Suïssa: diferència entre les revisions

 

== Geografia física ==

El paisatge suís es caracteritza pels [[Alps]], una alta cadena muntanyosa que discorre a través de la zona central i sud del país. Entre els alts pics dels Alps Suïssos destaca el Pic Dufour, que assoleix els 4.634 metres per sobre del nivell del mar. Al Pic Dufour es troben nombroses valls, algunes fins i tot amb glaceres. D'aquest lloc emergeixen alguns dels rius principals d'Europa, entre ells el [[Rin]], el [[Roine]], l'[[Inn (riu)|Inn]], i l'[[Udolara]] o [[Riu Ticino|Ticino]], i aquests arriben fins a alguns llacs, com per exemple el [[Llac Leman]], el [[Llac de Zuric]], el [[Llac de Neuchâtel|Llac Neuchâtel]], el [[Llac de Constança]] i el llac Verbà al [[cantó de Ticino]]. La part del nord de Suïssa, la més poblada, és més oberta, però encara és mitjanament muntanyosa.

 

Els membres d'ambdues cambres són elegits per un mandat de quatre anys. Quan les dues cambres es reuneixen en sessió conjunta, es coneixen com a [[Assemblea Federal de Suïssa]]. Per mitjà del referèndum, els ciutadans poden qüestionar qualsevol llei aprovada pel parlament, i per mitjà de les iniciatives, poden introduir esmenes a la constitució federal, un sistema conegut com a [[democràcia directa]].

 

 

El [[Consell Federal Suís]] és el govern federal suís, que ostenta el [[poder executiu]] i dirigeix l'administració federal suïssa, com a [[cap d'Estat]] col·lectiu. És un cos col·legial integrat per set membres, electes per un mandat de quatre anys per l'Assemblea Federal. El [[President de la Confederació Suïssa]] és elegit per l'Assemblea d'entre els set membres del Consell, tradicionalment de manera rotatòria, per un període d'un any. Tanmateix és considerat un ''[[primus inter pares]]'', amb cap poder addicional que no pas la resta dels seus companys.

== Economia ==

{{AP|Economia de Suïssa}}

Tot i tenir pocs recursos naturals en ser un Estat molt petit, a més de no tenir accés al mar, la seva localització central a Europa ha permès el país pugui importar la matèria primera que manca i la transforma en productes d'alta qualitat per a l'exportació, desenvolupant així un sistema de transport molt organitzat així com una indústria del [[turisme]] important.<ref name=brit>[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/577225/Switzerland Switzerland]. Encyclopedia Britannica. Data d'accés: 1 de juliol, 2008</ref> Actualment Suïssa té una de les economies [[capitalisme|capitalistes]] més estables i modernes del món; i ocupa la segona posició a Europa en l'[[Índex de Llibertat Econòmica]] de l'edició del 2004. El sector públic sempre ha tingut una participació mínima, i el nivell general d'impostos va representar el 29,2% del [[Producte interior brut]] (PIB) el 2007, nivell similar al dels [[Estats Units]] i [[Irlanda]]. El PIB nominal per capita és superior al de les economies més grans d'Europa, amb la sisena posició mundial; ajustat a [[paritat de poder adquisitiu]] n'ocupa la sisena posició.<ref>[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2004rank.html CIA World Factbook]</ref> Segons el Report de Competitivitat Global del [[Fòrum Econòmic Mundial]], Suïssa és la segona economia més competitiva del món.<ref>[http://www.weforum.org/en/initiatives/gcp/Global%20Competitiveness%20Report/index.htm World Economic Forum - Global Competitiveness Report]</ref> Suïssa és la llar de diverses corporacions multinacionals; entre elles, [[Nestlé]], [[UBS AG]], [[Zurich Financial Services]], [[Credit Suisse]], [[Novartis]], [[Hoffmann-La Roche|Roche]], [[ABB Asea Brown Boveri|ABB]], [[Swiss Re]] i [[The Swatch Group]]. Els químics són els béns de major exportació (34% de tots els béns d'exportació), seguits de la maquinària i els aparells electrònics (20,9%) i els instruments de precisió/rellotges (16,9%).<ref name="yearbook2008">Swiss Statistical Yearbook 2008 by [[Swiss Federal Statistical Office]]</ref> Suïssa té un dels mercats laborals més lliures d'Europa. La [[taxa d'atur]] va augmentar d'un mínim d'1,7% el juny del 2000 a un màxim de 3,9% el setembre del 2004; el febrer del 2008 es va reduir al 2,8%. Suïssa és un país amb facilitat per als negocis atesos el nivell baix d'impostos i la llibertat del mercat laboral.

 

=== Religió ===

''Article principal: [[Religió a Suïssa]]''

Suïssa no té cap [[religió]] oficial d'Estat, tot i que la majoria dels cantons (amb excepció dels cantons de Ginebra i Neuchâtel) reconeixen alguna església oficialment, ja sigui l'[[Església Catòlica Romana]] o l'[[Església Suïssa Reformada]]. Aquestes esglésies, i en alguns cantons també l'[[Antiga Església Catòlica]] i les congregacions jueves reben finançament dels impostos dels adherents.<ref>[http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2004/35487.htm International Religious Freedom Report 2004 – Switzerland], U.S. Department of State.</ref> El [[cristianisme]] és la religió predominant de Suïssa, dividida entre les diverses denominacions [[protestantisme|protestants]] (42,5% de la població) i el [[catolicisme a Suïssa|catolicisme]] (41%). La immigració hi ha portat l'[[islam a Suïssa|islam]] (4,3%, predominantment [[Albània|albanesos]] de [[Kosovo]]) i el [[cristianisme ortodox]] (1,8%).<ref name="people">[https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sz.html CIA World Factbook section on Switzerland]</ref> Segons l'enquesta de l'eurobaròmetre del 2005, el 48 dels suïssos són [[teisme|teistes]], el 39% creuen en un "esperit o força de vida", el 9% són [[ateisme|ateus]] i el 4% [[agnosticisme|agnòstics]].{{pdf|[http://europa.eu.int/comm/public_opinion/archives/ebs/ebs_225_report_en.pdf Social values, Science and Technology]|1.64 [[Mebibyte|MiB]]<!-- application/pdf, 1722129 bytes -->}}

 

== Història ==

{{Principal|Història de Suïssa}}

=== Abans de la Confederació ===

Les tribus més antigues de l'àrea eren membres de les cultures de [[Hallstatt]] i [[La Tène]]. La cultura de La Tène es desenvolupà amb possibles influències de les civilitzacions [[Antiga Grècia|gregues]] i [[etrusc]]a. Un dels grups tribals més importants de la regió foren els [[helvecis]], dels quals es deriva el nom actual de la Confederació. El 15 aC, [[Tiberi]] I, destinat a ser el segon [[emperador romà]] i el seu germà, conqueriren els [[Alps]], integrant-los a l'[[imperi Romà]]. L'àrea ocupada pels helvecis al començament van formar part de la [[Gàl·lia]] Bèlgica i després de la província de la Germània Superior; la porció oriental de l'actual Suïssa fou integrada a la província romana de [[Rètia]].

 

=== La confederació ===

L'antiga confederació suïssa fou una aliança entre les comunitats de les valls dels Alps centrals. La confederació facilità la gestió dels interessos comuns (com ara el [[comerç]] lliure) i assegurà la pau i l'estabilitat en les rutes de comerç de les muntanyes. La [[Carta Federal de 1291]], l'aliança eterna de les comunitats d'[[cantó d'Uri|Uri]], [[Cantó de Schwyz|Schwyz]] i [[Unterwalden]] es considera el document fundador de la confederació, tot i que existiren altres documents similars anteriors.<ref name="schwabe">(en alemany) Schwabe & Co: '' Geschichte der Schweiz und der Schweizer '', Schwabe & Co 1986/2004. {{ISBN|3-7965-2067-7}}</ref>

 

 

=== Història recent ===

Suïssa no fou envaïda en cap de les dues Guerres Mundials. El [[1920]] Suïssa s'uní a la [[Lliga de Nacions]]. Durant la [[Segona Guerra Mundial]], els alemanys planejaren la invasió de Suïssa, però el país mai no fou atacat. Suïssa pogué romandre independent per mitjà de la dissuasió militar i algunes concessions econòmiques a [[Alemanya]]; altres esdeveniments durant la guerra retardaren la invasió. La premsa suïssa criticà vigorosament el [[Tercer Reich]]. Suïssa fou una base important per a l'[[espionatge]] de les dues bandes del conflicte i medià la comunicació entre elles.