Bosc: diferència entre les revisions

{{polisèmia|Bosc (Cézanne)}}

Tot i que existeixen definicions diverses pel concepte,<ref>Lund, H. Gyde (coord.) [[2006]]. 'Definitions of Forest, Deforestation, Afforestation, and Reforestation'. Gainesville, VA: Forest Information Services. Available from : http://home.comcast.net/~gyde/DEFpaper.htm</ref> un '''bosc''' és una formació vegetal dominada per espècies [[arbre|arbòries]], però amb presència d'estrats [[arbust]]iu, [[herba]]ci i [[molsa|muscinal]] més o menys importants. Des del punt de vista de l'[[ecologia]], els boscos són uns [[ecosistemes]] complexos i rics que cobreixen grans àrees de la terra i funcionen com a hàbitat d'animals, moduladors de fluxos [[hidrològic]]s i conservadors del [[sòl]], i constitueixen un dels aspectes més importants de la [[biosfera]] de la Terra. Malgrat que sovint s'han considerat com a consumidors de [[diòxid de carboni]], els boscos madurs són pràcticament neutres pel que fa al carboni, i són només els alterats i els joves els que n'actuen com a consumidors.<ref>{{ref-web| cognom= Broeker| nom = W.S.| data= 2006 | obra= Breathing easy, Et tu, O2?| editor= Universitat de Colúmbia| url= http://www.columbia.edu/cu/21stC/issue-2.1/broecker.htm| títol= Et tu, O2?| llengua= anglès}}</ref><ref>Pregitzer, K. and Uskirchen, S. 2004 "Carbon cycling and storage in world forests: biome patterns related to forest age.", Global Change Biology 10, 1–26</ref> De tota manera, els boscos madurs juguen un important paper en el cicle global del [[carboni]], com a reservoris estables de carboni, i la seva eliminació comporta un increment dels nivells de diòxid de carboni [[atmosfera|atmosfèric]].

 

 

== Classificació dels boscos ==

[[Fitxer:Bosc a Benirrama (la Vall de Gallinera).JPG|miniatura|esquerra|Bosc a Benirrama ([[La Vall de Gallinera]])]]

[[Fitxer:Auró deciduous forest 2.JPG|miniatura|dreta|Un bosc mixt [[bosc caducifoli|caducifoli]]-[[fulla perenne|perenne]] a la Garrotxa]]

== Grans tipus de boscos ==

=== Zona subpolar ===

Les condicions ambientals pròpies de la zona subpolar tan sols permet el creixement d'un tipus de bosc, la ''taigà'', que d'altra banda només es troba a l'hemisferia nord. A l'hemisferi austral les terres emergides de les altes latituds només són recobertes d'una vegetació [[herba|herbàcia]], [[molsa|muscinal]] o de [[liquen|líquens]].

 

=== Zona temperada ===

==== Boscos mixtos de caducifolis i coníferes ====

A l'[[Europa]] occidental aquests boscos es concreten en un bosc mixt d'[[avet]]s i [[faig]]s que ocupa els vessants humits de les muntanyes. No obstant això, a Europa central i oriental, com ara [[Polònia]], [[Eslovàquia]], [[Bielorússia]], [[Ucraïna]] i la [[Rússia]] europea, ocupen àmplies extensions com a boscos de transició entre la taigà septentrional i els boscos caducifolis més meridionals. Hi dominen, així, els faigs, [[càrpinus]] i bona part de les coníferes pròpies de la taigà, especialment les pícees.

 

 

==== Boscos australs de ''Nothofagus'' ====

Els boscos de ''Nothofagus'' són l'equivalent austral dels boscos caducifolis i dels boscos mixtos de caducifolis i coníferes boreals. No obstant això, la composició florística d'aquests boscos és totalment diferent atès que pertanyen a regnes florístics distints.

 

 

==== Manglars ====

 

Els [[manglar]]s són els boscos propis de les riberes salades de les latituds intertropicals. Es tracta d'uns boscos baixos, de 10 a 15 metres d'alt, que formen una franja de 10 metres a diversos quilòmetres d'amplada, paral·lels a les costes protegides de les marees.

 

=== Funció ecològica ===

* Reservori de [[biodiversitat]] i d'hàbitats, així com de recursos genètics i fitofarmacèutics; per aquestes raons són estudiats i, de vegades, classificats com a [[Reserva de la Biosfera|reserves biològiques]], [[reserva natural|naturals]], [[parcs nacionals]], etc.

* Funcions ecopaisatgístiques: fan de «nuclis» o «nodes» de xarxes ecològiques i, de vegades, fan de [[corredor biològic]], com [[bosc en galeria|boscos en galeria]], boscos lineals, [[manglar]]s, i cobertures que s'hi poden connectar.

 

==== Economia Forestal ====

L'explotació dels recursos forestals per part de les societats humanes està molt relacionada amb les pràctiques econòmiques que implementa cada societat per a garantir la seva subsistència. L'entorn forestal proporciona tot un seguit de matèries naturals que poden ser utilitzades per satisfer tota mena de necessitats mitjançant l'aplicació de tècniques d'apropiació molt simples: fruits, tubercles, fongs, herbes i fulles poden ser recol·lectats per a ser utilitzats en l'alimentació humana i/o dels ramats.

 

=== Funcions socials, simbòliques i culturals ===

==== Entreteniment ====

 

Els boscos són llocs privilegiats per l'[[entreteniment]], la [[Tècniques de relaxació|relaxació]], el [[turisme]], el descobriment de la fauna i de la flora i el paisatge.<ref>Bernard Kalaora, ''Le musée vert'' Radiographie du loisir en forêt, {{ISBN|2-7384-1987-9}}; 304 pages</ref> Cada any, els boscos reben centenars de milions de visites. El bosc té molts serveis a la societat, la natura ecològica i social. És, per exemple, a la vegada un lloc segur per relaxar-se i també un lloc per a la protecció d'espècies. Aquestes característiques requereixen un manteniment dels camins pel bosc (obertura, seguretat, neteja ...). Encara que es considera una bona part comuna de les seves funcions, qualsevol bosc té un propietari forestal (privat o públic).<ref>[http://www.franceboisforet.fr/spip.php?article23 Les fonctions sociales de la forêt.] Source publiée sur le site [http://www.franceboisforet.fr France Bois Forêt]</ref>