Rússia: diferència entre les revisions

El primer estat eslau oriental va ser el ''Rus'' o [[principat de Kíev]], que va adoptar el [[cristianisme]] per la important influència de l'[[imperi Bizantí|Imperi bizantí]] el [[988]], començant així la fusió entre les cultures eslava i bizantina que caracteritzaria la russa durant els següents set segles. El [[Rus de Kíev]] es desintegraria finalment en diversos regnes que competirien entre si per figurar com a hereus de la seva civilització i pel predomini territorial a la zona i que van acabar sota domini [[mongol]].

 

Després del [[segle XIII]], [[Moscòvia]] va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural. Arribat el [[segle XVIII]], el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast [[Imperi Rus|Imperi rus]], incloent-hi des de [[Polònia]] a l'est fins a l'[[oceà Pacífic]] a l'oest. L'expansió cap a l'oest va avivar la consciència russa de retard respecte als països europeus i va acabar amb l'aïllament dels primers temps. Els successius règims del segle XIX van respondre a les esmentades pressions amb una combinació d'un tímid reformisme i fortes repressions. El [[feudalisme]] rus va ser abolit formalment el [[1861]], però en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per a incrementar les pressions revolucionàries. Entre l'abolició de la [[servitud]] i el començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] el [[1914]], les reformes de [[Piotr Stolipin]], la [[constitució]] de [[1906]] i la [[duma]] estatal van introduir notables canvis en l'[[economia]] i la [[política]] del país; tanmateix, els [[tsar]]s no van estar a l'altura de les circumstàncies per a cedir poder autoritari. L'últim [[monarca]], el [[tsar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va regnar fins al [[1917]].

 

Rússia és l'estat més gran del món i s'estén per gairebé tot el nord del supercontinent d'[[Euràsia]]: ocupa el nord d'[[Àsia]] (1/3 del total continental) i l'est d'[[Europa]], respectivament el 74,7% i el 25,3% del seu territori. Està separada del continent americà per l'[[estret de Bering]].

 

A causa de la seva grandària, Rússia mostra tanta monotonia com diversitat i, igual que la seva geografia, el seu clima, vegetació i sòls abasten grans distàncies. De nord a sud de la plana d'Europa oriental, es dóna una seqüència de [[tundra]], boscos temperats de [[coníferes]] ([[taiga]]), boscos mixts caducifolis, [[prades]] ([[estepa (botànica)|estepa]]) i [[semidesert]] (la franja del [[mar Caspi]]), amb canvis en la vegetació que reflecteixen els grans canvis en el clima. [[Sibèria]] té una seqüència similar, encara que sense [[taiga]]. El país té 40 reserves de la biosfera declarades per la [[UNESCO]] i vuit àrees naturals han estat declarades també [[Patrimoni de la Humanitat]].

 

Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat [[Amèrica del Nord|nord-americà]] d'[[Alaska]] per l'estret de Bering.

 

El 26 de març del [[2014]], [[Adhesió de Crimea i Sebastòpol a la Federació Russa|s'afegeixen a la Federació Russa]] la [[Crimea|República de Crimea]] i la [[Sebastòpol|ciutat federal de Sebastòpol]] amb un resultat favorable (96,77%) en un referèndum.

 

 

== Geografia humana ==

=== Dinàmica de població ===

Segons les estimacions preliminars, la població russa l'1 de gener del 2007 era de 142 milions de persones. El 2007, la població havia decrescut 0,17% i el 2006 0,37%. Rússia és una societat diversa i multiètnica, la llar de més de 120 grups ètnics i indígenes.<ref>{{ref-web

=== Estructura de govern ===

{{AP|Govern de la Federació de Rússia}}

Segons la [[constitució de Rússia|constitució russa]], adoptada per [[referèndum]] el [[12 de desembre]] del [[1993]], després de la [[Crisi constitucional russa de 1993|crisi constitucional]], Rússia és una [[federació]] governada segons un [[sistema semipresidencialista]]. Constitucionalment, el govern és regulat per un sistema de [[separació de poders]] definit per la constitució, la qual és el document legal suprem i el contracte social del poble de la federació russa. Les tres branques del govern són:

* la [[branca legislativa]]: l'[[Assemblea Federal de Rússia|Assemblea Federal]] [[bicameral]], integrada pel [[Duma Estatal|duma estatal]] i el [[Consell de la Federació de Rússia|Consell de la Federació]]; l'Assemblea crea les noves lleis, té la facultat de declarar la guerra, aprovar els tractats internacionals i la facultat de destituir el president;<ref>{{ref-web

 

== Relacions exteriors ==

La Federació Russa és reconeguda en el dret internacional com la successora de la personalitat jurídica de l'antiga Unió Soviètica. Rússia continua implementant els compromisos de l'[[URSS]], i encara té el seient permanent de l'URSS en el [[Consell de Seguretat de Nacions Unides]], així com l'afiliació a altres organitzacions internacionals, a més dels drets i obligacions sota els tractats internacionals, les propietats i deutes. La política exterior de Rússia és polifacètica. Rússia manté relacions diplomàtiques amb 178 estats i té 140 ambaixades. La política exterior de Rússia la dirigeix el president i la implementa el Ministeri d'Afers Exteriors.

 

== Economia ==

{{Article principal|Economia de Rússia}}

Des del començament del [[segle XXI]], amb la pujada dels preus del [[petroli]], l'increment en la [[inversió estrangera directa]] i un major consum intern han donat un impuls al creixement econòmic de Rússia. El 2007 va ser el novè any de creixement consecutiu, amb una mitjana del 7% anual des de la [[crisi financera de Rússia]] de [[1998]]. El [[producte interior brut]] (PIB) de Rússia el 2007 va ser d'US$ 2.076 bilions en [[paritat de poder adquisitiu]], convertint-se en la setena economia més gran del món.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html Rank Order - GDP (purchasing power parity)]. CIA - The World Factbook. Data d'accés: 7 d'agost, 2008</ref> El salari mitjà de Rússia a principis del 2008 era d'US$ 640 al mes; el 2000 era d'US$ 80.<ref>{{ref-web

| url = http://www.msnbc.msn.com/id/24443419/| títol = Russians weigh an enigma with Putin's protégé| consulta = 9 de maig, 2008| editor = MSNBC

 

== Cultura ==

Els nombrosos grups ètnics de Rússia tenen llurs tradicions característiques en música folklòrica. La música a la Rússia del [[segle XIX]] estava definida per la tensió entre el compositor clàssic [[Mikhaïl Glinka]] i [[Grup dels Cinc|els seus seguidors]], que defensaven la identitat nacional russa i afegiren elements religiosos i folklòrics a les seves composicions, i la [[Societat Musical Russa]], liderada pels compositors [[Anton Rubinstein|Anton]] i [[Nikolai Rubinstein]], que defensaven el punt de vista conservador. La tradició romàntica de [[Piotr Ilitx Txaikovski|Txaikovski]], un dels més destacats compositors de l'[[Romanticisme musical|era romàntica]], la música del qual seria coneguda i estimada pel seu caràcter distintiu rus, així com per les seves riques harmonies i commovedores melodies, fou introduïda al [[segle XX]] per [[Serguei Rakhmàninov]], un dels últims grans abanderats de l'estil romàntic de la música clàssica europea.