Quimiometria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Afegisc enllaç i frase inicial d'estil wikipedic |
||
Línia 1:
La '''quimiometria''' és la disciplina [[química]] que utilitza mètodes [[matemàtiques|matemàtics]] i [[estadística|estadístics]] per a dissenyar o seleccionar procediments de mesura i experiments òptimes i obtenir la màxima informació química de les [[Química Analítica|anàlisis]].
'''Introducció'''▼
Fins a finals dels anys 60, les dades analítiques s’obtenien majoritàriament a partir de processos d’anàlisi llargs i costosos. Amb l’aparició dels mètodes computeritzats d’anàlisi, que suposaven la connexió de la naixent microinformàtica amb la instrumentació analítica, l’obtenció de dades analítiques de qualitat es va facilitar en gran mesura. Des d’aquest moment, els químics analítics varen disposar d’un gran volum d’informació amb el que abordar els diferents problemes.▼
▲Fins a finals dels [[anys 60]], les dades analítiques s’obtenien majoritàriament a partir de processos d’anàlisi llargs i costosos. Amb l’aparició dels mètodes computeritzats d’anàlisi, que suposaven la connexió de la naixent [[microinformàtica]] amb la [[instrumentació]] analítica, l’obtenció de dades analítiques de qualitat es va facilitar en gran mesura. Des d’aquest moment, els químics analítics varen disposar d’un gran volum d’informació amb el que abordar els diferents problemes.
De forma gairebé immediata, es va veure que era necessària la recerca de mètodes matemàtics que permetessin l’extracció de la informació rellevant de les dades disponibles. Així es va recórrer a tècniques matemàtiques i estadístiques aplicades a d’altres camps, especialment a les ciències socials. Aviat es va veure que aquestes tècniques permetien extreure la informació que es buscava i, a més, proporcionaven informació no esperada però força útil, com l’existència d’una certa estructura de les dades.
El concepte de Quimiometria va ser introduït el [[1972]] pel suec Swante Wold i pel nord americà Bruce R. Kowalski. El [[1975]], [[The Chemometrics Society]] va definir la
A part del disseny d’experiències, un bon nombre de les aplicacions típiques de la quimiometria estan orientades al desenvolupament de relacions quantitatives entre estructura i activitat dels compostos químics. La resta estan relacionades amb el tractament de la informació generada per la instrumentació moderna per a extreure’n la que és rellevant.
Linha 21 ⟶ 23:
La quimiometria es pot considerar com una branca aplicada i especialitzada de ambdues, la química analítica i la estadística aplicada, amb una funció anàloga a la que realitzen disciplines com la Biometria, Sociometria, Econometria o Psicometria en relació a la Biologia, Sociologia, Economia o Psicologia respectivament. Les diferències entre aquestes disciplines metrològiques i la quimiometria són degudes a les particulars característiques de les dades d’origen químic:
El limitat nombre de factors ([[concentració|concentracions]], [[pH]], [[força iònica]], presència de llum, etc.) que influeixen sobre els resultats.
La possibilitat de control de la majoria d’aquests factors per part de l’analista. Ja que els factors són escassos i força controlables, és fàcil repetir els experiments en les condicions de treball desitjades.
La incertesa relativament baixa (entre 0.3% i un 3%) que afecta a la majoria de les mesures analítiques.
| |||