Espanya: diferència entre les revisions

La hipòtesi més acceptada diu que ''Hispania'' prové del [[llengua fenícia|fenici]] ''i-spn-ya'', terme documentat des del segon mil·lenni aC en inscripcions [[Ugarític|ugarítiques]]. Els fenicis van construir la primera civilització no ibèrica que va arribar a la península per a expandir llur comerç i que va fundar, entre altres ciutats, [[Cadis]], la més antiga d'Europa occidental.<ref>{{ref-publicació|cognom=Espinosa|nom= Pedro|url= http://www.elpais.com/articulo/cultura/Hallado/Cadiz/muro/3000/anos/elpepucul/20070930elpepicul_7/Tes |article=Hallado en Cádiz un muro de 3.000 años| publicació= El País|llengua = castellà|data =30/09/2007}}</ref> Els romans van adoptar aquesta denominació dels cartaginesos vençuts, interpretant el prefix ''i'' com a costa, illa o terra, i ''ya'' com a regió. El [[lexema]] ''spn'', que en [[hebreu]], llengua molt propera al fenici, es pot llegir com a ''saphan'' es va traduir com a «conills» —tot i que en realitat es refereix al [[damans|damà]], un procàvid d'aspecte similar al conill que habitava la regió. Els romans, per tant, van designar [[Hispània]] com a «terra plena de conills», segons es pot constatar en els escrits de [[Ciceró]], [[Juli Cèsar]], [[Plini el Vell]], entre altres. Fins i tot en algunes monedes encunyades a l'època d'[[Adrià]], figuraven personificacions d'Hispània com a dona asseguda amb un conill als seus peus. En la mateixa línia, [[Isidor de Sevilla]], al seu llibre d{{'}}''Etimologies'', postula que el terme té la seva arrel en ''Ispani'', un topònim fenici-púnic de [[Sevilla]], ciutat que els romans van denominar [[Sevilla|Hispalis]].

 

 

L'historiador i hebraista [[Cándido María Trigueros]] va proposar en la [[Real Academia Sevillana de Buenas Letras]], el 1767, una teoria alternativa, basada en el fet que l'[[alfabet fenici]], com l'hebreu, no tenia cap vocal. Així, ''spn'' (''sphan'' en hebreu i [[arameu]]), significaria en fenici, "el nord", una denominació que feia referència a la situació geogràfica de la península en relació amb la costa africana, la ruta dels fenicis, i per tant ''i-spn-ya'' significaria la "Terra del nord". Una teoria contemporània, proposada per [[Jesús Luis Cunchillos]], suggereix que l'arrel del terme ''span'' és ''spy'', que vol dir "forjar o batre metalls", i que per tant, Espanya és la "Terra on es forgen metalls".<ref>{{ref-llibre|editor= Linch, John (director)|cognom= Fernández Castro|nom= María Cruz |volum = volum 2 de ''Historia de España'' |editorial= El País| títol=La península Ibérica en época prerromana|pàgina=40 |capítol= La etimología de España; ¿tierra de conejos?'', |isbn= 9788498157642 |llengua=castelà}}</ref>

 

=== Relleu ===

{{Article principal|Relleu d'Espanya}}

El relleu d'Espanya es caracteritza per la seva elevació, amb una altitud mitjana de 660 m; el territori és molt muntanyós en comparació amb la resta dels països europeus, llevat de [[Suïssa]], [[Àustria]], i els [[microestat]]s d'[[Andorra]] i [[Liechtenstein]], l'altitud mitjana dels quals és molt superior. A l'Espanya peninsular el relleu s'articula entorn d'un gran altiplà, la [[Meseta|Meseta Central]], que ocupa la major part del centre de la [[península Ibèrica]]. Al sud-oest de la península hi és la [[depressió del riu Guadalquivir]], i al nord-est hi és la [[ebre|depressió del riu Ebre]]. La Meseta està gairebé totalment envoltada per sistemes muntanyosos:<ref name=relleucat>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024810&BATE=Espanya El Relleu]. Espanya. L'Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 d'octubre de 2009]</ref>

 

=== Hidrografia ===

La hidrografia espanyola mostra una gran desproporció entre el vessant fluvial atlàntic i el mediterrani:<ref name=catgeo>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024813 La hidrografia]. Geografia física. Espanya. L'Enciclopèdia. [Consulta: 30 d'octubre de 2009]</ref> la majoria dels principals rius d'Espanya desemboquen a l'[[oceà Atlàntic]], entre els quals el [[Duero]], el [[Miño]], el [[Tajo]], el [[Guadiana]] i el [[Guadalquivir]], aquest últim l'únic riu navegable als últims 100&nbsp;km, de [[Sevilla]] fins a la seva desembocadura a l'Atlàntic. L'[[Ebre]], per contra, pertany al vessant mediterrani, i és el més cabalós i extens d'Espanya. La majoria dels rius d'Espanya no són aptes per a la navegació interior, però hom en fa ús per al regadiu o per a la generació d'[[energia hidroelèctrica]]. Els rius del vessant cantàbric són curts, però de cabal abundant.<ref name=catgeo/>

 

 

=== Estructura constitucional ===

La constitució espanyola estableix que la sobirania resideix en el poble, del qual emanen els poders de l'Estat.<ref name="Article"/> El rei, és el [[cap d'estat|cap d'Estat]], símbol de la seva unitat i permanència; ha d'arbitrar i moderar el funcionament de les institucions de l'Estat i n'és la més alta representació en les relacions internacionals.<ref>Article 65 de la Constitució Espanyola de 1978</ref> Tot i que el seu paper és primordialment cerimonial, les lleis han de ser aprovades i promulgades pel rei. Correspon al rei també convocar o dissoldre les Corts Generals, [[Legislació electoral espanyola|convocar a eleccions]], proposar el candidat a President del Govern i nomenar els seus ministres. És també el comandant suprem de les Forces Armades espanyoles.<ref>Article 62 de la Constitució Espanyola de 1978</ref> L'actual Rei d'Espanya és [[Felip VI d'Espanya|Felip VI]].

 

Les [[Corts Generals]] representen el poble espanyol. Són integrades pel [[Congrés dels Diputats]] i el [[Senat d'Espanya|Senat]]. Les Corts exerceixen la [[poder legislatiu|potestat legislativa]] de l'Estat. El Congrés dels Diputats ha d'estar integrat per un mínim de 300 i un màxim de 400 diputats—actualment n'hi ha 350—electes per [[sufragi universal]], lliure, igual i directe, segons el mètode de [[escrutini proporcional plurinominal|representació proporcional]], en què la [[circumscripció electoral]] és la província, amb l'excepció de Ceuta i Melilla que conformen cadascuna una circumscripció electoral. El Congrés s'elegeix per un període de quatre anys. Són electors i elegibles tots els [[nacionalitat espanyola|espanyols]] en ple ús dels seus drets polítics.<ref>Article 68 de la Constitució Espanyola de 1978</ref> El Senat és la cambra de representació territorial. S'elegeixen, per cada província, quatre senadors per sufragi universal pels votants que hi resideixin, llevat de les províncies insulars. D'aquestes, s'elegeixen tres senadors per les illes de [[Gran Canària]], [[Mallorca]] i [[Tenerife]], i un senador per a [[Eivissa (municipi)|Eivissa]]-[[Formentera]], [[Menorca]], [[Fuerteventura]], [[La Gomera]], [[El Hierro]], [[Lanzarote]] i [[La Palma]]. A més, [[Ceuta]] i [[Melilla]] elegeixen cadascuna dos senadors. Finalment, els parlaments de les [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] designen un senador com a mínim, i un d'altre per cada milió d'habitants.<ref>Article 69 de la Constitució Espanyola de 1978</ref> Actualment hi ha 264 senadors, 208 que han estat elegits, i 56 que han estat designats.

Després de les eleccions parlamentàries i la subsegüent renovació del Congrés dels Diputats, el rei, prèvia consulta dels representants dels grups polítics, proposa un candidat a la [[President del Govern d'Espanya|Presidència del Govern]], el qual formarà el govern mentre conservi la confiança de la Cambra. El candidat ha d'aconseguir la majoria absoluta dels vots del Congrés dels Diputats, en una primera volta, o una majoria simple, en una segona volta.<ref>Article 99 de la Constitució Espanyola de 1978</ref> Per tant, el President del Govern és sovint el líder del partit o coalició majoritària al parlament. El Govern dirigeix la política interior i exterior, l'administració civil i militar, la defensa de l'Estat i exerceix la [[poder executiu|potestat executiva]] de l'Estat.<ref>Article 97 de la Constitució Espanyola de 1978</ref> El Govern està integrat pel President, els Vicepresidents, i els ministres, tots els quals conformen el [[Gabinet|Consell de Ministres]]. L'actual president del govern espanyol és [[Pedro Sánchez Pérez-Castejón]], del [[Partit Socialista Obrer Espanyol]] (PSOE).

 

L'atorgament de l'autonomia i la transferència de competències es va planejar, al començament, com a procés asimètric, amb la intenció de garantir un major grau d'autogovern a les "nacionalitats històriques" d'Espanya—Catalunya, el País Basc i Galícia, i eventualment, Andalusia. Les primeres tres van accedir a l'autonomia mitjançant un procés ràpid i simplificat, mentre que la resta havia de complir diversos requeriments estipulats en la constitució. També, en reconeixement dels drets forals, el País Basc i Navarra, a diferència de la resta de les comunitats—de règim comú—gestionen llurs finances de manera independent. Entre 1978 i 1983, es van constituir 17 comunitats autònomes:

 

 

* [[Fitxer:Bandera de Andalucía.svg|25px|Bandera d'Andalusia]] [[Andalusia]]

== Economia ==

:''Article principal: [[Economia d'Espanya]]''

Segons les dades econòmiques publicades el 2018 per la CIA, el [[Producte interior brut]] d'Espanya en acabar l'any 2017, va ser de 1.774 bilions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars]] fent-la la setzena economia més gran del món (2008 eren 1.401 bilions de dòlars).<ref name=cia>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sp.html |títol = Spain |editor= CIA |obra= The World Factbook|consulta= 8 de gener de 2010 i 1 de setembre de 2018|llengua = anglès}}</ref> El 2017 el Producte interior brut per habitant en paritat de poder adquisitiu va ser de 38.300 dòlars (2008: 34.600 dòlar, sense correcció per inflació),<ref>{{ref-web|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sp.html

|títol= Europe: Spain, Economy overview|consulta = 1-09-2018|llengua = anglès |obra = The World Fact Book|editor= CIA}}</ref> que posa Espanya en 49è lloc entre Nova Zelàndia i Itàlia.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2004rank.html?countryName=Spain&countryCode=sp&regionCode=eu&rank=36#sp|títol=<nowiki> Gross Domestic Product per capita. World Rank|editor=CIA |obra= The World Factbook|consulta=1-09-2018}}</nowiki></ref> El 2010 la [[Renda Nacional Bruta|Renda nacional bruta]] era similar al PIB, estimada en 1.456 bilions de dòlars,<ref>{{ref-web|url=http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GNI.pdf |títol= Gross national income 2010, Atlas Method|editor= The World Bank|consulta= 25 de novembre de 2009|llengua = anglès}}</ref> o 31.960 dòlars per habitant, segons el [[mètode Atlas]], o 31.130 dòlars en [[paritat de poder adquisitiu]].<ref>{{ref-web|url=http://siteresources.worldbank.org/DATASTATISTICS/Resources/GNIPC.pdf |títol=Gross national income per capita 2010, Atlas method and PPP|editor= The World Bank|consulta: 1-09-2018|llengua = anglès}}</ref>

 

A partir de la dècada de 1960, l'economia va començar a liberalitzar-se i obrir-se, la qual cosa va permetre la inserció del país dins l'etapa de creixement econòmic del món desenvolupat.<ref name=ecocat>{{GEC|0024815 Espanya}} L'Economia</ref> Es van mobilitzar els recursos productius interns, el turisme de masses es va convertir en peça clau de l'economia, i es va modernitzar l'aparell productiu amb la liberalització de les importacions. Tot l'anterior en conjunció amb la forta inversió nacional i estrangera van produir un ritme accelerat de creixement entre 1960 i 1974, amb una mitjana anual de 7,1%, i un creixement de la renda per habitant anual del 5,5%.<ref name=ecocat/> La renda per habitant, que era la meitat de la mitjana europea al començament d'aquest període, es va incrementar al 80% de la mitjana europea el 1975.

No obstant això, la dependència de les condicions externes van fer que l'economia espanyola fos molt vulnerable a la crisi econòmica mundial de 1970.<ref name=":0" /> La inflació i la taxa d'atur es van disparar, aquesta última superant el 20% de la població econòmicament activa el 1985.<ref name=":0" /> A partir de 1985, l'economia va tornar a recuperar-se, i l'entrada del país a la [[Comunitat Europea]], va permetre el ràpid creixement econòmic, convertint Espanya en el país més dinàmic d'Europa.<ref name=ecocat/> Amb l'adhesió a la Comunitat, es va acceptar una cultura econòmica que incloïa l'estabilització de l'economia per evitar la inflació i el desequilibri en la balança de pagaments, així com l'obertura i la liberalització.<ref name=ecocat/> Després d'una breu recessió, Espanya va créixer cada any, de 1994 al 2008.<ref name=cia/> En aquest període, l'atur va disminuir, en especial gràcies a l'expansió del sector dels serveis.<ref name=":0" /> El govern va començar una sèrie de privatitzacions d'empreses públiques. Espanya va qualificar per a la incorporació de l'[[euro]], la [[moneda]] única de la [[Unió Europea]], adoptant-la en circulació el 2002. El segle XXI, Espanya s'havia ja consolidat com una de les economies més fortes de la Unió Europea,<ref name=":0" /> amb rendes per habitant comparables a les de les grans economies europees.<ref name=morning/> Espanya ha invertit en [[recerca i desenvolupament]] i triplicat la inversió en aquest sector des del 2000,<ref name=econnew>{{ref-publicació|article= In Search of a New Economy. Special Report on Spain| publicació= The Economist|llengua = anglès|data= 6 de novembre de 2008}}</ref> tot i que la inversió privada és molt petita.<ref name=econnew/> La indústria de l'energia renovable és subvencionada, i actualment el 22% de l'electricitat es produeix així, i tres de les cinc companyies renovables més grans del món són espanyoles.<ref name=econnew/> Alguns dels reptes de l'economia són fer-la més eficient, incrementar la productivitat, i millorar l'educació.<ref name=econnew/>

[[Fitxer:Skyscrapers in Madrid.JPG|miniatura|esquerra|Gratacels a Madrid]]

 

=== Economia per sector ===

A partir de la dècada de 1960, va començar un declivi relatiu en l'[[agricultura]] espanyola, acompanyada del decrement en la població rural.<ref name=":0" /> Fins i tot en l'actualitat, l'agricultura espanyola encara es troba en una situació relativament retardada segons els estàndards europeus: la inversió capital per [[hectàrea]] és una cinquena part de la mitjana de l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]] (OECD),<ref name=":0" /> l'anomenat, "club dels països rics". Així i tot, des de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea el 1986, l'agricultura s'ha adaptat a les polítiques europees, i les terres productives, especialment aquelles destinades al conreu orgànic, s'han incrementat.<ref name=":0" /> La diversitat regional permet també una diversitat en la producció agrícola i l'ocupació, que varia de manera significativa per comunitat autònoma.<ref name=catprimari>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024814 El sector primari]. Economia. Espanya. L'Enciclopèdia. [Consulta: 27 de novembre de 2008]</ref> S'estima que el 2008, el 4% de la població econòmicament activa estava ocupada en l'agricultura, i que aquesta activitat representava el 3,8% del Producte interior brut.<ref name=cia/> Entre els productes principals són els vegetals, les fruites i els cereals, que representen el 75% del valor de la producció agrícola total.<ref name=":0" /> L'[[ordi]] i el [[blat]], els principals productes espanyols, predominen a [[Castella i Lleó]], [[Castella - la Manxa]] i [[Andalusia]]; l'[[arròs]] al [[País Valencià]] i a [[Catalunya]]; el tabac a [[Extremadura]]; l'[[oliva]] al sud; i els cítrics al País Valencià i a Múrcia.<ref name=":0" /> La indústria del vi és molt important: Espanya és un dels productors més gran de vi del món; les àrees de producció més importants són [[La Rioja]], el [[Penedès]] (a Catalunya), [[Valdepeñas]] (a Castella - la Manxa), la vall del Duero (a [[Valladolid]] i [[Màlaga]]) i [[Jerez de la Frontera]] (a Andalusia).<ref name=":0" />

 

 

=== Àrees metropolitanes més grans ===

Les [[àrea metropolitana|àrees metropolitanes]] que sobrepujaven el 2003 els 300.000 habitants són:

{|

=== Educació ===

{{Article principal|Sistema educatiu d'Espanya}}

Espanya va viure una edat daurada en l'educació durant l'[[edat mitjana]], ja que els moros, cristians i jueus van establir centres d'educació superior a [[Còrdova]], [[Granada]] i [[Toledo]]. De fet, la [[Universitat de Salamanca]], fundada el 1218, una de les més antigues del continent, va ser el model de les posteriors universitats de l'[[Imperi Espanyol]] a [[Amèrica]], estenent així la influència de l'educació espanyola internacionalment. La [[Universitat d'Alcalá]], fundada el 1499 pel [[Francisco Jiménez de Cisneros|Cardenal Cisneros]], va ser un dels centres de l'[[humanisme]] europeu. El 1867, Espanya es va convertir en un dels primers estats del món a aprovar l'educació obligatòria, tot i que la llei mai no s'aplicaria; l'educació va continuar sent el privilegi d'una elit petita i en què el catolicisme, en la seva forma més conservadora, va influenciar els mètodes d'ensenyament i el seu contingut. Després de la mort de Franco, i l'elecció d'un govern socialista, es van realitzar canvis importants en l'educació que van tenir com a resultat l'expansió massiva de les institucions educatives en tots els nivells. L'[[alfabetisme|analfabetisme]] es va reduir de manera substancial, i el 2009 només era del 2,1%.<ref name=cia/>

 

Una de les transformacions més importants va ser la delegació d'algunes facultats educatives a les comunitats autònomes a partir de l'aprovació de la constitució espanyola de 1978.<ref name=see3>[http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo/principios-fines/administracion-educativa.html Sistema Educativo]. Principios y Fines. Organización. Ministerio de Educación. [Consulta: 16 de gener de 2010]</ref> Progressivament, l'administració de l'Estat ha transferit funcions, serveis i recursos a les diferents comunitats autònomes, començant l'1 de gener de 1981, quan [[Catalunya]] i el [[País Basc]] van rebre els mitjans i els recursos per a exercir llurs competències d'educació.<ref name=see3/> En l'actualitat, totes les comunitats han assumit les funcions, serveis i recursos en matèria universitària i no universitària.<ref name=see3/> L'Estat es reserva l'exercici exclusiu de les competències que garanteixen l'homogeneïtat i la unitat substancial del sistema educatiu, i les condicions d'igualtat bàsica de tots els espanyols en exercir els drets educatius establerts per la constitució.<ref name=see3/> Per altra banda, les comunitats autònomes són les encarregades de desenvolupar les normes estatals i de regular els elements o aspectes no bàsics del sistema educatiu; també els corresponen les competències judico-administratives de la gestió del sistema internament.<ref name=see3/>

La [[Llei Orgànica d'Educació]] (LOE), va ser aprovada el 2006, i regula l'estructura i l'organització del sistema educatiu espanyol en els nivells no universitaris.<ref name=see>[http://www.educacion.es/educacion/sistema-educativo/principios-fines.html Sistema Educativo]. Principios y fines. Ministerio de Educación. [Consulta: 16 de gener de 2010]</ref> La llei estableix que l'ensenyament bàsic comprèn deu anys d'escolaritat—dels 6 als 16 anys—organitzada en educació primària i educació secundària, ambdues de caràcter obligatori. La llei, a més a més, organitza l'educació secundària postobligatòria, així com l'ensenyament artístic, esportiu, de llengües, l'educació dels adults i l'educació a distància.<ref name=see/>

 

 

=== Literatura ===

:''Vegeu també: [[Literatura espanyola]], [[Literatura en català|Literatura catalana]], [[Literatura gallega]] i [[Literatura basca]].''

La literatura d'Espanya inclou no només la literatura en castellà sinó tota la literatura de les llengües espanyoles, incloent-hi la catalana, la gallega i la basca, així com la literatura hispanollatina clàssica, la judeoespanyola i l'aràbigoespanyola. Abasta des de les primeres expressions poètiques conservades de la llengua vernacla, la [[kharja]], fins a la literatura del segle XXI. La literatura d'Espanya és una branca de la literatura romànica, i de la branca castellana es desprèn la literatura hispanoamericana.

 

La literatura catalana és aquella desenvolupada en [[català]] i les seves variants, i es pot dividir en tres grans períodes: l'esplendor medieval, la [[Decadència]] i la literatura contemporània. Dels escriptors medievals en català destaquen [[Ramon Llull]] i [[Ausiàs March]]. Aquesta època d'esplendor culmina amb l'obra de [[Tirant lo Blanc]]h de [[Joanot Martorell]], publicada el 1490. Posteriorment, la literatura catalana, va entrar en una llarga època de decadència. La Renaixença del segle XIX va ser el gran moviment restaurador de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes i que obre el període contemporani de la literatura catalana. Aquest període està comprès entre l'aparició del periòdic ''El vapor'' de ''La Pàtria'' de [[Bonaventura Carles Aribau]] i de la presentació als jocs florals de 1877 de "L'Atlàntida" de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Jacint Verdaguer]]. Destaquen figures com [[Manuel Milà i Fontanals]], [[Joaquim Rubió i Ors]], [[Àngel Guimerà i Jorge]], [[Antoni de Bofarull i de Brocà|Antoni de Bofarull]], i [[Martí Genís i Aguilar]], entre altres.

Per altra banda les primeres manifestacions literàries del gallec, o més aviat del [[galaicoportuguès]], daten de l'Edat mitjana. D'aquesta època és rellevant la seva tradició poètica. Posteriorment, la literatura en gallec entrà en un llarg període de sequera, anomenat en gallec ''os séculos escuros'', "els segles foscs". Amb el [[Rexurdimento]] ("Resorgiment") a principis del segle XIX, la literatura en gallec tornà a cultivar-se i sorgeixen així figures fonamentals com ara [[Rosalía de Castro]]. Abans de la Guerra Civil, són importants els grups d'intel·lectuals com el [[Grup Nós]] i les [[Irmandades da Fala]], a les que s'integren escriptors com ara [[Vicente Risco]] i [[Ramón Cabanillas y Castelao]].

 

{{Article principal|Hispània|Ibèria}}

Les poblacions originàries de la [[península Ibèrica]] (en el sentit què es desconeixen la seva procedència) són els [[ibers]], que consisteixen en unes quantes tribus separades. Una de les quals podrien ser els [[basc]]os, l'únic poble precèltic que actualment existeix a la península com a [[ètnia|grup ètnic]] diferent. La cultura més important d'aquest període és a la ciutat de [[Tartessos]], en la vall del [[Guadalquivir]]. A començaments del [[segle IX aC]], les tribus [[celtes]] entraren a la península a través dels Pirineus i s'assentaren a tot arreu, passant a ser [[celtibers]]. Els navegants de [[Fenícia]], [[Grècia|grecs]], i [[cartago|cartaginesos]] també s'assentaren al llarg de la costa mediterrània i hi fundaren colònies comercials durant un període d'uns quants segles.

Prop de l'any [[1100 aC]] els mercaders fenicis fundaren la colònia comercial de [[Cadis|Gadir]] o Gades (en l'actualitat [[Cadis]], prop de Tartessos). Al [[segle VIII aC]] es fundaren les primeres [[colonització grega|colònies gregues]] a l'est de la costa mediterrània, com ara [[Rodes (ciutat)|Rodis]] (en l'actualitat [[Roses]] i el [[580]], ''Emporion'' (en l'actualitat [[Empúries]]), deixant per als fenicis el sud de la costa. El nom d'Ibèria prové dels grecs pel riu Iber (en l'actualitat l'[[Ebre]]). En el [[segle VI aC]] els cartaginesos arribaren a Ibèria, disputant-se el control de la Mediterrània Occidental als grecs, i la seva colònia més important fou ''[[Cartagena|Carthago Nova]]'' (actualment [[Cartagena]]).

 

 

=== Edat mitjana ===

A principis del [[segle V]] durant la decadència de l'[[Imperi Romà d'Occident]], els [[sueus]], [[vàndals]], i [[alans]] prengueren el control de part d'[[Hispània]]. Al final del [[segle V]] els [[visigots]], una tribu germànica romanitzada, conqueriren tota la Hispània i crearen el [[Regne de Toledo]], amb una estabilitat relativa.

 

==== Primera meitat del s. XIX ====

{{Article principal|Construcció de l'estat liberal a Espanya}}

De gran protagonisme militar, el [[segle XIX]] ja va començar amb un conflicte monàrquic entre [[Carles IV d'Espanya|Carles IV]] i [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]]. [[Napoleó Bonaparte]] hi va acabar intervenint la qual cosa va provocar el conflicte de la [[Guerra del Francès|Guerra del francès]] o la Guerra de la Independència (1808-1814) en què es va lluitar per expulsar les forces de Napoleó, al mateix temps que a les [[Corts de Cadis]] es treballà des de [[1810]] per aconseguir una Constitució concebuda ja el [[1812]]. Un cop aconseguit l'objectiu, es restaurà la [[Dinastia borbònica|monarquia borbònica]] amb [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] al capdavant, que inicià un període encara propi de l'[[Antic règim|Antic Règim]] tot i el parèntesi (sota el seu regnat) que suposà el [[cop d'estat]] del [[Rafael del Riego|General Riego]] iniciant [[Trienni Liberal]] (1820-1823). Aquesta petita etapa va finalitzar amb l'arribada de la [[Santa Aliança]], promocionada per les potències europees que restauraria el règim absolutista.

 

 

==== Final del s. XIX i principi del XX ====

Així el [[Sexenni Democràtic]] (1868-1874), agafaria el relleu de la història del regne, en el qual s'inclou el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya|Amadeu de Savoia]] (1871-1873) i la proclamació de la [[Primera República Espanyola]], que es dividí en quatre presidències transcorregudes entre el febrer de [[1873]] i el [[gener]] de [[1874]] suportant problemes com la [[Tercera guerra carlina|III Guerra Carlina]], el [[Cantonalisme]] o la [[Guerra dels Deu Anys]].