Solimà I el Magnífic: diferència entre les revisions

 

== Campanyes militars ==

 

=== Europa ===

{{article principal|Guerres Habsburg-Otomanes|Guerres otomanes a Europa|Batalla de Mohács (1526)}}

Després de succeir al seu pare, Solimà va emprendre una sèrie de conquestes militars, començant per reprimir una revolta del governador de [[Damasc]] el [[1521]]. Solimà va fer els preparatius per a la conquesta de [[Belgrad]] al [[Regne d'Hongria]], campanya en la qual el seu besavi [[Mehmed II]] havia fracassat ([[Setge de Belgrad (1456)]]). La seva captura va ser molt important per a derrotar els hongaresos, que després de les victòries sobre serbis, búlgars i bizantins, eren l'única força important que podia aturar l'expansió otomana per Europa. Solimà va envoltar Belgrad i va començar a bombardejar-la intensament des d'una illa del [[Danubi]]. Amb una guarnició només set-cents homes i sense rebre ajuda d'[[Regne d'Hongria|Hongria]], Belgrad va caure l'agost de [[1521]].{{sfn|Imber|2002|p=49}}

 

===Oceà Índic===

{{article principal|Conflictes otomano-portuguesos}}

Les expedicions portugueses, que travessaven el [[Cap de Bona Esperança]] i s'assentaren en territoris de l'actual [[Moçambic]] i [[Àfrica Oriental]], es disputaren el control de l'[[Oceà Índic]] amb els otomans durant bona part del {{segle|XVI|s}}.

 

=== El Mediterrani i el nord d'Àfrica ===

{{article principal|Khair ed-Din Barba-rossa|Guerra d'Itàlia (1542 - 1546)|Setge de Malta (1565)|Aliança franco-otomana}}

 

Després de consolidar les seves conquestes per terra als balcans, Solimà va rebre la notícia que la fortalesa de [[Korone|Koron]] (a l'actual [[Grècia]]) havia estat atacada per [[Andrea Doria]], almirall de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]]. La presència espanyola a la Mediterrània Oriental preocupava Solimà, ja que era una mostra de les intencions de Carles V d'enfrontar-se al domini otomà de la regió. Després de reconèixer la necessitat de reforçar el paper de la flota turca a la Mediterrània, Solimà nomenà Khair ad Din, conegut a Europa com a [[Barba-rossa]], almirall en cap de l'Imperi. Barba-rossa va rebre l'encàrrec de reconstruir la flota otomana fins a igualar el poder naval de la resta de potències mediterrànies juntes.{{sfn|Clot|1992|p=87}}

 

== Tasca administrativa ==

Encara que el Sultà Solimà a Occident era conegut amb el sobrenom del Magnífic, entre els otomans se l'anomenava ''Kanuni'' (el legislador). Segons Kinross:

 

 

== Assoliments culturals ==

Amb el mecenatge de Solimà, l'Imperi Otomà va assolir l'edat d'or del seu desenvolupament cultural. A la seu imperial, el [[Palau de Topkapi]], s'administraven centenars de societats artístiques imperials anomenades ''Ehl-i Hiref'' o «comunitat de talents». Després d'un període d'aprenentatge, els artistes i artesans podien aconseguir promocionar-se dins del seu gremi i se'ls pagava salaris estipulats en quatre lliuraments anuals. Els registres nominals que ens han arribat testimonien l'intens mecenatge que Solimà exercia sobre les [[art]]s. El document més antic, de 1526, llista 40 societats amb més de 600 membres. Les ''Ehl-i Hiref'' atreien a la cort als artesans amb més talent de l'imperi, tant del món islàmic com dels territoris que s'anaven conquerint a Europa, donant com a resultat un gresol on convivien les cultures islàmica, turca i europea.<ref>Atıl. [http://www.saudiaramcoworld.com/issue/198704/the.golden.age.of.ottoman.art.htm «The Golden Age of Ottoman Art», a ''Saudiaramcoworld.com''], p. 24–33.</ref> Entre els artesans al servei de la cort hi havia pintors, enquadernadors, pelleters, joiers i artesans de l'or. Mentre que els anteriors governants havien estat influenciats per la cultura [[persa]] (el pare de Solimà, [[Selim I]], escrivia poesia en persa), el mecenatge de Solimà sobre les arts consolidà el mateix llegat artístic de l'Imperi Otomà.{{sfn|Mansel|1998|p=70}}

 

 

=== Hurrem Sultan ===

Solimà estava enamorat de [[Roxelana|Hurrem Sultan]], una noia de l'harem d'origen [[rutè]]. Els dignataris estrangers occidentals, fent-se ressò dels rumors de palau que circulaven sobre ella, l'anomenaven «Russelazie» o «Roxelana», en referència al seu origen [[eslaus|eslau]].{{sfn|Ahmed|2001|p=43}} Filla d'un sacerdot [[Ucraïna|ucraïnès]] ortodox,{{sfn|Kinross|1979|p=236}} va ser raptada i criada dins l'[[harem]] i va convertir-se en la favorita del sultà. Trencant amb dos segles de tradició otomana,{{sfn|Kinross|1979|p=236}} una antiga concubina va convertir-se en l'esposa legal del sultà, cosa que cridà l'atenció dels habitants del palau i de la ciutat.{{sfn|Mansel|1998|p=86}} També es va permetre que Hurrem Sultan es quedés amb Solimà a la cort durant tota la seva vida, trencant una altra tradició que deia que quan els hereus imperials assolien la majoria d'edat, se'ls enviava juntament amb la seva mare a governar les remotes províncies de l'imperi, de manera que no tornessin mai llevat que la seva progènie entrés en la successió al tron.{{sfn|Imber|2002|p=90}} Amb el pseudònim de Muhibbi, Solimà, li va dedicar aquest poema: