Senglar: diferència entre les revisions

== Subespècies ==

[[Fitxer: PeterMaas-India-MudumalaiNationalPark-WildBoar.jpg |miniatura|esquerra|''Sus scrofa cristatus'' en un parc nacional de Tamil Nadu]]

* ''Sus scrofa castilianus'', a la major part de la [[península Ibèrica]], incloent-hi [[Catalunya]] i el [[País Valencià]] (no hi ha senglars a les [[Balears]]).<ref name="félix">[[Félix Rodríguez de la Fuente|RODRÍGUEZ, F.]] ''Cuadernos de campo: El Jabalí''. Barcelona, 1978. Ed. Marín</ref> Té el pelatge format per cerres i borra. Té un major dimensió corporal i un pelatge més clar i espès.

* ''Sus scrofa baeticus'', a [[Andalusia]] i el sud de la península Ibèrica.<ref name="félix"/> Té solament cerres, és més petit que l'anterior, amb menys pèl i més negre.

* '''Alçada fins a la creu:''' 65 cm

* '''Pes:''' els mascles entre 70 i 90 kg (excepcionalment fins a 150), les femelles entre 40 i 65 kg.

El senglar és un mamífer de mida mitjana amb un cap allargat i gros i d'[[ulls]] molt petits. El coll és ample i les potes molt curtes, això accentua la forma arrodonida de l'animal. És major l'alçada dels quarts davanters que els posteriors, a diferència del porc domèstic, que per [[selecció artificial]] ha desenvolupat més la part posterior del cos, on es localitzen les peces que arriben a un major preu al mercat de la carn.

 

Els seus [[pèl]]s són gruixuts i negres mesurant entre 10 i 13 mm a la creu i uns 16 mm a la punta de la cua. El color del [[pelatge]] és molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons. Les potes i el contorn del musell són més negres que la resta del cos. La crinera que recorre el llom a partir del front, s'erissa en cas de còlera. La muda del pelatge ocorre entre maig i juny, encara que la femella amb cries muda més tard. A l'estiu els flocs són més curts.

 

Les cries neixen amb unes característiques ratlles longitudinals al llarg del cos, el que els ha donat el nom de '''ratllades''' o llistons. Posteriorment aquestes desapareixen al llarg dels primers mesos de vida i el seu pelatge s'enfosqueix, passant al [[vermell]] a l'any d'edat i al [[marró]] o [[negre]] en els exemplars adults.

 

 

== Etologia ==

El senglar és de [[comportament]] molt sociable, no és molt territorial, i es desplaça en grups matriarcals, normalment de tres a cinc animals formats per femelles i les seves cries, anomenades ratllades, llistons o raions, amb ratlles al pelatge, encara que de tant en tant es poden veure grups superiors als vint individus. La femella del senglar dominant és la de major edat i grandària. Els joves mascles d'un any, de color rogenc, viuen a la perifèria del grup. Exceptuant el període de zel, els mascles en edat reproductora són més aviat solitaris, tot i que els individus més grossos solen anar acompanyats per un mascle més jove.

 

La gestació dura uns tres mesos, tres setmanes i tres dies (gairebé 4 mesos).El nombre de porcells per cria pot variar per diferents motius (l'alimentari és el principal), poden tenir de 3 a 8 porcells.<ref>[http://cinegeticat.cat/especies/porc-senglar/ Informació treta de cinegeticat.cat]</ref>

 

Els banys de fang tenen un important paper en l'ecologia de l'espècie, considerant-se que tenen diverses funcions. Així asseguren la seva regulació tèrmica, en tant que el senglar no sua en tenir les [[glàndula sudorípara|glàndules sudorípares]] atrofiades. De la mateixa manera s'ha considerat que els banys de fang tenen un important paper en les relacions socials de l'espècie i fins i tot s'ha descrit un paper en la selecció sexual, de manera que si mentre a l'estiu usen els banys de fang tots els senglars, sense distincions de sexe ni edat, durant l'època de [[zel]] semblen reservades gairebé exclusivament als mascles adults, de manera que s'ha considerat que aquests banys poden estar lligats a la persistència de les olors corporals sobre un substrat estable com el que proporciona una capa de fang adherida al cos (fins i tot per perdre rastres amb els [[gos de caça|gossos de caça]]), sense oblidar les funcions de marca territorial, i sobretot sanitàries que tenen per a l'espècie els banys de fang.