França: diferència entre les revisions

 

== Geografia ==

=== Geografia física ===

{{Principal|Geografia de França|Dependències d'ultramar franceses}}

==== Geologia, orografia i hidrografia ====

{{AP|Llista dels rius de França}}

La França metropolitana compta amb una àmplia varietat de conjunts topogràfics i paisatges naturals. Gran part del territori actual de França va sorgir durant diversos episodis [[Tectònica de plaques|tectònics]] com l'aixecament [[orogènesi varisca|varisc]] a l'[[Paleozoic|era Paleozoica]]. Les muntanyes dels [[Alps]], els [[Pirineus]] i el [[Serralada del Jura|Jura]] són al seu torn molt més joves i tenen formes menys erosionades -el pic més elevat dels Alps, el [[Mont Blanc]], fa 4.809 metres sobre el nivell del mar-. Tot i que el 60% dels municipis estan classificats com a propensos a tenir [[Sismologia|riscos sísmics]], els [[terratrèmol]]s no són gaire habituals a França. Aquests massissos delineen diverses conques [[Sedimentació|sedimentàries]], inclosa la conca d'[[Aquitània]] al sud-oest i la conca de [[París]], al nord. A més, diverses vies naturals, com ara la vall del [[Roine]], permeten una fàcil comunicació entre localitats.

 

=== Llengües ===

{{AP|llengües de França|literatura francesa}}

La [[llengua oficial]] de la República Francesa és el [[francès]], i d'acord amb el segon article de la [[Constitució francesa de 1958|constitució francesa]], el govern té l'obligació de comunicar-se principalment en francès. A més, tot i que segons la [[llei Toubon]] de 1994, la publicitat comercial pot utilitzar les llengües regionals, sempre ha d'utilitzar també el francès. Des de [[1882]], data en què la [[Tercera República Francesa|Tercera República]] va instaurar l'educació primària universal, l'ús de les llengües regionals va ser durament reprimit, amb l'objectiu de crear unitat nacional.<ref name=britannica>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/215768/France France]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 25 d'agost, 2008</ref> Amb aquesta política, el francès s'ha imposat a la resta de llengües regionals i variants lingüístiques que es parlen arreu del territori francès. Tot i que no gaudeixen de cap reconeixement oficial, algunes d'aquestes llengües s'ensenyen en les escoles públiques com a segona llengua optativa—com és el cas del [[català]] al departament dels [[Pirineus Orientals]]—i a les universitats.<ref name=britannica/> La immigració ha portat moltes llengües estrangeres, en especial l'[[àrab]].<ref name=britannica/>

 

 

=== Religió ===

França és un estat laic; la llibertat religiosa és un dret constitucional. Segons el concepte de [[laïcisme|laïcitat]] francès, vigent des de 1905, el govern té la prohibició legal de reconèixer cap "religió", però reconeix les "organitzacions religioses", sense esmentar res de la doctrina religiosa. Les organitzacions religioses, al seu torn, no han d'intervenir en la política i el govern francesos.

 

 

== Política i govern ==

França és una [[república]] [[centralisme|unitària]], "indivisible, [[laïcisme|laica]], [[democràcia|democràtica]] i social" amb un règim [[sistema semipresidencialista|semipresidencial]], segons la [[Constitució francesa de 1958|constitució de la Cinquena República]] aprovada per [[referèndum]] el [[28 de setembre]], [[1958]]. El [[poder executiu]] es divideix en dos:

* el [[president de la República Francesa|president de la República]], [[cap d'estat|cap d'Estat]], electe per sufragi universal, per un mandat de cinc anys; i

* l'[[Assemblea Nacional (França)|Assemblea Nacional]] (''Assemblée Nationale'' en [[francès]]), integrat per 577 diputats, representants de circumscripcions locals i electes per un mandat de cinc anys; i

* el [[Senat francès|Senat]], integrat per 321 membres, electes per un [[col·legi electoral]] per un mandat de sis anys.

L'Assemblea Nacional té el poder de destituir el gabinet o govern executiu amb una [[moció de censura]]. Per això, el primer ministre i el seu gabinet de ministres són determinats pel partit o coalició de partits amb majoria a l'Assemblea. Si el president de la República i la majoria de l'Assemblea són de partits diferents, hi ha una "[[cohabitació (política)|cohabitació]]". Els francesos a l'estranger són representants per l'Assemblea dels Francesos de l'Estranger.

 

Els senadors són elegits indirectament per aproximadament 150.000 "grans electors" (''grands électeurs''), que són principalment càrrecs electes locals. Entre els grans electors hi ha consellers regionals, consellers de departament, batlles, consellers municipals i llurs delegats, i els diputats de l'Assemblea Nacional. Aquest sistema introdueix un biaix en la composició del Senat, ja que afavoreix les àrees rurals. Els poders legislatius del Senat són limitats; quan no hi ha cap acord entre les cambres, l'Assemblea Nacional té l'última paraula, llevat dels casos de les lleis constitucionals i lleis orgàniques.

La judicatura està integrada per diverses corts. Els casos civils són jutjats per les Corts de Gran Instància (''Grande instance'') i els Tribunals d'Instància (''Tribunaux d'instance''). Els casos criminals són jutjats pels Tribunals Correccionals (''Tribunaux correctionnels'') i els Tribunals de Policia (''Tribunaux de police''). Totes les decisions finals d'aquestes corts i tribunals poden dirigir-se a una de les trenta-cinc Corts d'Apel·lació. A més, totes aquestes corts i tribunals són controlades per la Cort de Cassació, així com les altres corts professionals especialitzades. La [[Cort de Justícia de la República Francesa|Cort de Justícia de la República]] (''Cour de Justice de la République''), és la cort pels casos d'alta traïció, integrada per membres de l'Assemblea Nacional i alguns senadors, la qual jutja els casos relacionats amb el president i els ministres.<ref name=britannica/>