Heer: diferència entre les revisions

== Història ==

=== Els preparatius per a la guerra ===

Segons el [[Tractat de Versalles]], el ''[[Reichswehr]]'' estava limitat a 100.000 homes voluntaris; a més de nombroses limitacions tècniques i armamentístiques;<ref name="Maquina 12"> Máquina, p. 12</ref> però des del primer moment aquest va ser concebut com el nucli des d'on hauria de formar-se un exèrcit molt més gran, alhora que es burlaven les estipulacions del Tractat en esperit, encara que complint escrupolosament la lletra.<ref name="Maquina 12"/> Així, quan els [[NSDAP|nazis]] pujaren al poder es trobaren amb unes forces armades formades per homes amb una gran capacitat militar, capaços de pensar per si mateixos i prendre la iniciativa en lloc d'esperar cegament les ordres.<ref>Máquina, p. 13</ref>

 

{{principal|Batalla dels Països Baixos}}

Per a l'[[Operació Groc]], l'ofensiva occidental, el Heer disposava de 2.750.000 en 91 divisions, dividides en 3 grups d'exèrcits: el [[Grup d'Exèrcits A|"A"]], del [[coronel general|''generaloberst'']] [[Gerd von Rundstedt|von Rundstedt]], amb els Exèrcits [[4t Exèrcit (Alemanya)|4.]], [[12è Exèrcit (Alemanya)|12.]] i [[16è Exèrcit (Alemanya)|16.]], incloent-hi el [[Grup Panzer von Kleist|''Panzergruppe von Kleist'']], avançaria a través de [[Bèlgica]] i cap a [[França]]; el [[Grup d'Exèrcits B|"B"]] del ''generaloberst'' [[Fedor von Bock|von Bock]], amb els Exèrcits [[6è Exèrcit (Alemanya)|6.]] i [[18è Exèrcit (Alemanya)|18.]], atacaria a través dels [[Països Baixos]] i [[Bèlgica]]; i el [[Grup d'Exèrcits C|"C"]], del ''generaloberst'' [[Wilhmelm Ritter von Leeb]], amb els Exèrcits [[1r Exèrcit (Alemanya)|1.]] i [[7è Exèrcit (Alemanya)|7.]], clavaria les forces franceses a la [[Línia Maginot]]. Aquestes forces totalitzaven 75 divisions d'infanteria (incloent-hi la [[22a Divisió Aerotransportada (Alemanya)|22a Divisió Aerotransportada]], una divisió paracaigudista de la [[Luftwaffe]], 4 divisions motoritzades, una de muntanya, una de cavalleria i deu divisions Panzer, amb 42 divisions de reserva.<ref name="Osprey 1"/>

L'ofensiva s'inicià el 10 de maig de 1940, amb comandos i agents de l'[[Abwehr]] ja actius als Països Baixos i a Bèlgica. El [[18è Exèrcit (Alemanya)|18. ''Armee'']], amb 9 divisions i tropes paracaigudistes i aerotransportades, atacaren els neutrals Països Baixos, passant pel damunt l'inexpert [[exèrcit neerlandès]]. Malgrat comptar només amb 250.000 homes en 10 divisions d'infanteria pobrament entrenades, els holandesos mostraren un inesperat esperit defensiu, però es rendiren el 15 de maig després del [[bombardeig de Rotterdam]].<ref name="Osprey 1"/>

 

{{principal|Batalla de Bèlgica|Batalla de França}}

El 16 de maig el Grup d'Exèrcits [[Grup d'Exèrcits A|"A"]] i [[Grup d'Exèrcits B|"B"]] començaren a penetrar a França. S'enfrontaven a l'[[exèrcit francès]], format per 4.320.000 homes, organitzats el 3 grups d'exèrcits, amb 8 exèrcits formats per trenta-vuit divisions d'infanteria, una fortalesa, nou motoritzades, tres mecanitzades lleugeres, quatre de cavalleria lleugera i tres cuirassades, amb un total de 87 divisions, reforçades per nou divisions britàniques, 1 txecoslovaca i quatre poloneses.<ref name="Osprey 1"/>

Una força composta per nou divisions panzer, format el [[Grup Panzer von Kleist|''Panzergruppe von Kleist'']], el [[15è Cos Panzer|15. ''Panzerkorps'']] i el [[19è Cos Panzer|''Panzergruppe Guderian'']], juntament amb el regiment motoritzat ''Großdeutschland'', travessaren el [[1r Grup d'Exèrcits (França)|1r grup d'exèrcits francès]] al [[Districte de Sedan]], arribant a la costa del [[Canal de la Mànega|Canal]] el 22 de maig. Tement que la unitat, que estava formada per pràcticament la totalitat de les unitats cuirassades alemanyes, hagués superat el límit logístic i quedés sense infanteria de suport, von Rundstedt ordenà aturar-se el 23 de maig, permetent que els aliats [[Evacuació de Dunkerque|poguessin evacuar]] 338.226 soldats britànics, francesos i belgues des de [[Dunkerque]] entre el 27 de maig i el 4 de juny.<ref name="Osprey 1"/>

 

=== La campanya del nord d'Àfrica ===

{{principal|Campanya del Nord d'Àfrica}}

El 13 de setembre de 1940 el [[10è Exèrcit (Itàlia)|10è Exèrcit italià]] [[Invasió italiana d'Egipte|avançà]] des de [[Cirenaica]] cap a [[Egipte]], sent rebutjats per la [[Operació Compàs|primera ofensiva]] de la guarnició imperial britànica. Hitler decidí enviar una petita força expedicionària, l'[[Afrika Korps]], per bloquejar l'avanç aliat i evitar un col·lapse italià a Líbia.<ref name="Osprey 2"/>

 

 

==== La retirada final per Líbia ====

{{principal|Segona Batalla d'El Alamein|Operació Torxa|Batalla del Pas de Kasserine}}

El 23 d'octubre de 1942 un total de 230.000 soldats Aliats [[Segona Batalla d'El Alamein|avançaren des d'El Alamein]] obligant als 100.000 homes de Rommel (quatre divisions alemanyes i deu d'italianes). L'exèrcit cuirassat germanoitalià es retirà per Líbia, aturant-se a la [[Línia Mareth]], 160&nbsp;km dins de Tunísia, el 15 de febrer de 1943. El 19 de febrer Rommel derrotà les forces americanes al [[Batalla del Pas de Kasserine|Pas de Kasserine]], abans de lliurar el comandament al ''generaloberst'' [[Hans-Jürgen von Arnim]] i tornar a Alemanya.<ref name="Osprey 2"/>

==== La invasió de Grècia ====

{{principal|Batalla de Grècia}}

L'[[exèrcit grec]] disposava de 21 divisions dividides en 2 exèrcits (1r ''Epirus'' i 2n, a la Macedònia oriental), a més de les tropes de la Força W.

 

 

L'avanç es reprengué el 8 d'agost i l'1 de setembre el 4. ''Panzergruppe'' capturà [[Schlüsselburg]], al [[llac Ladoga]], mentre que el 18. ''Armee'', amb l'ajut de guerrilles estonianes, completaren l'ocupació d'Estònia, capturant [[Narva]] el 14 de juliol i [[Tallinn]] el 27, abans d'avançar cap als afores occidentals de Leningrad. Al su, el 16. ''Armee'' capturà [[Nòvgorod]] el 24 d'agost abans d'arribar al llac Ladoga. El 4 de setembre l'[[exèrcit finès]] s'aturà a la frontera soviètico-finesa de 1939, al nord de Leningrad, i es negà a avançar més per tal de no provocar els soviètics.<ref name="Osprey 3"/>

 

==== El Grup d'Exèrcits Nord al Nord-oest de Rússia ====

 

==== El Grup d'Exèrcits Centre a Bielorússia ====

El Grup d'Exèrcits Centre (''Heeresgruppe Mitte''), anteriorment el "Grup d'Exèrcits B", comandat pel ''generalfeldmarschall'' [[Fedor von Bock]], era la força més poderosa. El [[3r Grup Panzer|3. ''Panzergruppe'']] (''generaloberst'' [[Hermann Hoth]]), amb set divisions (4 panzer i 3 motoritzades) havia d'avançar cap al nord, mentre que les 9 divisions (5 panzer, 2 motoritzades, 1 motoritzada [[Waffen-SS]] i 1 de cavalleria) del [[2n Grup Panzer|2. ''Panzergruppe'']] (''generaloberst'' [[Heinz Guderian]]) avançava cap al sud, atrapant el gruix de l'[[Exèrcit Roig]] en una sèrie de [[Sortints, re-entrants i bosses|bosses]] que eren esclafades per les divisions d'infanteria [[19a Divisió d'Infanteria (Alemanya)|19]] i [[12a Divisió d'Infanteria (Alemanya)|12]]. El grup va ser reforçat per tropes del ''Heeresgruppe Nord'' mentre que avançava cap a [[Moscou]], a 960&nbsp;km del punt d'inici.<ref name="Osprey 3"/>

 

==== El Front de l'Àrtic 1943-1945 ====

Les sis divisions del [[20è Exèrcit de Muntanya (Alemanya)|20è Exèrcit de Muntanya]] (2 divisions d'infanteria, 3 de muntanya i 1 de Waffen-SS de muntanya), sota el ''generaloberst'' [[Eduard Dietl]] (a partir de juny de 1944, el ''generaloberst'' [[Lothar Rendulic]]), ocupà una línia defensiva a la [[Carèlia]] soviètica, protegint les mines de [[níquel]] de [[Petsamo]]. El 7 de setembre de 1944 [[Finlàndia]] signà [[Armistici de Moscou|un armistici]] amb la Unió Soviètica i [[Guerra de Lapònia|declarà la guerra a Alemanya]]; sota la pressió sovièticofinesa el 20è Exèrcit es retirà cap a Noruega, defensant-se com el Comandament de la Werhmacht Noruega, sota el ''General der Gebergstruppen'' [[Franz Böhme]].<ref name="Osprey 4"/>

 

==== El Front Central 1943-1945 ====

 

El 22 de juny de 1944, dos milions i mig de soldats soviètics [[operació Bagration|atacaren el ''Heeresgruppe Mitte'']], de només 400.000 homes, ara sota el ''feldmarschall'' [[Walter Model]]. L'Exèrcit Roig capturà [[Vítsiebsk]] el 27 de juny, [[Mahilioǔ]] el 28 de juny, [[Babruisk]] el 29 de juny i [[Ofensiva de Minsk|Minsk]] el 4 de juliol, causant 300.000 baixes als alemanys i pràcticament anihilant el grup d'exèrcits. A mitjans de juliol l'Exèrcit Roig controlava Bielorússia i avançà cap a la Lituània Oriental, capturant Vilna el 12 de juliol i Kaunas el 30. Llavors es dirigiren cap a Polònia, capturant [[Brest (Bielorússia)|Brest-Litovsk]] el 28 de juliol, Bialistock el 29 de juliol i la Varsòvia oriental el 31 de juliol. Els exèrcits soviètics s'aturaren al [[Vístula]] i permeteren que els alemanys eliminessin la [[insurrecció de Varsòvia]] (1 d'agost-2 d'octubre de 1944). El ''generaloberst'' [[Georg-Hans Reinhardt]] prengué el comandament del grup d'exèrcits a l'agost de 1944.<ref name="Osprey 4"/>

El 12 de gener, l'Exèrcit Roig va reprendre l'ofensiva, capturant Varsòvia el 17 de gener i avançant cap a l'interior d'Alemanya. S'aturaren al riu [[Oder]] el 3 de febrer, i pel 23 de febrer ja havien ocupat la major part de Prússia Oriental. El 25 de gener de 1945, el ''Heeresgruppe Mitte'' passà a anomenar-se ''Heeresgruppe North'', comandat pel ''generaloberst'' [[Lothar Rendulic]] (a partir de març de 1945, pel ''generaloberst'' [[Walther Weiß]]), amb 25 divisions (2 panzer, 1 panzer de la Luftwaffe, 1 panzergrenadier de la Luftwaffe i 21 d'infanteria), defensant la [[bossa de Königsberg]] i la península de [[Samland]]. El 17 de març de 1945 l'Exèrcit Roig atacà, capturant [[Batalla de Königsberg|Königsberg]] el 9 d'abril i [[Ofensiva de Samland|Samland]] el 21.<ref name="Osprey 4"/>

El 24 de gener de 1945 es formà el [[Grup d'Exèrcits Weichsel|grup d'exèrcits ''Weichsel'']], comandat pel [[Reichsführer|Reichsführer-SS]] [[Heinrich Himmler]] (a partir de març, pel ''generaloberst'' [[Gotthard Heinrici]]; i a l'abril, pel ''generaloberst'' de la Luftwaffe [[Kurt Student]], amb 47 divisions (3 panzer, 35 d'infanteria, 7 Waffen-SS, 1 d'infanteria naval i 1 paracaigudista), als exèrcits 3r ''Panzer'', 2n i 9è, defensant el front de l'Oder i la costa de Pomerània. El 24 de febrer l'Exèrcit Roig atacà, capturant [[Batalla de Kolberg|Kolberg]] el 18 de març i [[Operació ofensiva de Danzig|Danzig]] el 30. El 16 d'abril les tropes soviètiques iniciaren l'[[batalla de Berlín|atac sobre Berlín]]; defensat pel [[9è Exèrcit (Alemanya)|9. ''Armee'']]. L'1 de maig, la guarnició de Berlín es rendí, i el 3 de maig l'[[Dia de l'Elba|Exèrcit Roig enllaçà amb les tropes britàniques i estatunidenques]] al [[Elba (riu)|riu Elba]].<ref name="Osprey 4"/>

 

==== El nord de França, Bèlgica i els Països Baixos ====

{{principal|Campanya de Lorena|Batalla del Bosc de Hürtgen|Operació Horta}}

El 17 de juliol Rommel va quedar seriosament ferit després de l'atac d'un caça de la [[Royal Air Force|RAF]], i [[Günther von Kluge|von Kluge]] serví com a comandant del Grup d'Exèrcits B fins al seu arrest, sent substituït per [[Walter Model|Model]]. El cap de pont aliat s'expandí lentament davant els ferotges contraatacs alemanys, però la conquesta britànica de Caen el 10 de juliol significà que els desembarcaments estaven assegurats. El 25 de juliol els aliats van abandonar la zona dels desembarcaments, i pel 7 d'agost els alemanys havien perdut [[Bretanya]]. El [[1r Exèrcit (Alemanya)|1. ''Armee'']] va ser destinat temporalment al Grup d'Exèrcits B, però no va ser capaç d'aturar l'avanç aliat; i el 20 d'agost el [[7è Exèrcit (Alemanya)|7. ''Armee'']] i el [[15è Exèrcit Panzer|7. ''Panzerarmee'']], que havia aconseguit fugir tot i que molt malmès de quedar encerclat a la [[bossa de Falaise]] durant la retirada a l'oest, travessant el [[Sena]]. [[Alliberament de París|París]] va ser abandonat el 23.<ref name="Osprey 5"/>

 

 

=== El Front italià 1943-1945 ===

{{principal|Campanya d'Itàlia (Segona Guerra Mundial)}}

El 10 de juliol de 1943, tropes britàniques i estatunidenques [[Operació Husky|desembarcaren]] al sud-est de [[Sicília]], defensada pel 6è Exèrcit italià i el [[14è Cos Pànzer|14. ''Panzerkorps'']], amb 3 divisions ([[15a Divisió d'Infanteria (Alemanya)|15.]], [[29a Divisió d'Infanteria (Alemanya)|29. ''Panzergrenadier'']] i la [[Divisió Panzer de la Luftwaffe|Panzer ''Hermann Göring'']]), situades al nord de Sicília. Les tropes alemanyes van jugar un papel determinant en la defensa de l'illa per part de l'Eix, i el 17 d'agost aconseguiren retirar-se pràcticament intactes fins a [[Calàbria]].

 

=== Divisió geogràfica ===

L'[[Alemanya Nazi]] va fer servir el sistema de [[Districte militar (Alemanya)|districtes militars]] (alemany: ''Wehrkreis'') per tal de rellevar als comandants de camp de tota aquella tasca administrativa que fos possible, així com per poder lliurar lleves regulars de soldats entrenats i subministraments a les forces de camp. El mètode adoptat per l'[[OKW]] va ser separar l'Exèrcit de Camp (''[[Oberbefehlshaber des Heeres]]'') del Comandament Local (''Heimatkriegsgebiet''), deixant les responsabilitats de lleva, reclutada, subministraments i equipació al Comandament Local.

 

 

=== Les branques del Heer ===

En la mobilització del 26 d'agost de 1939 el Heer estava dividit en el ''Feldheer'' (Exèrcit de Camp), per atacar l'enemic; i el ''Ersatzheer'' (Exèrcit de Reserva), a Alemanya en suport.

 

 

A partir del 15 de novembre de 1941 es crearen 7 companyies de seguretat a partir de soviètics del Caucas i de l'Orient Mitjà, i el 1942 van augmentar a 6 "legions orientals" (''Ostlegionen'') a Polònia: [[armenis]], [[àzeris|azerbaidjanesos]], [[georgians]], del nord del Caucas ([[ossetes]], [[txetxens]] i [[ingúixos]]), del [[Turquestan (regió)|Turkestan]] ([[kazakhs]], [[kirguís]], [[tadjics]], [[turcmans]], [[uzbeks]], etc.) i Tàrtars del Volga ([[tàrtars|tàrtars de Kazan]], [[baixkirs]], [[txuvaixos]], [[udmurts]], etc.) Amb la caiguda de Stalingrad les legions reclutaren voluntaris civils en batallons d'ordenança, construcció i transport. Els antics membres de l'[[Exèrcit Roig]] formaren 34 batallons d'infanteria i 28 batallons de camp, però només 28 d'aquests batallons entraren en acció al Front Oriental, principalment al Caucas.<ref name="Osprey 3"/>

Des de l'1 d'octubre de 1942 les unitats russes, estonianes, bielorusses i ucraïneses van ser denominades "batallons orientals", servint principalment al Grup d'Exèrcits Centre. Cada batalló (''Ostbataillon''), d'uns 950 membres, estava a les ordres d'un comandant alemany i un quadre de 36 oficials i sotsoficials alemanys. Al gener de 1943 els 48 batallons orientals (llevat dels batallons estonians 658-660) i tots els ''Hiwis'' russos, bielorusso i ucraïnesos van ser nominalment units com l'[[Exèrcit Rus d'Alliberament]] (''Russkaya Osvoboditel'naya Armiya'', o ROA).<ref name="Osprey 3"/>

 

== Uniformes, insígnies i equipament personal ==

=== Colors de servei (''Waffenfarbe'') ===

L'exèrcit alemany emprava un sistema de colors per a la distinció de les diferents armes i serveis dels seus membres. El color bàsic s'anomenava ''waffenfarbe'' i el secundari, ''nebefarbe'', que indicava l'origen particular de la carrera professional del portador. Aquest color secundari es representava dins del ''waffenfarbe'', a les espatlleres i als interiors del coll i màniga.

 

 

==Documentació personal ==

* Identificació personal (''Wehrpass'')

* Llibreta de pagaments (''Soldbuch'')