Museu Arqueològic de Càndia: diferència entre les revisions

El Museu Arqueològic de Càndia és mundialment conegut per les obres mestres de la civilització minoica que s'hi conserven,entre les quals destaquen el "rython" (gerra de libacions) de cristall de roca, datat entre el segle XVII i el XV aC i trobat al Palau de Zakron; el rython en forma de cap de brau, en pedra negra i cornamenta de fusta daurada (les banyes foren restaurades), de la mateixa època i trobat al palau petit de [[Cnossos]]; el [[disc de Festos]], trobatstrobat al [[Palau de Phaistos]], en els quals 242 signes estan gravats entre els dos costats, probablement formant un tipus d'escriptura encara desconegut, i que és datat al segle XVII aC; la [[destral d'Arkalochori]], també amb signes gravats, que es relacionen amb el frescdisc delde saltFestos deli brauque trobatés alhora molt representativa de les destrals de doble tall ([[labris]]) minoiques; el frescos trobats al [[Palau de Cnossos]], com el del [[Príncep dels lliris]], o el [[fresc de la taurocatàpsia]] amb una espècie de concurs de saltar a un brau, datat al segle XVI aC; dues petites figures de la [[Deessa serp]] procedents de Cnossos; l'anell daurat d'Isopata, trobat a la tomba d'Isopata prop de Cnossos, datat del segle XV aC; el [[penjoll de les abelles de Màlia]]; un fruiter trobat al Palau de Phaistos, simbòlicmolt representatiu de l'estil anomenatesplèndida ''[[ceràmica de Kamares]]'', amb decoració multicolor, espirals, i vores dentades, i està datat vers el segle XVIII aC; el [[Sarcòfag d'Hagia Triada]] del segkesegle XIV aC; una urna de la col·lecció Giamalakis, de terracota, trobada a [[Archanes]], que té una porta i dins una figura, probablement una dea i damunt dues figures que representen els seus adoradors, i està datada al segle X o IX aC; les estàtues de bronze (''Sphryrelata'') del temple d'Apol·lo Delphinios a Dreros, que probablement representen [[Apol·lo]], la seva germana [[Artemisa|Artemísia]] i la mare [[Leto]], datades al segle VIII aC; i l'estàtua d'Afrodita de [[Gortyna]], còpia romana d'un original grec fet per l'escultor Didalses, datada al [[segle I aC]].