Experiment: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada |
#viquiestirada |
||
Línia 17:
Hi ha diverses diferències en la pràctica experimental en cadascuna de les [[branques de la ciència]]. Per exemple, la investigació [[Agricultura|agrícola]] utilitza freqüentment experiments aleatoris (per exemple, per provar l’eficàcia comparativa de diferents fertilitzants), mentre que l’[[economia experimental]] sol implicar proves experimentals de conductes humanes teoritzades sense dependre de l’assignació aleatòria d’individus a condicions de tractament i control.
== Història ==
Una de les primeres aproximacions metòdiques dels experiments en sentit modern és visible a les obres del matemàtic i erudit àrab [[Ibn al-Hàytham|Ibn al-Haytham]]. Va dur a terme els seus experiments en el camp de l’òptica, tornant a problemes òptics i matemàtics en les obres de [[Ptolemeu]], controlant els seus experiments a causa de factors com l’autocrítica, la confiança en resultats visibles dels experiments així com una criticitat en termes. de resultats anteriors És un dels primers estudiosos que utilitza un mètode inductiu-experimental per obtenir resultats.<ref>{{Cite journal|last=El-Bizri|first=Nader|date=2005|title=A Philosophical Perspective on Alhazen's Optics|url=|journal=Arabic Sciences and Philosophy (Cambridge University Press)|volume=15|issue=2|pages=189–218|doi=10.1017/S0957423905000172}}</ref> Al seu llibre "Optica", descriu l'aproximació fonamentalment nova del coneixement i la investigació en un sentit experimental:
''"Hauríem de, doncs, començar la investigació sobre els seus principis i premisses, començant la nostra investigació amb una inspecció de les coses que existeixen i un sondeig de les condicions dels objectes visibles. Hauríem de distingir les propietats dels detalls i recollir per inducció què? Pertany a l’ull quan es produeix la visió i el que es troba en la forma de la sensació és uniforme, inalterable, manifesta i no subjecte a dubtes, després d’haver ascendit a la nostra investigació i raonaments, de manera gradual i ordenada, criticant les premisses i exercint precaució. pel que fa a conclusions: el nostre objectiu en tot allò que fem objecte d’inspecció i revisió és emprar la justícia, no seguir el prejudici i tenir cura de tot allò que jutgem i critiquem que busquem la veritat i que no siguin influenciats per l’opinió. D’aquesta manera, podrem arribar a la veritat que gratifica el cor i, gradualment i amb cura, arribem al final en què apareix la certesa, mentre que mitjançant la crítica i la precaució, podrem aprofitar la veritat que elimina el desacord i resol solucions dubtoses. Per tot això, no estem lliures d’aquesta terbolesa humana que és de la naturalesa de l’home; però hem de fer tot el possible amb el que tenim del poder humà. D'[[Allah]] obtenim suport en totes les coses ".''<ref>{{Cite book|title=Optics|last=Ibn al-Haytham|first=Abu Ali Al-Hasan|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=5}}</ref>
Segons la seva explicació, és necessària una execució de proves estrictament controlada amb sensibilitat per la subjectivitat i la susceptibilitat de resultats per la naturalesa de l’home. A més, és necessària una visió crítica sobre els resultats i els resultats dels estudiosos anteriors:
''"És així el deure de l'home que estudia els escrits dels científics, si aprendre la veritat és el seu objectiu, convertir-se en enemic de tot el que llegeix i, aplicant la seva ment al nucli i als marges del seu contingut, atacar. També hauria de sospitar-se a si mateix quan realitza l'examen crític d'això, per tal que eviti caure en els prejudicis o la clemença ".''<ref>{{Cite book|title=Dubitationes in Ptolemaeum|last=Ibn al-Haytham|first=Abi Ali Al-Hasan|publisher=|year=|isbn=|location=|pages=3}}</ref>
Així, una comparació de resultats anteriors amb resultats experimentals és necessària per a un experiment objectiu: els resultats visibles són més importants. Al final, això pot voler dir que un investigador experimental ha de trobar el valor suficient per descartar opinions o resultats tradicionals, sobretot si aquests resultats no són experimentals, sinó que resulten d’una derivació lògica / mental. En aquest procés de consideració crítica, l’home mateix no hauria d’oblidar que tendeix a opinions subjectives –a través de “prejudicis” i “coherència” - i, per tant, ha de ser crític amb la seva pròpia manera de construir hipòtesis.
[[Francis Bacon]] (1561-1626), un [[Filosofia|filòsof]] i [[científic]] anglès actiu al segle XVII, es va convertir en un influent partidari de la ciència experimental en el [[renaixement anglès]]. No estava d’acord amb el mètode de respondre a preguntes científiques per [[deducció]] —semblant a [[Ibn al-Hàytham|Ibn al-Haytham]]— i la descrivia de la manera següent: “Després d’haver determinat la pregunta segons la seva voluntat, l’home recorre a l’experiència i la dobla a la conformitat amb els seus plaquetes. , la porta com una captiva en processó ".<ref>"Having first determined the question according to his will, man ''then'' resorts to experience, and bending her to conformity with his placets, leads her about like a captive in a procession." Bacon, Francis. ''Novum Organum'', i, 63. Quoted in {{harvnb|Durant|2012|p=170}}.</ref> Bacon volia un mètode que es basés en observacions o experiments repetibles. Sobretot, primer va ordenar el mètode científic tal com l’entenem avui.<blockquote>Queda una experiència senzilla; que, si es pren com s’aconsegueix, s’anomena accident, si es busca, experiment. El veritable mètode d’experiència primer il·lumina l’espelma [hipòtesi], i després mitjançant l’espelma mostra la forma [organitza i delimita l’experiment]; Començant amb l'experiència degudament ordenada i digerida, no aglutinadora ni erràtica, i a partir d'aquesta es dedueixen axiomes [teories] i axiomes establerts de nou nous experiments.<ref>{{cite book|last1=Durant|first1=Will|title=The story of philosophy : the lives and opinions of the great philosophers of the western world|date=2012|publisher=Simon and Schuster|location=New York|isbn=978-0-671-69500-2|edition=2nd|ref=harv|url=https://archive.org/details/storyofphilosophdura00dura}}</ref></blockquote>Als segles següents, les persones que van aplicar el mètode científic en diferents àmbits van fer avenços i descobriments importants. Per exemple, [[Galileo Galilei|Galileu Galilei]] (1564-1642) va mesurar amb precisió el temps i va experimentar per fer mesures i conclusions precises sobre la velocitat d’un cos que cau. [[Antoine Lavoisier]] (1743-1794), químic francès, va utilitzar l'experiment per descriure noves àrees, com la [[combustió]] i la [[bioquímica]], i desenvolupar la teoria de la [[conservació de la massa]] (matèria).<ref>{{cite book|last1=Bell|first1=Madison Smartt|title=Lavoisier in the Year One: The Birth of a New Science in an Age of Revolution|date=2005|publisher=W.W. Norton & Company|isbn=978-0393051551|url=https://archive.org/details/lavoisierinyearo00madi}}</ref> [[Louis Pasteur]] (1822–1895) va utilitzar el mètode científic per refutar la teoria predominant de la [[generació espontània]] i per desenvolupar la [[Teoria microbiana de la malaltia|teoria dels gèrmens de la malaltia]].<ref>{{cite book|editor-last1=Brock|editor-first1=Thomas D|title=Pasteur and Modern Science|date=1988|publisher=Springer|isbn=978-3540501015|edition=New illustrated}}</ref> A causa de la importància de controlar variables que poden confondre, es preferirà l'ús d'experiments de [[laboratori]] ben dissenyats quan sigui possible.
Es va produir un avanç considerable en el disseny i l’anàlisi d’experiments a principis del segle XX, amb aportacions d’estadístics com [[Ronald Fisher]] (1890–1962), [[Jerzy Neyman]] (1894–1981), [[Oscar Kempthorne]] (1919-2000), [[Gertrude Mary Cox]] (1900–1978), i [[William Gemmell Cochran]] (1909–1980), entre d’altres.
== Referències ==
| |||