Diferència entre revisions de la pàgina «Església Ortodoxa Romanesa»

m
Format
m (bot: -llegat papal +legat papal)
m (Format)
{{Infotaula d'organització}}
[[Fitxer:Christogram with Jesus Prayer in Romanian.jpg|thumbminiatura|222px|Filocalia]]
L{{'}}'''Església Ortodoxa Romanesa''' (''Biserica Ortodoxă Română'' en [[romanès]]) és una de les [[Església autocèfala|esglésies autocèfales]] integrades en la comunió ortodoxa. En formen part la majoria dels romanesos (el 86,8% de la població de [[Romania]], segons el cens de l'any [[2002]]). Pel nombre de fidels, és la segona de les esglésies ortodoxes autocèfales, només darrere de l'[[Església Ortodoxa Russa]]. Els fidels de l'Església Ortodoxa Romanesa sovint s'hi refereixen com a ''Dreapta credinţă'' («creença correcta, autèntica», nom semblant al grec Ορθος δοξος, «creença correcta, recta»). Els creients ortodoxos són coneguts, a vegades, com a ''dreptcredincioşi'' o ''dreptmăritori creştini''.
 
 
=== Art iconogràfic a Romania ===
[[Fitxer:Iconjesus.jpg|thumbminiatura|222px|Icona de [[Jesucrist]]]]
[[Fitxer:Icontrinity.jpg|thumbminiatura|Icona de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]]]]
[[Fitxer:Iconpeter.jpg|thumbminiatura|222px|Icona de [[sant Pere]]]]
A l''''Església Ortodoxa Romanesa''' les [[icona|icones]] són molt presents, ja que formen part de les tradicions de les e[[Esglésies ortodoxes|sglésies ortodoxes]]. Aquest art pictòric va sobreviure a l'època comunista romanesa. Actualment, encara hi ha artistes que realitzen icones a [[Romania]].
 
 
Un cop el cristianisme es va convertir, amb l'[[Edicte de Milà]] ([[313]]), en la religió de l'Imperi, aquest es va anar difonent més àmpliament per l'antiga província romana de la Dàcia, ja que a la regió es va traslladar el bisbe arrià [[Ulfias]] (345) (ordenat com a tal pel bisbe arrià [[Eusebi de Nicomèdia]]), per tal de convertir al cristianisme els [[Got (poble germànic)|gots]] presents als territoris de la Dàcia, més concretament, a l'[[arrianisme]]. Ulfilas va difondre la paraula de [[Crist]] en llengua grega, goda i llatina i posteriorment va ser l'autor de la traducció de la Bíblia a la [[llengua gòtica]], però cap al [[348]] va haver de fugir d'aquests territoris i refugiar-se més enllà del Danubi, ja que els cabdills visigots desconfiaven de la seva presència.
[[Fitxer:Turnu Severin Kirche.jpg|thumbminiatura|Restes d'una primitiva església ortodoxa a [[Drobeta-Turnu Severin]].]]
 
Certament és encara una incertesa la difusió real del cristianisme a aquesta part dels [[Balcans]], però hi ha evidències que a aquesta regió la religió cristiana era present, potser de forma feble i en un estat incipient, ja que l'antiga província romana de la Dàcia en aquell moment es trobava exposada a l'arribada contínua de pobles germànics o eslaus procedents d'altres parts del continent europeu. En tot cas, s'han trobat les restes d'una església primitiva a la regió del Baix Danubi, a [[Sucidava]]. Sembla que aquest temple va ser destruït pels huns i reconstruït per [[Justinià I]] en els primers anys del seu mandat com a emperador de l'[[Imperi Romà d'Orient]] ([[527]] – [[565]]), fet que demostra que va haver-hi una presència real i constant de comunitats cristianes en aquells temps.
 
== Domini búlgar i lluita pel reconeixement de l'ortodòxia romanesa ==
[[Fitxer:Bulgaria-(893-927)-TsarSimeon-byTodorBozhinov.png|thumbminiatura|Imperi Búlgar a principis del [[segle X]].]]
 
===Consolidació del cristianisme sota el domini búlgar ===
== Domini otomà i pervivència de l'ortodòxia romanesa entre el catolicisme, el luteranisme, el calvinisme i els uniats ==
=== Domini hongarès i arribada dels protestants i els uniats ===
[[Fitxer:Romania 1600.png|thumbminiatura|Els tres principats romanesos]]
 
Arran la reforma protestant propiciada pel sacerdot alemany [[Martí Luter]] el 1517, es va començar a difondre la reforma per tot el centre d'Europa. Així, el 1530 moltes de les poblacions saxones de Transsilvània es van convertir al [[luteranisme]], també molts hongaresos de la mateixa regió es van convertir al [[calvinisme]]. L'any 1556 la Dieta de Transsilvània va suprimir la seu Pontifícia i Romana d'Alba Iulia i tots els sacerdots catòlics van ser expulsats dels seus territoris. L'any següent es va proclamar la llibertat religiosa. Sota el mandat del príncep catòlic [[Esteve Bathory]], la Dieta de Transsilvània va reconèixer com a "legals" les religions catòlica, luterana, calvinista i [[uniatisme|uniata]]. D'altra banda, la religió ortodoxa va ser considerada com a "tolerada" i els romanesos de Transsilvània eren considerats ciutadans de segona, la presència dels protestants a Transsilvània seria molt important per entendre la configuració de la cultura romanesa.
 
=== Unificació de Transsilvània amb la resta dels principats romanesos. Constitució de la Gran Romania ===
[[Fitxer:Church of the Patriarchy Bucharest.jpg|thumbminiatura|[[Catedral patriarcal de Bucarest|Catedral Patriarcal]] romanesa a [[Bucarest]].]]
 
L'any [[1920]] existien al territori romanès tres esglésies romaneses, la primera corresponia al Patriarcat romanès, amb capital a [[Bucarest]]; la segona a Transsilvània, amb capital a [[Sibiu]], i la tercera a Bucovina (província de [[Moldàvia]] que s'havia integrat dins l'Imperi Rus i que en virtut dels tractats de pau que posaven fi a la Primera Guerra Mundial es va cedir de nou a Romania). El principal repte per l'estat romanès era el d'articular en una única Església ortodoxa nacional les tres Esglésies, fet que no era fàcil, ja que les tres havien tingut les seves pròpies estructures i dinàmiques diferenciades des de la seva creació i no estava tan clar que es volgués renunciar a aquest aspecte en benefici d'una Església unificada i nacional. Per Romania era del tot important procedir a aquesta unificació eclesiàstica si no es volien veure perillar les conquestes aconseguides arran de la fi del conflicte armat europeu. Van caldre uns quants anys de llargues converses i trobades per arribar finalment a la promulgació, el [[3 d'abril]] de [[1925]], de la llei per la qual es decretava la unificació de totes les Esglésies ortodoxes romaneses en una de sola, també es creava el Patriarcat de Romania i es designava com a tal el Patriarca de Bucarest, [[Miron Cristea]]. Aleshores es va demanar que el Patriarca de Constantinoble, Basili, ho sancionés. El dia 1 de novembre del mateix any el nou Patriarca era entronitzat com a tal en una cerimònia on varen assistir la resta dels patriarques ortodoxos. Així es culminava el procés encetat ja en els temps immemorables dels segles de l'edat mitjana, on els romanesos aspiraven a tenir un patriarca que representés llur nació.
 
Pel que fa als catòlics de Romania s'ha de dir que a causa del seu augment, sobretot a partir de la incorporació de [[Transsilvània]] a Romania (1919), es va designar un nunci papal a aquest país i se signà l'any [[1927]] un [[concordat]] entre la [[Santa Seu]] i Romania. Aquest concordat fou anul·lat l'any [[1948]]. Per la seva banda [[Església Romanesa Unida a Roma|l'Església Unida a Roma]] fou incorporada a l'Església Ortodoxa Romanesa, tal com declarà el patriarca ortodox l'octubre de l'any 1948. Els prop de milió i mig d'uniates de Romania van ser declarats oficialment pel govern comunista creients ortodoxos. Els [[monestir]]s i [[seminari]]s uniats foren clausurats, les esglésies dels uniats van passar a mans de clergues ortodoxos. Els sis bisbes uniats van ser detinguts, quatre d'ells moriren a la presó, i els altres van romandre empresonats fins a l'any [[1960]]. Així cessava l'activitat de l'[[Església Romanesa Unida a Roma]], que no va tornar a exercir les seves activitats oficialment fins a la caiguda del comunisme al [[desembre]] de [[1989]].
[[Fitxer:Patriarchenpalast Bukarest.jpg|thumbminiatura|Palau de la Patriàrquia Romanesa a [[Bucarest]].]]
 
La situació de persecució i de repressió envers els religiosos de qualsevol confessió van continuar. L'Església ortodoxa va ser víctima també d'aquesta repressió d'una banda mentre es tolerava relativament la seva existència. Amb la mort de [[Ióssif Stalin|Stalin]] i la relaxació relativa de la pressió que els comunistes exercien envers l'Església ortodoxa, aquesta es va poder adherir al [[Consell Ecumènic de les Esglésies]] l'any [[1961]]. Així es van enviar delegacions a les assemblees generals d'aquest organisme a [[Nova Delhi]] (1961), [[Uppsala]] (1968) i [[Nairobi]] (1975), totes elles encapçalades pel metropolità de Moldàvia i Suceava, [[Iustin Moisescu]] –que va ser membre del Consell Central fins a l'any 1977– a l'assemblea de Vancouver (1983) la delegació romanesa va estar encapçalada pel Metropolità de Transsilvània, Antonie Plamadeala. L'Església Ortodoxa Romanesa ha intentat fomentar i promoure el diàleg intercristià dins de la Conferència de les Esglésies Europees, que té la seva seu a Ginebra.
84.105

modificacions