Diferència entre revisions de la pàgina «Itàlia»

64 bytes afegits ,  fa 6 mesos
m
Format
m (|dreta|thumb -> |miniatura)
m (Format)
 
== Geografia física ==
[[Fitxer:Satellite_image_of_Italy_in_March_2003.jpg|thumbminiatura|esquerra|Fotografia d'Itàlia des d'un satèl·lit]]
Itàlia consisteix en una part continental (plana del [[Riu Po|Po]], plana veneta i els [[Alps]]) i, predominantment, en una gran [[península]] que s'estén cap al [[Mar Mediterrània|Mar Mediterrani]], on junt amb les seves dues principals illes, [[Sicília]] i [[Sardenya]], crea masses aquàtiques importants, com el [[Mar Adriàtica|Mar Adriàtic]] al nord-est i el [[Mar Jònica|Mar Jònic]] al sud-est. Limita al nord amb [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]], i [[Eslovènia]]. La serralada dels [[Apenins]] formen la columna vertebral de la península, anant des del nord-oest fins on s'uneixen amb els [[Alps]], la cadena muntanyosa que després forma un arc el qual tanca a Itàlia des del nord. Allí s'hi troba també una gran esplanada al·luvial, l'esplanada po-veneciana, drenada pel [[riu Po]] i els seus diversos afluents provinents dels Alps, Apenins i [[Dolomites]].
 
== Política i govern ==
=== Estructura constitucional ===
[[Fitxer:Mattarella fine anno.jpg|thumbminiatura|esquerra|[[Sergio Mattarella]], 12è president de la República]]
El govern de la República Italiana es basa en el [[democràcia parlamentària|parlamentarisme]]. El [[Parlament italià|Parlament Italià]] és bicameral, integrat per la [[Cambra dels Diputats d'Itàlia|Cambra dels Diputats]] (''Camera dei Deputati'') i el [[Senat d'Itàlia|Senat de la República]] (''Senato della Repubblica''). El poder executiu és constituït pel [[Consell de Ministres d'Itàlia|Consell dels Ministres]] (''Consiglio dei ministri''), encapçalat pel Primer Ministre o [[President del consell de ministres d'Itàlia|President del consell dels ministres]] que és el [[cap de govern]]. El [[cap d'estat|cap d'Estat]] és el [[President d'Itàlia|President de la República]] (''Presidente della Repubblica''), electe cada set anys pel Parlament i un petit nombre de delegats regionals. El president nomena el primer ministre, el qual, al seu torn, nomena els altres ministres. El Consell de Ministres ha de conservar el suport (''fiducia'') d'ambdues cambres del Parlament.
 
Les regions se subdivideixen en 109 províncies i aquestes en 8.101 comuns o municipalitats.
 
[[Fitxer:Italy.geohive.gif|thumbminiatura|dreta|300px|Divisions administratives d'Itàlia.]]
 
{| class="wikitable sortable" style="text-align:left; font-size:90%"
== Economia ==
{{Article principal|Economia d'Itàlia}}
[[Fitxer:IMG 4468 - Milano - La Borsa - Dettaglio - Foto di Giovanni Dall'Orto - 20 jan 2007.jpg|thumbminiatura|La Borsa de Milà és el mercat de valors més important d'Itàlia]]
L'economia italiana, segons el càlcul del seu [[Producte interior brut]] en [[paritat de poder adquisitiu]] és la vuitena més gran del món, i la quarta més gran d'[[Europa]].<ref name="cia">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html CIA Factbook, Italy]</ref> D'acord amb l'[[Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic|Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic]], el [[2004]] Itàlia va ser el sisè exportador més gran de béns manufacturats. Econòmicament el país està dividit en dues àrees: una nord industrialitzada, dominada per les empreses privades, i una àrea menys desenvolupada principalment agrícola al sud. L'[[economia informal|economia submergida]], segons el Ministeri de Finances, s'ha estimat que representa prop del 6% del PIB oficial.
 
== Geografia humana i societat ==
=== Demografia ===
[[Fitxer:Turati2331.jpg|thumbminiatura|Via Turati de la ciutat de Milà]]
L'últim report de l'Institut Nacional d'Estadística (ISTAT) va estimar la població en 59.131.287 habitants el desembre del [[2006]],<ref>[http://demo.istat.it/bilmens2006/index.html Statistiche Demografiche ISTAT]</ref> un increment del 3% des del 2001. La població italiana és la quarta més gran de la [[Unió Europea]] (després d'[[Alemanya]], [[França]] i el [[Regne Unit]]) i la 22a més gran del món. El [[creixement de la població|creixement poblacional]] és degut principalment a la immigració i a l'increment en l'[[esperança de vida]], que s'ha estimat en 79,81 anys.<ref>[https://cia.gov/cia//publications/factbook/geos/it.html#People CIA Factbook, Italy, People]</ref> Malgrat el creixement poblacional, Itàlia està envellint ràpidament. Amb una [[taxa de fecunditat]] d'1,35 nens per dona,<ref>[http://www.italymag.co.uk/2007/news-from-italy/general/italys-birth-rate-hits-a-high Italy's birth rate hits a high]</ref> prop d'un de cada cinc italians és pensionat.
 
 
=== Religió ===
[[Fitxer:Monreale Cathedral exterior BW 2012-10-09 10-23-10.jpg|thumbminiatura|Catedral de Monreale a Sicília]]
El [[Església Catòlica Romana|catolicisme romà]] és la religió més gran de l'Estat italià. Tot i que ja no n'és la religió oficial, encara té un paper important en els afers polítics nacionals, en part a causa de la locació de la [[Santa Seu]] dins Roma. El 87,8% dels italians s'identifiquen com a catòlics, encara que només el 37% és practicant o membre actiu.<ref>[http://www.corriere.it/Primo_Piano/Cronache/2006/01_Gennaio/17/cattolici.shtml Italia, quasi l'88% si proclama cattolico] Corriere della Sera</ref>
 
 
== Cultura i oci ==
[[Fitxer:Sanzio 00.jpg|thumbminiatura|upright|[[Raffaello Sanzio|Rafael]].]]
Itàlia, com a Estat, no existia abans de la unificació dels diversos regnes i repúbliques el [[1861]]. A causa de la seva unificació relativament tardana, així com de l'autonomia històrica de les diverses regions que comprenen la península Itàlica, moltes de les tradicions i costums que en l'actualitat reconeixem com a italianes poden, alhora, identificar-se d'acord amb la seva regió d'origen. La contribució italiana al patrimoni cultural i històric d'Europa és immens: Itàlia és la llar del nombre més gran de llocs designats com a [[Patrimoni de la Humanitat]] del món.
 
 
=== Literatura ===
[[Fitxer:DanteFresco.jpg|thumbminiatura|esquerra|[[Dante Alighieri|Dante]], autor de la [[La Divina Comèdia|Divina Comèdia]]]]
La base de la llengua italiana moderna va ser establerta per primera vegada amb les obres del poeta florentí, [[Dante Alighieri]], l'obra més gran del qual és considerada una de les obres literàries més importants de l'Europa medieval: la [[La Divina Comèdia|Divina Comèdia]]. Altres escriptors i poetes reconeguts són [[Giovanni Boccaccio]], [[Giacomo Leopardi]], [[Alessandro Manzoni]], [[Torquato Tasso]], [[Ludovico Ariosto]] i [[Francesco Petrarca]], el vehicle d'expressió dels quals va ser inventat a Itàlia: el sonet. Alguns filòsofs prominents foren [[Giordano Bruno]], [[Marsilio Ficino|Ficino]], [[Nicolau Maquiavel|Machiavelli]], i [[Giambattista Vico]]. Algunes figures literàries modernes i [[premi Nobel|premis Nobel]] són el poeta nacionalista [[Giosuè Carducci]] (1906), l'escriptora realista [[Grazia Deledda]] (1926), l'autor d'obres de teatre [[Luigi Pirandello]] (1936), els poetes [[Salvatore Quasimodo]] (1959) i [[Eugenio Montale]] (1975), i el satirista i autor d'obres de teatre [[Dario Fo]] (1997).<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/ All Nobel Laureates in Literature]</ref>
 
=== Ciència ===
[[Fitxer:Galileo.arp.300pix.jpg|thumbminiatura|dreta|upright|[[Galileo Galilei|Galileo]].]]
En la ciència, [[Galileo Galilei]] va realitzar importants avanços cap a la [[revolució científica]], i [[Leonardo da Vinci]] és l'epítom de l'enginyer renaixentista.
 
 
=== Edat mitjana ===
[[Fitxer:Iron Crown.JPG|thumbminiatura|La corona fèrria de Llombardia]]
Els [[longobards]] van crear un [[Regne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Regne d'Itàlia]] que va sobreviure fins al 744, data en què va ser conquerit pels [[francs]].
 
 
=== Comuns i senyorius ===
[[Fitxer:Palazzo vecchio Florence.jpg|thumbminiatura|upright|dreta|Palazzo Vecchio, originalment conegut com el ''Palazzo della Signoria''.]]
L'aixecament dels senyorius és una fase de la història italiana associada amb el declivi del sistema comunal medieval de govern i el sorgiment de l'estat dinàstic.. En aquest context la paraula senyoriu (it. ''signoria''), es fa ús en oposició a la institució del comú (it. ''commune'') o de la ciutat-república.
 
 
=== Repúbliques Marítimes ===
[[Fitxer:Naval Jack of Italy.svg|thumbminiatura|esquerra|upright|Insígnia de la Marina italiana que mostra els escuts d'armes de les quatre repúbliques marítimes principals: Venècia, Gènova, Pisa i Amalfi.]]
Itàlia, durant aquest període, va ser famosa per les seves repúbliques mercantils: la [[República de Florència]] i les [[Repúbliques Marítimes]]. Eren ciutats-estats organitzades com a repúbliques, en el sentit que eren formalment independents, encara que la majoria es van originar a partir de territoris que pertanyien abans a l'[[imperi Bizantí]], amb l'excepció de Gènova i Pisa. Totes aquestes ciutats, durant la seva època independent, tenien [[forma de govern|sistemes de govern]] similars, que no idèntics, en què les classes mercantils hi tenien molt poder. Encara que en la pràctica eren [[oligarquia|oligàrquiques]] i s'assemblen molt poc a les [[democràcia|democràcies]] modernes, la llibertat política relativa va permetre el desenvolupament acadèmic i artístic.
 
 
=== Renaixement ===
[[Fitxer:Leonardo da Vinci - Self-Portrait - WGA12798.jpg|thumbminiatura|upright|[[Leonardo da Vinci|Leonardo Da Vinci]], renaixentista italià.]]
Alguns historiadors han suggerit que l'estructura política excepcional de la [[Baixa edat mitjana]] va permetre el sorgiment d'una eflorescència cultural única. Itàlia era dividida en petites ciutats-estats i altres territoris. El [[Regne de Nàpols]] controlava el sud, la [[República de Florència]] i els [[Estats Pontificis|Estats Papals]] controlaven el centre, Gènova i el [[Ducat de Milà]] el nord i l'oest, i la [[República de Venècia]] l'est. La Itàlia del [[segle XVI]] era un dels territoris més urbanitzats d'Europa. La majoria dels historiadors concorden en què les idees que van caracteritzar el [[Renaixement]] van tenir el seu origen a la Florència del [[segle XIII]], en especial amb els escrits de [[Dante Alighieri]] ([[1265]]-[[1321]]) i [[Francesco Petrarca]] ([[1304]]-[[1374]]), així com les pintures de [[Giotto di Bondone]] ([[1267]]-[[1337]]).
 
 
=== Domini estranger (del segle XVI al segle XIX) ===
[[Fitxer:Western Europe Utrecht Treaty.jpg|thumbminiatura|esquerra|Un mapa que mostra les fronteres de l'Europa Occidental després dels Tractats d'[[Tractat d'Utrecht|Utrecht]] i [[Tractat de Rastatt|Rastatt]]]]
Després d'un segle d'un sistema polític fragmentat, en què els petits Estats italians i els principats havien pogut mantenir una independència relativa i el balanç de poder en la península, el [[1494]] el rei francès [[Carles VIII de França|Carles VIII]] va començar la primera d'una sèrie d'invasions que es va estendre per tota la primera meitat del [[segle XVI]]; una competència entre [[França]] i [[Espanya]] per la possessió del territori italià. Al final, [[Espanya]] va dominar (el [[Pau de Cateau-Cambrésis|Tractat de Cateau-Cambresis]] de [[1559]] va reconèixer la possessió espanyola del [[Ducat de Milà]] i el [[Regne de Nàpols]]) i per gairebé dos segles es va convertir en la força política dominant d'Itàlia. La [[Santa Aliança]] entre Espanya sota la casa d'Habsburg i la Santa Seu va tenir com a resultat la persecució sistemàtica de qualsevol moviment [[protestantisme|protestant]], que al seu torn va fer que la península romangués catòlica amb poca o nul·la presència protestant. El control espanyol d'Itàlia va comportar l'aplicació d'impostos molt elevats en conjunció amb una administració lenta i sovint ineficient.
 
 
=== Feixisme i la Segona Guerra Mundial (1922-1945) ===
[[Fitxer:Benito Mussolini uncolored.jpg|upright|thumbminiatura|dreta|[[Benito Mussolini]], "Il Duce"]]
Després de la devastació de la Primera Guerra Mundial, molts treballadors italians es van unir a les vagues generals per demanar més drets i millors condicions laborals. Alguns, inspirats per la [[Revolució Russa]], van començar a prendre les fàbriques, els molins, les granges i altres llocs de feina. Els liberals, amb por d'una revolució socialista, van donar el seu suport al petit [[Partit Nacional Feixista]] encapçalat per [[Benito Mussolini]] que reaccionaria violentament a les vagues amb la milícia mentre que el govern parlava moderadament d'aquestes accions. Després de diversos anys de lluita, l'octubre de [[1922]] els feixistes van planejar un [[cop d'estat|cop d'Estat]] (la ''Marcia su Roma'', "Marxa a Roma"). Les forces feixistes eren inferiors, però el rei va ordenar l'exèrcit que no intervengués, aliant-se amb Mussolini i convencent el partit liberal de permetre un govern dirigit pels feixistes. Durant els anys següents, Mussolini (conegut com ''Il Duce'', "el líder"), va eliminar tots els partits polítics (incloent-hi els liberals) i va restringir les llibertats personals sota el pretext de la "prevenció d'una revolució".
 
El 1935, Mussolini va declarar de nou la guerra a [[Etiòpia]] ([[Segona Guerra Italo-Etíop]]) la qual va ser subjugada en pocs mesos, una acció que va tenir com a resultat l'aïllament d'Itàlia dels seus aliats tradicionals, França i el Regne Unit, i alhora l'oportunitat de donar suport a l'Alemanya nazi. Es va signar un primer pacte amb Alemanya el [[1936]] i un altre el [[1938]]. Itàlia va donar suport a [[Francisco Franco Bahamonde|Francisco Franco]] en la [[Guerra Civil espanyola]] i a l'annexió alemanya d'Àustria. L'octubre de 1939 Mussolini va reunir el Regne Unit, França i Alemanya en el [[Acord de Munic|Tractat de Munic]].
 
[[Fitxer:Italian empire 1940.PNG|thumbminiatura|L'imperi italià el 1940|left]]
El [[7 d'abril]], [[1939]], Itàlia va ocupar [[Albània]] ([[Invasió italiana d'Albània]]), un protectorat ''de-facto'' per moltes dècades, però, el setembre del mateix any, després de la invasió de [[Polònia]], Mussolini va decidir no participar en la guerra al costat d'Alemanya, atesa la preparació pobra de les forces armades. Itàlia va entrar a la guerra el [[1940]], ja que França havia estat vençuda. Mussolini esperava que Itàlia podria guanyar en poc temps.
 
118.432

modificacions