat tenien, almenys, un gimnàs, un edifici per a practicar exercici físic, una pista per a córrer, banys públics, una sala de lectura i un parc. En la majoria de les ciutats (tret d'Esparta), els gimnasos eren exclusius per als homes, i els exercicis, els practicaven sense roba. Els festivals eren un esdeveniment d'entreteniment i cultura. Els déus eren honorats amb [[música]], [[teatre]] i [[poesia]]. Els atenesos deien tenir una festivitat cada dos dies. Els esdeveniments panhel·lènics es realitzaven a [[Olímpia]], Delfi, Nema i Ístmia.

 

=== Homosexualitat entre militars ===

{{AP|Homosexualitat militar a l'antiga Grècia}}

Quan es parla de l'homosexualitat en els exèrcits de l'antiga Grècia s'esmenta principalment al [[Batalló Sagrat de Tebes]], però aquest no és l'únic exemple de pràctiques homoeròtiques o [[homosexual]]s entre els militars dels [[exèrcit]]s grecs. Eren freqüentment utilitzades tant en l'ensinistrament i l'entrenament militar, com per mantenir la moral i enfortir els llaços i l'esperit de combat de la tropa en temps de guerra. El [[Batalló Sagrat de Tebes]], una unitat militar separada de la resta i reservada únicament a homes i els seus joves estimats, és normalment considerat com el primer exemple de com a l'antiga Grècia s'usava l'amor entre soldats de la tropa per estimular el seu esperit combatiu. Els [[Tebes (Grècia)|tebans]] atribuïen al Batalló Sagrat el [[Tebes (Grècia)|poder de Tebes]] durant la generació anterior a la seva caiguda davant [[Filip II de Macedònia]], que va quedar tan impressionat davant del seu valor en combat que va manar construir un monument que encara avui es manté en peus en el lloc on es van enterrar als soldats. També va criticar durament les opinions que els espartans tenien del Batalló. Diu [[Plutarc]] en la seva obra ''Pelòpides'':

:"''Morin els qui hagin pogut pensar que entre semblants homes hagi pogut haver-hi res reprensible.''"<ref>[[Plutarc]], ''Pelòpides'' 18. És possible trobar ''online'' el text traduït al castellà [http://imperivm.org/cont/textos/txt/plutarco_vidas-paralelas-tii-pelopidas.html].''</ref>

 

=== Muntanyes ===

El mont [[Pindos (muntanyes)|Pindos]] forma la frontera entre la Tessàlia i l'Epir. Diverses branques surten de les muntanyes Pindos a la zona del mont Tymphrestos (avui Velukhi); a l'est les dues cadenes d'Otris i Oeta cap al mar; a l'oest del Tymphrestos continuen les muntanyes epirotes cap al sud. Al sud del Tymphrestos, la cadena del Pindos es divideix en dues branques: l'una cap al sud-oest, que passa per [[Etòlia]], amb els noms de ''Còrax'' i ''Taphiassos'', fins al cap Antirrhion a l'entrada del [[golf de Corint]], a l'altre costat del cap Rhion al Peloponès; l'altra branca, cap al sud-est, passa per Fòcida, Beòcia i Àtica, amb els noms de ''Parnàs'', ''Helicó'', ''Citeró'', i ''Hymettus'', fins a Súnion, la punta sud de l'Àtica, i fins i tot les illes Ceos, Citnos, Serifos i Sifnos són continuació de la cadena. Una altra cadena que surt de l'extrem est de l'Oeta s'estén per la costa de la mar d'Eubea, travessa Lòcrida i Beòcia (amb els noms de ''Cnemis'', ''Ptoon'', i ''Teumessos'', fins que s'uneix a la cadena Parnes, branca lateral del mont Citeró. Al sud del Parnes la cadena de Pentèlicos, on s'extrau el cèlebre [[marbre pentèlic]].