Guerra poloneso-soviètica: diferència entre les revisions

 

=== Motius de Piłsudski ===

La política polonesa estava sota la forta influència de [[Józef Piłsudski]], qui preveia formar una federació (la "Federació de Międzymorze"), una confederació que comprenia [[Polònia]], [[Lituània]], [[Ucraïna]] i d'altres països de l'Europa central i oriental, els quals estaven emergent allunyats dels imperis de la Primera Guerra Mundial. La nova unió hagués tingut fronteres similars a les de la [[República de les Dues Nacions]] {{segle|XV}}-{{segle|XVIII}}, i havia de ser un contrapès que contingués les intencions imperialistes d'[[Alemanya]] o [[Rússia]]. Amb aquesta finalitat, les forces poloneses asseguraren els extensos territoris de l'est. No obstant això, al pla de la federació de Piłsudski s'hi va oposar un altre influent polític polonès, [[Roman Dmowski]], el qual va afavorir la idea de crear un "Estat Polonès" més gran.

 

 

=== Motius de Lenin ===

A la fi de 1919, el líder del nou govern comunista de Rússia, [[Vladímir Lenin]], inspirat per les victòries de la guerra civil de l'Exèrcit Roig sobre les forces Blanques russes anticomunistes i els seus aliats occidentals, va començar a veure un futur en la Revolució. Els comunistes van actuar sota la convicció que els processos històrics conduirien aviat a la [[dictadura del proletariat]] a totes les nacions, i que això conduiria a la fa dels [[estat]]s [[Nació|nacionals]] i instauraria una comunitat comunista mundial. Lenin se sentia cada cop més confiat en la supervivència de la Revolució i que aquesta aviat escombraria Europa i la resta del món de manera triomfant. El motiu principal per a la guerra amb Polònia rau en l'intent dels comunistes d'enllaçar la seva revolució a Rússia amb una revolució a Alemanya. A més, va veure en Polònia el pont que l'Exèrcit Roig hauria de travessar per unir les dues revolucions i ajudar altres moviments comunistes a l'Europa Occidental. Aquest curs era explícit en la [[ideologia]] comunista, i era necessari si els soviètics provaven de portar Rússia a la línia del [[marxisme]]. Això no succeí fins als èxits soviètics de [[1920]], moment en què aquesta idea es va fer dominant a la política comunista.

 

L'Alt Comandament soviètic planejà una nova ofensiva per a final d'abril o de maig. Des de març de 1919, la [[intel·ligència militar]] polonesa estava advertida del fet que els soviètics s'estaven preparant per a una nova ofensiva i l'Alt Comandament polonès es decidí a llançar la seva abans que no ho fessin els seus opositors. El pla per a l'[[Ofensiva de Kíev]] era destruir l'Exèrcit Roig al flanc sud polonès i instal·lar un govern de Petliura amistós amb els polonesos a Ucraïna.

 

Fins a l'abril, les forces poloneses havien estat avançant de manera lenta però constant cap a l'est. Al març, havien establert una escletxa entre les forces poloneses del nord (Bielorússia) i el sud (Ucraïna). El [[24 d'abril]]), Polònia començà la seva ofensiva principal, l'Ofensiva de Kíev. El seu objectiu era la creació d'una Ucraïna independent que pogués arribar a formar part del projecte de Piłsudski d'una federació Międzymorze. Els 65.000 soldats polonesos van ser assistits per 15.000 soldats ucraïnesos sota el comandament de [[Símon Petliura]], en representació de la [[República Popular d'Ucraïna]]. No obstant això, molts ucraïnesos eren tant antipolonesos com antirussos, i van obstaculitzar l'avanç polonès, que molts van veure com una nova forma d'ocupació. Amb tot i això, els ucraïnesos també van lluitar activament contra la invasió polonesa en formacions de l'Exèrcit Roig. Les forces combinades poloneso-ucraïneses van entrar a una [[Kíev]] evacuada el [[7 de maig]], trobant només una resistència aïllada.

 

El [[24 de maig]] de 1920, les forces poloneses al sud combateren per primer amb el famós [[Cavalleria polonesa|Primer Exèrcit de Cavalleria]] ("Konarmia") de [[Semió Budionni]], que trencà el front poloneso-ucraïnès el [[5 de juny]]. El [[10 de juny]], els exèrcits polonesos es trobaven en retirada per tot el front. El [[13 de juny]], l'exèrcit polonès, juntament amb les tropes invasores de Petliura, abandonaren Kíev a l'Exèrcit Roig.

 

El comandant del Tercer Exèrcit Polonès a Ucraïna decidí travessar la línia soviètica cap al nord-oest. Les forces poloneses a Ucraïna van aconseguir de retirar-se relativament indemnes, però van ser incapaces d'ajudar al front nord i de reforçar les defenses del riu Auta per a la batalla decisiva que hi tindria lloc.

 

Per ordre del [[PCUS|Partit Comunista Soviètic]], un [[govern titella]] polonès, el [[Comitè Revolucionari Polonès Provisional]] (en polonès: ''Tymczasowy Komitet Rewolucyjny Polski'', TKRP) es formà el 28 de juliol a Bialystok per a organitzar l'administració dels territoris polonesos capturats per l'Exèrcit Roig. El TKRPP tenia molt poc suport entre la població polonesa, i reclutava als seus membres majorment entre els jueus. Addicionalment, les intrigues poloneses entre els comandants soviètics van créixer davant la seva imminent victòria. Eventualment, la manca de cooperació entre els comandants de l'alt comandament els sortiria molt car davant la decisiva Batalla de Varsòvia.

 

 

L'opinió pública occidental era profundament pro-soviètica. El [[Primer Ministre del Regne Unit|Primer Ministre britànic]] pressionà Polònia perquè signés la pau d'acord amb els termes soviètics i refusà donar cap ajuda a Polònia que pogués afavorir als Blancs a la guerra civil russa. L'[[11 de juliol]] de 1920, el govern de [[Gran Bretanya]] envià un ultimàtum de facto als soviètics, on s'instava als soviètics al cessament d'hostilitats amb Polònia i l'Exèrcit Blanc Rus (l'Exèrcit Blanc a Rússia Meridional liderat pel Baró Wrangel), i a acceptar el que posteriorment seria anomenada la [[línia Curzon]] com a frontera temporal amb Polònia, fins que es pogués establir mitjançant negociacions una frontera permanent. En cas de refús soviètic, els britànics amenaçaven d'ajudar a Polònia de totes les formes possibles, les quals, en realitat, estaven limitades per la situació política interna del Regne Unit. El [[17 de juliol]] els soviètics refusaren i van fer una contraoferta per a negociar un tractat de pau directament amb Polònia. Els britànics van respondre amenaçant de tallar les negociacions comercials si els soviètics llançaven més ofensives contra Polònia, però les seves amenaces van ser ignorades. El [[6 d'agost]] de [[1920]], el [[Partit Laborista (Regne Unit)]] britànic publicà un pamflet on afirmava que els treballadors britànics mai prendrien part en la guerra com a aliats de Polònia, i els sindicats bloquejaren a la Força Expedicionària Britànica que ajudava als Russos Blancs a [[Arcàngel]].

La guerra i les seves conseqüències donaren origen a altres controvèrsies, sobretot temes com la situació dels presoners de guerra, el tractament a la població civil, i el comportament d'alguns comandants com [[Stanisław Bułak-Bałachowicz]] o [[Vadim Iàkovlev]]. La [[Guerra Poloneso-Lituana|victòria militar polonesa]] a la tardor de 1920 permeté a Polònia capturar la regió de Vílnius, on es formà un comitè del govern de la Lituania central, dominat pels polonesos. Es conduí un [[plebiscit]], i el [[Sejm]] de [[Vílnius]] votà el [[20 de febrer]] de [[1922]], a favor de la incorporació a Polònia. Això empitjorà les relacions poloneso-lituanes en les dècades que havien de venir.

 

 

L'estratègia militar a la Guerra Poloneso-Soviètica influencià a [[Charles de Gaulle]], qui llavors era un instructor de l'exèrcit polonès, que va lluitar a diverses de les batalles. Ell i [[Władysław Sikorski]] van ser els únics oficials militars que, basant-se en l'experiència adquirida en aquesta guerra, van poder preveure correctament com es lluitaria a la propera. Tot i que fallaren al [[període d'entreguerres]] en convèncer els seus respectius exèrcits per aprendre aquestes lliçons, durant la [[Segona Guerra Mundial]] s'aixecaren ben aviat per comandar les seves forces armades a l'exili. La Guerra Poloneso-Soviètica també influencià la doctrina militar polonesa, que durant els següents 20 anys posaria èmfasi en la mobilitat d'unitats de cavalleria d'elit.