Alemanya: diferència entre les revisions

L'est del país té un clima més continental: els hiverns poden ser molt freds i els estius molt càlids, i hi pot haver llargs períodes secs. El centre i el sud d'Alemanya són regions de transició que oscil·len de clima oceànic a continental. A més dels climes marítims i continentals que predominen a la major part del país, les regions alpines a l'extrem sud i, en menor mesura, algunes àrees de les terres altes centrals alemanyes tenen un clima de muntanya, amb temperatures més baixes i més precipitació .

 

 

== Política i govern ==

=== Estructura política ===

Alemanya és una [[república]] [[federació|federal]], parlamentària, representativa i democràtica. El sistema polític alemany va ser establert en el document constitucional de [[1949]] conegut com el ''[[Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya|Grundgesetz]]'' (Llei Bàsica). Les esmenes a la Llei Bàsica requereixen una majoria de dos-terços d'ambdues cambres del Parlament, encara que els articles que garanteixen els drets fonamentals, l'Estat democràtic i el dret a resistir els intents per revocar la constitució són vàlids en perpetuïtat i no poden ser esmenats.<ref>[http://www.gesetze-im-internet.de/gg/art_79.html Article 79 del ''Grundgesetz'']</ref> La Llei Bàsica es va conservar en efecte, amb esmenes menors, després de la [[Reunificació alemanya]] de 1990, malgrat la intenció d'alguns polítics de reemplaçar-la amb una [[constitució]].

El [[Canceller d'Alemanya|canceller]], ''Kanzler'' en alemany (actualment [[Angela Merkel]]), és el [[cap de govern]] i dirigeix el [[poder executiu]], amb un paper similar al d'un [[primer ministre]] o president de govern. El [[poder legislatiu]] recau sobre el [[Parlament alemany|Parlament]], que està integrat pel [[Bundestag]] (la Dieta Federal) i el [[Bundesrat (Alemanya)|Bundesrat]] (el Consell Federal), tots dos formant un cos legislatiu únic. Els membres del Bundestag s'elegeixen directament per mitjà d'un sistema de [[representació proporcional]] per un període de quatre anys; els membres del Bundesrat representen els governs dels setze estats federats i són membres dels [[gabinet]]s estatals, els quals els designen i destitueixen en qualsevol moment. El Bundesrat —depenent de l'afer en discussió— pot guanyar la paraula en el procediment legislatiu. Ocasionalment es produeixen conflictes entre el Bundestag i el Bundesrat, creant dificultats en l'administració.

 

Des de [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per la [[CDU|Unió Demòcrata Cristiana]] i el [[SPD|Partit Socialdemòcrata Alemany]], encara que altres partits més petits, com ara el Partit Lliure Democràtic i l'Aliança '90/Els Verds també han tingut un paper polític important.

 

 

=== Seguretat ===

Alemanya és membre de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord]] (OTAN) des de maig de [[1995]]. Fins a la dissolució del [[Pacte de Varsòvia]], la República Federal d'Alemanya n'era l'únic membre que compartia frontera amb dos països del bloc comunista, i per tant, l'estratègia mateixa de l'OTAN es va desenvolupar a partir de la seva vulnerabilitat.<ref name=secbrit>[http://www.britannica.com/eb/article-58050/Germany Security]. Government and Society. Germany. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 21 de febrer, 2008</ref>

 

 

=== Dret ===

 

El Tribunal de Justícia és independent del poder executiu i el legislatiu. Alemanya té un [[Dret continental|estatut civil]] que es basa en el [[dret romà]] amb algunes referències al [[dret germànic]]. El ''Bundesverfassungsgericht'' ([[Tribunal Constitucional d'Alemanya|Tribunal Constitucional Federal]]), amb seu a [[Karlsruhe]], és el Tribunal Suprem alemany responsable d'assumptes constitucionals, amb el poder de realitzar processos de revisió judicial.<ref>[http://www.bundesverfassungsgericht.de/en/index.html Federal Constitutional Court], Bundesverfassungsgericht.de, Recuperat el 13 d'abril de 2007</ref> Actua com l'autoritat més alta jurídica i s'assegura que les pràctiques dels poders legislatiu i judicial s'ajusten a la pràctica la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemanya ([[Llei Fonamental de Bonn|Llei Fonamental]]). Actua amb independència dels altres òrgans de l'Estat, però no pot actuar en el seu propi nom.

 

=== Indicadors econòmics ===

Durant la [[Segona Guerra Mundial]] es va destruir bona part de la infraestructura del país. Amb els esforços de reconstrucció que van seguir al fi de la guerra, la indústria i amb això l'economia del país es van desenvolupar ràpidament, donant lloc al fenomen històric conegut com a «miracle alemany». La qualitat dels productes alemanys mai va perdre el seu renom en l'àmbit mundial, i la nació es va imposar en menys d'una dècada com a primera potència econòmica d'Europa, posició que conserva fins avui. Alemanya és focus de riquesa i això es reflecteix en la creixent economia del centre d'Europa. Amb una infraestructura de carreteres àmplies i un bon nivell de vida, Alemanya és un dels països més industrialitzats del món.

 

 

=== Infraestructura ===

El 2002, Alemanya fou el quint consumidor més gran d'energia, i dos-terços de la seva energia primària es va importar. El mateix any, Alemanya va ser el consumidor més gran d'electricitat d'Europa; el consum d'electricitat de l'any va ser de 512.900 milions de quilowatts-hores. La política del govern emfatitza la conservació i el desenvolupament de fonts d'[[energia renovable]], com ara l'[[energia solar]], l'[[energia eòlica]], la [[biomassa]], l'[[energia hidràulica]] i l'[[energia geotèrmica]]. Com a resultat de les polítiques de conservació d'energia, l'eficiència energètica—la quantitat d'energia requerida per a produir una unitat de Producte interior brut—ha millorat des del començament de la dècada de 1970. El govern s'ha posat com a meta proveir la meitat de les demandes energètiques amb fonts renovables el 2050. El 2000, el govern i la indústria d'[[energia nuclear]] d'Alemanya van acordar eliminar les plantes nuclears el 2021.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4295389.stm Germany split over green energy], BBC, Data d'accés: 13 d'abril, 2007</ref> Tanmateix, l'energia renovable encara té un paper modest en el consum d'energia. El 2006, el consum d'energia es va satisfer amb les següents fonts: petroli (35,7%), carbó, incloent-hi [[lignit]] (23,9%), gas natural (22,8%), nuclear (12,6%), hidràulica i eòlica (1,3%), altres (3,7%).

 

== Geografia humana i societat ==

=== Demografia ===

Amb més de 82 milions d'habitants, Alemanya és l'Estat més poblat de la Unió Europa. Tanmateix, la seva [[taxa de fecunditat]], d'1,39 nens per mare, és una de les més baixes del món, i les estadístiques oficials estimen que la població decreixerà a 69 o 74 milions per al 2050 (69 suposant una [[taxa neta de migració]] de 100.000 persones a l'any; 74 milions suposant una taxa neta de migració de 200.000 a l'any).<ref>[http://www.destatis.de/jetspeed/portal/cms/Sites/destatis/Internet/DE/Presse/pm/2006/11/PD06__464__12421,templateId=renderPrint.psml Jahr 2050 doppelt so viele 60-Jährige wie Neugeborene]</ref> [[Chemnitz]] és considerada la ciutat amb la taxa de natalitat més baixa del món.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/4793997.stm German births decline to new low] BBC. Aug. 15, 2006.</ref> Alemanya té un gran nombre de ciutats grans; les més poblades són [[Berlín]], [[Hamburg]], [[Munic]], [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] i [[Stuttgart]]. La [[conurbació]] més gran del país (i d'Europa) és la regió del [[Rhine-Ruhr]], al nord-oest, amb gairebé 11 milions d'habitants, i que inclou les ciutats de [[Düsseldorf]], [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], [[Essen]], [[Dortmund]], [[Duisburg]] i [[Bochum]].

 

 

=== Religió ===

Els [[protestantisme|protestants]] (concentrats al nord i a l'est) i els [[catolicisme|catòlics]] (concentrats al sud i a l'oest) representen el 62% de la població alemanya, el 31% per cada grup. En total, 55 milions de persones pertanyen oficialment a una denominació [[cristianisme|cristiana]]. El grup de persones no religioses, incloent-hi els [[ateisme|ateus]] i [[agnosticisme|agnòstics]] agrupen al 28,5% de la població total, especialment en la regió de l'exRDA.<ref>[http://www.remid.de/remid_info_zahlen.htm Religionen in Deutschland: Mitgliederzahlen] Religiosenwissenschaftlicher Medien- und Informationsdienst. 4 de novembre, 2006.</ref> Prop de 3 milions musulmans<ref>[http://www.deccanherald.com/Archives/aug212005/foreign1834142005820.asp Pope Benedict to meet Muslims in Germany.] ''Deccan Herald'' de [[Reuters]], 21 d'agost, 2005</ref> viuen a Alemanya, principalment de Turquia. L'1,7% de la població declara ser [[cristianisme ortodox|cristiana ortodoxa]], la majoria de [[Sèrbia]] i [[Grècia]].

 

Alemanya va ser la llar d'alguns dels compositors de [[música clàssica]] més reconeguts, incloent-hi [[Ludwig van Beethoven]], [[Johann Sebastian Bach]], [[Johannes Brahms]] i [[Richard Wagner]]. Nombrosos pintors alemanys han gaudit de prestigi internacional a través de llurs obres en diversos corrents artístics. [[Hans Holbein el Jove]], [[Matthias Grünewald]], i [[Albrecht Dürer]] foren artistes importants del [[renaixement]]; [[Caspar David Friedrich]], del [[romanticisme]], i [[Max Ernst]] del [[surrealisme]]. Les contribucions arquitectòniques d'Alemanya inclouen l'[[arquitectura carolíngia]] i l'[[arquitectura ottoniana]], precursores importants de l'[[arquitectura romànica]]. Altres estils s'hi van desenvolupar, com ara l'[[arquitectura gòtica]], l'[[arquitectura renaixentista]] i l'[[arquitectura barroca]]. Alemanya va ser un catalitzador important de l'arquitectura moderna, especialment a través del moviment del [[Bauhaus]], fundat per [[Walter Gropius]]. [[Ludwig Mies van der Rohe]] va esdevenir un dels arquitectes més reconeguts de la segona meitat del {{segle|XX}}; els gratacels amb façanes de cristall foren idea seva.<ref>2006 A Dictionary of Architecture and Landscape Architecture (Paperback), Second (in English), Oxford University Press, 880. {{ISBN|0-19-860678-8}}</ref>

 

La literatura alemanya comença durant l'[[Edat mitjana]] amb les obres de diversos escriptors com ara [[Walther von der Vogelweide]] i [[Wolfram von Eschenbach]]. Diversos autors i poetes alemanys també són reconeguts, com ara [[Johann Wolfgang von Goethe]] i [[Friedrich Schiller]]. La col·lecció d'obres dels [[germans Grimm]] van popularitzar el folklore alemany en l'àmbit internacional. Alguns autors importants del {{segle|XX}} són [[Thomas Mann]], [[Berthold Brecht]], [[Hermann Hesse]], [[Heinrich Böll]], i [[Günter Grass]]. Dels escriptors més aviat actuals hi ha la [[Cornelia Funke]], en [[Michael Ende]], la [[Josephine Siebe]], la [[Mira Lobe]] i d'altres.<ref name="nobel">{{ref-web

|url= http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/articles/espmark/index.html| títol=The Nobel Prize in Literature| editor=Nobelprize.org| data=3-12-1999| autor=Kjell Espmark| consulta=14-8-2006}}</ref>

 

Els historiadors suggereixen que l'[[etnogènesi]] dels [[tribus germàniques|pobles germànics]] va ocórrer en algun moment entre l'Edat de Bronze Nòrdica i l'Era de Ferro Preromana. Des del sud d'[[Escandinàvia]] i el nord d'Alemanya, les tribus van començar a emigrar i estendre llur territori cap al sud, est i oest durant el primer segle aC, entrant en contacte amb les tribus [[celtes]] de [[Gàl·lia]], i els [[pobles iranians]] del Bàltic, i les tribus eslaves d'Europa oriental. Se sap molt poc sobre la història antiga dels pobles germànics, llevat de llurs interaccions amb l'[[imperi romà]], de la recerca etimològica i dels descobriments arqueològics.<ref name="Claster">Jill N. Claster: ''Medieval Experience: 300–1400''. NYU Press 1982, p. 35. {{ISBN|0-8147-1381-5}}</ref>

 

Sota l'emperador [[August]], el general romà [[Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)|Publi Quintili Var]] va començar a envair la ''Germània'', terme utilitzat pels romans que corresponia als territoris des del [[Rin]] cap als [[Urals]]. Va ser en aquest període que les tribus germàniques es van familiaritzar amb les tàctiques de guerra romanes i alhora mantenint llur identitat tribal. El [[9]] dC les legions romanes encapçalades per Var van ser derrotades pel líder [[querusc]] [[Armini]], en la [[Batalla del bosc de Teutoburg]]. El territori de l'Alemanya moderna, per tant, va quedar fora de l'Imperi Romà. El [[100]] dC, durant el temps de l'escriptura del llibre ''Germania'' de [[Tàcit]], les tribus germàniques es van establir als costats del Rin i el Danubi (les ''[[Limes Germanicus]]''), ocupant la major part de l'àrea de l'Alemanya contemporània. En el [[segle III]] van emergir un gran nombre de tribus germàniques occidentals: els [[alaman]]s, els [[francs]], els [[Cats (Germània)|cats]], els [[saxons]], els [[frisis]], els [[sicambres]] i els [[turingis]]. Cap al [[260]], les tribus germàniques van sortir de la frontera de les ''Limes Germanicus'' ocupant els territoris romans.<ref name="Cambridge ancient history">The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. {{ISBN|0-521-30199-8}}</ref>

=== El Sacre Imperi Romanogermànic ===

''Article principal: [[Sacre Imperi Romanogermànic]]''

El [[Sacre Imperi Romanogermànic]] es va originar a partir de la divisió de l'Imperi Carolingi el 843, fundat per [[Carlemany]] el [[25 de desembre]], [[800]] i va existir, sota diverses formes fins al [[1806]]. El seu territori s'estenia des del riu [[Eider]] al nord a la [[mar Mediterrània]] al sud. Sovint conegut com el Sacre Imperi Romà (o l'Imperi Antic), va ser oficialment anomenat el Sacre Imperi Romà de la Nació Germànica (''Sacrum Romanum Imperium Nationis Germanicæ'') des del 1448, per a ajustar el títol al seu aleshores reduït territori.

 

Sota el regnat dels [[dinastia otoniana|emperadors otonians]] (919-1024), els [[Ducats arrel|ducats «arrel»]] de [[ducat de Lorena|Lorena]], [[ducat de Saxònia|Saxònia]], [[ducat de Francònia|Francònia]], [[Ducat de Suàbia|Suàbia]], [[Ducat de Turíngia|Turíngia]] i [[Ducat de Baviera|Baviera]] es van consolidar i el rei germànic va ser coronat com a «Sacre emperador romà» d'aquestes regions el 962. Sota el regnat dels [[dinastia sàlica|emperadors sàlics]] (1024-1125), el Sacre Imperi Romà va absorbir el nord d'[[Itàlia]] i la [[Borgonya]], tot i que els emperadors van perdre el poder després de la [[Querella de les investidures]]. Sota la [[dinastia de Hohenstaufen]] (1138-1254), els prínceps germànics van augmentar llur influència al sud i a l'est sobre els territoris habitats pels eslaus. Les viles germàniques del nord van prosperar com a membres de la [[Lliga Hanseàtica]].

 

L'edicte de la [[Butlla d'Or]] el 1356, va servir de constitució bàsica de l'imperi fins a la seva dissolució. Aquest edicte codificava l'elecció de l'emperador pels set [[príncep-elector|prínceps-electors]] que governaven alguns dels principats i arquebisbats més poderosos. A partir del [[segle XV]] els emperadors eren electes exclusivament de la [[dinastia dels Habsburg]] d'[[Arxiducat d'Àustria|Àustria]].

 

Després de la caiguda de [[Napoleó Bonaparte]], el [[Congrés de Viena]], reunit el 1814, va fundar la [[Confederació Alemanya]] (''Deutscher Bund''), una lliga dèbil de 39 estats sobirans. Els desacords amb les polítiques de restauració europees van propiciar els moviments liberals alemanys que demanaven unitat i llibertat. Tanmateix, aquests moviments van ser corresposts amb noves mesures de repressió de [[Klemens Wenzel von Metternich]]. El [[Zollverein]], una unió duanera, va propiciar la unitat econòmica entre els estats alemanys. Durant aquest període molts alemanys van ser motivats pels ideals de la [[Revolució Francesa]], i el [[nacionalisme]] va esdevenir el moviment més dominant, sobretot entre els intel·lectuals joves. Per primera vegada, els colors negre, vermell i daurat van ser triats per representar el moviment, colors que més tard esdevindrien la [[Bandera d'Alemanya]].<ref>Martin, Norman. [http://www.fotw.net/flags/de1848.html German Confederation 1815–1866 (Germany)] Flags of the World. Oct. 5, 2000.</ref>

 

Durant la sèrie de moviments revolucionaris d'Europa, que van establir reeixidament una república francesa, els intel·lectuals i els comuners van començar una revolució en els estats alemanys el 1848. Els monarques van cedir, al començament, a les demandes liberals dels revolucionaris. Van proposar el títol d'emperador a [[Frederic Guillem IV de Prússia]], però amb una pèrdua de poder, per la qual cosa va rebutjar la corona i la constitució proposada. El conflicte entre [[Guillem I de Prússia]] i el parlament, cada vegada més liberal, va esclatar en les discussions sobre les reformes militars el 1862, i el rei va designar [[Otto von Bismarck]] com a nou primer ministre de Prússia. Bismarck va lliurar reeixidament la [[Segona Guerra de Schleswig]] contra [[Dinamarca]] el 1864. La victòria prussiana en la [[Guerra Austro-prussiana]] de 1866 va permetre-li crear la [[Confederació Alemanya del Nord]] (''Norddeutscher Bund'') excloent l'[[Àustria]] que abans era l'estat germànic dominant, dels afers de la resta dels estats germànics.

 

=== Imperi Alemany (1871-1918) ===

''Article principal: [[Imperi Alemany]]''

L'Estat conegut com a «Alemanya» es va unificar com a estat-nació moderna el [[1871]], amb la creació de l'[[imperi Alemany]], en què el Regne de Prússia n'era el membre més gran.

 

En el període de [[Gründerzeit]] que va seguir la [[unificació d'Alemanya]], la política exterior de l'emperador Guillem I va afermar la posició alemanya forjant aliances i aïllant França per mitjà de la diplomàcia sense recórrer a la guerra. Sota el regnat de Guillem II, tanmateix, i a causa del nacionalisme de l'època, Alemanya va entrar en conflicte amb els seus veïns. La majoria de les aliances anteriors no es van renovar i les noves aliances ara excloïen l'Imperi. Específicament, França va establir noves relacions en signar el [[Entente Cordiale]] amb el [[Regne Unit]] i establint relacions amb l'[[imperi Rus]]. Llevat dels seus contactes amb [[Àustria-Hongria]], Alemanya va quedar cada vegada més aïllada.

 

 

L'imperialisme alemany, com altres potències d'Europa, va reclamar porcions de l'[[Àfrica]]. La [[Conferència de Berlín]] va dividir Àfrica entre les potències europees. La tensió sobre la possessió d'aquest continent va produir gran tensió entre elles que possiblement va contribuir a les condicions que durien a la [[Primera Guerra Mundial]].

=== La República de Weimar ===

{{Article principal|República de Weimar}}

 

Després de la Revolució Alemanya de 1918, es va proclamar la [[República de Weimar|república]]. La [[Constitució de Weimar]] va entrar en vigor amb la signatura del president alemany [[Friedrich Ebert]] l'[[11 d'agost]], [[1919]]. El Partit Comunista d'Alemanya va ser fundat per [[Rosa Luxemburg]] i [[Karl Liebknecht]] el 1918, i el Partit dels Obrers Alemanys, més tard conegut com el Partit Nacional Socialista dels Obrers Alemanys, es va fundar el gener de 1919.

 

=== El Tercer ''Reich'' ===

El [[27 de febrer]], [[1933]], es va incendiar el [[Reichstag]]. Alguns drets democràtics bàsics van ser abrogats en un decret d'emergència. L'Acte de 1933 va donar a Hitler poder legislatiu il·limitat. Només el Partit Social Demòcrata d'Alemanya va votar-hi en contra; els comunistes no van presentar cap oposició viable car la majoria dels seus diputats havien estat assassinats o empresonats.<ref name="Stackelberg">Roderick Stackelberg, ''Hitler's Germany: origins, interpretations, legacies''. Routledge 1999, p. 103. {{ISBN|0-415-20114-4}}</ref><ref>Scheck, Raffael. [http://www.colby.edu/personal/r/rmscheck/GermanyE1.html Establishing a Dictatorship: The Stabilization of Nazi Power] Colby College.</ref> Es va establir un Estat centralitzat i totalitari per mitjà d'una sèrie de moviments i decrets que convertiren Alemanya en un [[estat unipartidista]]. La indústria va ser regulada estrictament per mitjà de quotes i requeriments, per tal de canviar l'economia cap a la producció d'armament militar. El [[1936]], les tropes alemanyes van entrar a la zona desmilitaritzada de [[Rhineland]], i les polítiques d'apaivagament del primer ministre britànic [[Neville Chamberlain]] van ser insuficients i inadequades. Hitler, a partir de 1938, va continuar amb una política d'expansionisme per tal d'establir la «Alemanya Gran» (''Großdeutschland''). Per tal d'evitar una guerra de dos fronts, Hitler va signar el [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] amb la [[Unió Soviètica]] que més tard trencaria.

 

El [[1939]] les tensions del nacionalisme, militarisme i els conflictes territorials van dur a la invasió de Polònia l'[[1 de setembre]], per la qual cosa el Regne Unit i França van declarar la guerra, començant així la [[Segona Guerra Mundial]]. Alemanya, ràpidament va guanyar el control directe o indirecta de la major part d'Europa.

 

 

El [[22 de juny]], [[1941]], Hitler va trencar el pacte amb la Unió Soviètica, obrint el Front Oriental envaint-lo. Poc després de l'atac del [[Japó]] a [[Pearl Harbor]], una base estatunidenca al Pacífic, Alemanya va declarar la guerra als [[Estats Units]]. Encara que Alemanya va avançar ràpidament en la guerra contra la Unió Soviètica al començament, la [[Batalla de Stalingrad|Batalla posterior de Stalingrad]] va ser el punt de canvi en la guerra. Alemanya va començar a sortir del Front Oriental, i amb els atacs dels Aliats a l'oest, Alemanya va ser derrotada el [[1945]].

 

=== Divisió i reunificació ===

Van morir en la guerra gairebé 10 milions d'alemanys. A més, Alemanya va perdre territoris i 15 milions d'alemanys van ser expulsats dels territoris orientals i altres països. Alemanya i Berlín van ser dividits pels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en quatre zones d'ocupació militar. Els sectors controlats per França, el Regne Unit i els Estats Units es van unificar el [[23 de maig]], [[1949]] per formar l'[[Alemanya Occidental|República Federal d'Alemanya]]; el [[7 d'octubre]] de [[1949]], la Unió Soviètica va establir la [[República Democràtica Alemanya]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gray |nom=William Glenn |títol=Germany's cold war: the global campaign to isolate East Germany, 1949-1969 |url= http://books.google.cat/books?id=rlkIBXM7yNYC&pg=PA10&dq=germany+1949+october+7&hl=ca&sa=X&ei=OdH8TvSoHoXMhAfMp62zAQ&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=germany%201949%20october%207&f=false |llengua=anglès | editorial=Univ of North Carolina Press |data=2003 |pàgines=p.10 |isbn=0807827584 }}</ref> conegudes respectivament com a Alemanya Occidental i Alemanya Oriental.