Diferència entre revisions de la pàgina «Clement Attlee»

9 octets eliminats ,  fa 1 any
cap resum d'edició
 
Attlee es va implicar profundament en la concessió de la independència a l’Índia i el Pakistan el 1947.Entre 1928 i 1934 havia estat membre de la [[Comissió Estatutària de Índia]], anomenada Comissió Simon. Es va convertir en l'expert en els afers indis del Partit Laborista i el 1934 va defensar la concessió a l'Índia del mateix estatus de domini independent que pocs anys abans se li havia atorgat al Canadà i Austràlia.<ref>{{ref-llibre|autor=John Bew|títol=Clement Attlee: The Man Who Made Modern Britain|url=https://books.google.com/books?id=g1jODQAAQBAJ&pg=PA187|any=2017|editorial=Oxford UP|isbn=978-0-19-020340-5|pàgines=186–187}}</ref>
240/5000 Va enfrontar-se a una forta resistència dels conservadors de línia dura imperialista, dirigits per Churchill, que es van oposar tant a la independència com als esforços dirigits pel primer ministre [[Stanley Baldwin]] per establir un sistema d'autogovern limitat.<ref>{{ref-llibre|autor=Robert Pearce|títol=Attlee's Labour Governments 1945–51|url=https://books.google.com/books?id=U9mHAgAAQBAJ&pg=PT94|any=2006|editorial=Routledge|pàgines=94–95}}</ref> Attlee i els dirigents laboristes tenien simpaties amb el moviment del [[Partit del Congrés|Congrés]] liderat per [[Mahatma Gandhi]] i [[Jawaharlal Nehru]]. Durant la Segona Guerra Mundial Attlee va estar a càrrec dels afers indis. Va establir la Missió Cripps el 1942, que va fracassar en el seu intent d'unir i calmar les faccions del nacionalisme indi. Quan el Congrés va demanar resistència passiva en el moviment "[[Quit India]]" de 1942 al 1945, va ser Attlee qui va ordenar l'arrest i internament dels líders del Congrés per tal d'aturar la revolta.<ref>Bew, ''Clement Attlee'' (2017) p 433.</ref>
 
Un dels afers més urgents de la politica exterior britànica era el futur del [[Mandat de Palestina]]. S'estava tornant en un assumpte massa problemàtic i car pel govern d'Attlee. Les polítiques britàniques van ser percebudes pel moviment sionista i l’Administració Truman com a pro-àrabs i anti-jueves. Davant d'una revolta armada de grups militants jueus i de la violència creixent de la població àrab local, Gran Bretanya es veia incapaç de controlar els esdeveniments. La qüestió era percebuda negativament per l'opinió pública britànica i aquesta va recolzar àmpliament l’evacuació de les tropes britàniques i el posterior traspàs de la qüestió a les [[Nacions Unides]].<ref>Ellen Jenny Ravndal, "Exit Britain: British Withdrawal From the Palestine Mandate in the Early Cold War, 1947–1948." ''Diplomacy & Statecraft'' 21#3 (2010): 416–433.</ref>
925

modificacions