Aragó: diferència entre les revisions

Aragó quedà dividida per les dues bandes enfrontades a la [[Guerra Civil]] (1936-1939). Per un costat la zona oriental, la més pròxima a Catalunya, lleial a la República i per altre la zona occidental, on s'ubicaven les tres capitals provincials, per la banda sublevada, la facciosa nacional-feixista. Hi va haver una dura, cruenta i salvatge repressió a totes dues bandes, i durant la lluita, una forta disputa per la ciutat de [[Terol]] i durant la [[Batalla de l'Ebre]].

Quant a la ramaderia, el bestiar oví, fins fa poc el més important, és format per ramats que en règim de transhumància van de les zones muntanyenques (Pirineus i Sistema Ibèric) a les planúries. Amb els nous regadius i el consegüent increment de la producció farratgera ha augmentat el ramat estabulat en granges industrials. La mineria és basada en les explotacions de lignit (Aliaga, Andorra, [[Montalbán (Aragó)|Montalbán]] i [[Utrillas]]) i ferro ([[Ojos Negros]]). Des del 1850 havia destacat la producció de carbó a la conca carbonífera de [[Mequinensa]], impulsada pel transport fluvial per l'[[Ebre]] i el [[Camí de sirga|Camí de Sirga]], encara que avui en dia han tancat totes les empreses mineres de la zona. Les reserves de gas natural de El Serrablo ([[Osca]]) es compten entre les més rellevants d'Europa. La indústria es polaritza bàsicament a la ciutat de [[Saragossa]] i el seu entorn (80% del valor de la producció de la comunitat autònoma), on se situen instal·lacions per a la producció metal·lúrgica, de transformats metàl·lics, indústria alimentària, química, muntatge d'automòbils (planta de la [[General Motors]] a [[Figueruelas]]) i, en grau inferior, tèxtil, del calçat, de la confecció i del cuir. De fet, la industrialització aragonesa s'inicià aprofitant l'energia hidroelèctrica, com a Sabiñánigo i a Montsó (Osca), amb indústries electroquímiques i de l'alumini. L'any 1955 es va projectar la construcció de la [[Mar d'Aragó|presa de Mequinensa]], per concessió a l'empresa [[Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana]] (ENHER) de l'aprofitament hidroelèctric integral d'un tram del [[Ebre|riu Ebre]] el 1955 i va donar origen al embassament de [[Mequinensa]] amb una longitud d'uns 110 kilómetres i una producció anual de més de 743 GWh.

El gran centre de l'activitat terciària aragonesa és Saragossa, que centralitza i articula des dels serveis bancaris, comercials i financers fins als culturals i universitaris. El turisme ha experimentat un fort increment des del final dels anys setanta a les valls pirinenques. També les vies de comunicació més importants convergeixen a Saragossa, ciutat que, a més d'aprofitar la confluència de tres rius (Ebre, Huerva i Gállego), ocupa una posició estratègica en les comunicacions entre el [[País Basc]] i Catalunya, i entre aquesta i [[Madrid]], i que té, a més, aeroport internacional (Valenzuela). [[Mequinensa]], s'ha convertit també en punt de peregrinació per a pescadors de de tota Espanya i de l'estranger (fonamentalment alemanys, francesos, anglesos, americans i japonesos), disposats a enfrontar-se amb els [[Silur|silurs]], uns peixos convertits ja en mítics, aconseguint-se ja captures de 240 centímetres i gairebé cent quilograms de pes.

La cuina d'Aragó és una cuina d'interior. Com el mateix Aragó, es troba a la cruïlla entre les cuines de la [[Mediterrània]] [[Països Catalans|catalana]], l'[[oceà atlàntic|Atlàntic]] [[País Basc|basc]] i la ''[[meseta]]'' [[Castella|castellà]]. En si l'Aragó comprèn una gran varietat de paisatges, del fred i plujós [[Pirineu]], a l'[[regadiu|horta]] de la ribera de l'[[Ebre]], del [[secà]] de les terres centrals fins a les serres de [[bosc mediterrani]] de [[Terol]]. Cada comarca es destaca per una alimentació arrelada en el tipus de terreny que posseeix. Així doncs la [[serra d'Albarrasí]] i el [[Maestrat aragonès]] són grans productors d'[[embotits]], [[pernil]] i [[Cecina (embotit)|cecina]], amb certa èmfasi en embotits i productes de la caça, particularment el [[porc senglar]]. És en aquestes zones muntanyoses de la [[província de Terol]] es fa el famós [[pernil de Terol]] (''DOP Jamón de Teruel'').<ref name="aragon">[http://www.aragon.es/VisitarAragon/Subtemas/NuestraGastronomia/Subtemas/ci.03_denominacion_origen.detalleVisita?channelSelected=0 "Alimentos de Aragón con Denominación de Origen"] a la pàgina ''Visitar Aragón'', del [[Govern d'Aragó]] {{es}}{{fr}}{{en}}. Accedit el 21-11-2016.</ref> A les terres a l'oest de [[Saragossa]] hi ha una tradició vinícola d'alta qualitat, amb denominacions d'origen a [[Calataiud]], [[Campo de Borja]] i [[Carinyena (Aragó)|Carinyena]]; al nord-est hi ha la denominació [[Somontano]]. A la [[Foia d'Osca]] i més enllà hi ha una impressionant indústria pastissera. A [[Graus]], casa de la [[llonganissa]] i la [[gironella]], el mercat de [[trumfes]] és un dels més importants de l'Estat. A tot el Pirineu abunden els [[bolet]]s i la [[caça]]. Al [[Baix Aragó]] el producte estrella és l'[[oli d'oliva]], que compta amb la [[DOP]] Oli del Baix Aragó (oficialment en castellà, ''Aceite del Bajo Aragón''), i també és conegut el préssec de Calanda, que engloba els préssecs de tot el [[Baix Aragó]] i també compta amb una [[DOP]].<ref name="aragon"/> A la ribera de l'Ebre i a les riberes dels rius [[Jiloca]] i [[Jalón]], la [[fruita]] i l'[[hortalissa]] són el producte estrella. A l'oest del país, a la rodalia del [[Moncayo]], s'hi fa l'oli [[DOP]] Serra del Moncayo. A tot el país, es crien ovelles de tres races autòctones aragoneses per produir el ''[[ternasco]]'', és a dir, una carn de xai tendra amb [[IGP]].<ref>[http://www.ternascodearagon.es/ternasco-de-aragon/que-es-el-ternasco-de-aragon/ "Qué es el ternasco de Aragón?"], a la pàgina oficial de l'IGP Ternasco de Aragón {{es}}. Consultat el 21-11-2016.</ref> A [[Saragossa]], els bars ofereixen una àmplia oferta de [[Tapa (gastronomia)|tapes]] creatives que per l'ús ocasional d'hortalissa i peix s'assemblen també als [[pintxo]]s bascs.<ref name="arago">"Aragón", pp35-36, guia editada pel Govern d'Aragó.</ref> [[Jaca]] també ofereix una bona proposta de tapes creatives. A la zona de [[Mequinensa]] es pot trobar oli d'oliva de qualitat (cal recordar que a la població se la coneixia durant l'època musulmana amb el sobrenom de "az-Zaytun" que significaria terra d'oliveres) o la mel (històricament molt apreciada a la zona). A més, les [[Cirera|cireres]] de [[Mequinensa]] son particularment apreciada, ja que la zona ofereix un microclima que permet obtenir les primeres produccions de cirera a camp obert de tot Europa oferint qualitats organolèptiques excepcionals tant en duresa, color com en dolçor. Al voltant de [[Mequinensa]] també poden trobar varietats de préssec, nectarina, raïm, paraguaià o platerina.