Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

1.865 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
m (bot: - com "Major + com a "Major)
 
Malgrat aquests problemes, un dels èxits més importants del govern d'Attlee va ser el manteniment de l'ocupació laboral. El govern va mantenir la major part dels controls de guerra en l'economia, incloent-hi el control sobre l'assignació de materials i mà d'obra, i rarament es van superar els 500.000 aturats, o el 3% del total de la mà d'obra.
 
Quan Attlee deixà el càrrec l'any 1951, la situació econòmica havia millorat considerablement respecte el 1945. El període que va del 1946 fins el 1951 es va caracteritzar per una ocupació plena continuada i un increment sostingut del nivell de vida , que augmentava en un 10% cada any. Durant aquest mateix període, l'economia va créixer un 3% l'any, i el 1951 el Regne Unit disposava "del millor rendiment econòmic a Europa, mentre que la producció per treballador augmentava més ràpidament que als Estats Units".<ref>''Ten Years of New Labour'' (edited by Matt Beech and Simon Lee)<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref>
 
==== Estat del benestar ====
[[File:Trafford General Hospital - geograph.org.uk - 21987.jpg|thumb|[[Trafford General Hospital]], conegut per ser el lloc de naixement del Servei Nacional de Salut]]
El govern laborista portà a terme una gran part de les reformes previstes en el programa socialdemòcrata i basant-se en els informes que el liberal [[William Henry Beveridge]] havia emès entre l'any 1942 i 1944 per encàrrec d'Ernest Bevin (aleshores Ministre de Treball del govern de coalició), que recomanaven la creació d'un sistema públic de seguretat social mantingut mitjançant els imposts.
 
L'extensió de la seguretat social a tota la població [[britànica]] amb la creació del [[Servei Nacional de Salut (Regne Unit)|Servei Nacional de Salut]] (''National Health Service'') l'any 1948, per part del ministre de salut [[Aneurin Bevan]], fou un dels projectes més importants duts a terme pel govern laborista. Bevan, destacat membre de la facció esquerrana del partit va lluitar durament contra la desaprovació general de les organitzacions de metges, inclosa la British Medical Association. Reflectint la demanda acumulada que havia existit durant molt de temps pels serveis mèdics, el NHS va tractar uns 8 milions de pacients el primer any de la seva existència.<ref name="ReferenceA">Jefferys, Kevin. ''The Attlee Governments, 1945–1951''.<!--publisher, page(s), ISSN/ISBN needed--></ref> Es van aprovar també un seguit de lleis que proporcionaven prestacions per a persones amb fills o sense cap font d'ingressos. L’any 1949 les prestacions de desocupació, malaltia i maternitat van quedar exemptes d’impostos.<ref>{{cite web|url=http://www.margaretthatcher.org/document/101481|title=HC S Budget Resolution and Economic Situation|publisher=Margaret Thatcher Foundation|date=5 May 1966|accessdate=20 March 2013}}</ref>
 
==== Nacionalitzacions ====
 
Attlee es va implicar profundament en la concessió de la independència a l’Índia i el Pakistan el 1947.Entre 1928 i 1934 havia estat membre de la [[Comissió Estatutària de Índia]], anomenada Comissió Simon. Es va convertir en l'expert en els afers indis del Partit Laborista i el 1934 va defensar la concessió a l'Índia del mateix estatus de domini independent que pocs anys abans se li havia atorgat al Canadà i Austràlia.<ref>{{ref-llibre|autor=John Bew|títol=Clement Attlee: The Man Who Made Modern Britain|url=https://books.google.com/books?id=g1jODQAAQBAJ&pg=PA187|any=2017|editorial=Oxford UP|isbn=978-0-19-020340-5|pàgines=186–187}}</ref>
240/5000 Va enfrontar-se a una forta resistència dels conservadors de línia dura imperialista, dirigits per Churchill, que es van oposar tant a la independència com als esforços dirigits pel primer ministre [[Stanley Baldwin]] per establir un sistema d'autogovern limitat.<ref>{{ref-llibre|autor=Robert Pearce|títol=Attlee's Labour Governments 1945–51|url=https://books.google.com/books?id=U9mHAgAAQBAJ&pg=PT94|any=2006|editorial=Routledge|pàgines=94–95}}</ref> Attlee i els dirigents laboristes tenien simpaties amb el moviment del [[Partit del Congrés|Congrés]] liderat per [[Mahatma Gandhi]] i [[Jawaharlal Nehru]]. Durant la Segona Guerra Mundial Attlee va estar a càrrec dels afers indis. Va establir la Missió Cripps el 1942, que va fracassar en el seu intent d'unir i calmar les faccions del nacionalisme indi. Quan el Congrés va demanar resistència passiva en el moviment "[[Quit India]]" de 1942 al 1945, va ser Attlee qui va ordenar l'arrest i internament dels líders del Congrés per tal d'aturar la revolta.<ref>Bew, ''Clement Attlee'' (2017) p 433.</ref>
 
Un dels afers més urgents de la politica exterior britànica era el futur del [[Mandat de Palestina]]. S'estava tornant en un assumpte massa problemàtic i car pel govern d'Attlee. Les polítiques britàniques van ser percebudes pel moviment sionista i l’Administració Truman com a pro-àrabs i anti-jueves. Davant d'una revolta armada de grups militants jueus i de la violència creixent de la població àrab local, Gran Bretanya es veia incapaç de controlar els esdeveniments. La qüestió era percebuda negativament per l'opinió pública britànica i aquesta va recolzar àmpliament l’evacuació de les tropes britàniques i el posterior traspàs de la qüestió a les [[Nacions Unides]].<ref>Ellen Jenny Ravndal, "Exit Britain: British Withdrawal From the Palestine Mandate in the Early Cold War, 1947–1948." ''Diplomacy & Statecraft'' 21#3 (2010): 416–433.</ref>
925

modificacions