Diferència entre revisions de la pàgina «Jacint Verdaguer i Santaló»

m
enllaç correcte
(#viquiMDC)
m (enllaç correcte)
De 1883 a 1886, Verdaguer arriba al punt màxim de plenitud creadora: publica l'oda "A Barcelona", premiada als Jocs Florals de 1883. L'Ajuntament de la ciutat en fa una edició de cent mil exemplars. El 1885 publica el recull poètic ''Caritat,'' a càrrec seu, en benefici de les víctimes d'un devastador terratrèmol a Andalusia, ocorregut la vigília de Nadal de 1884.
[[Fitxer:Le Canigou.jpg|thumb|Massís del Canigó]]
El punt culminant d'aquesta etapa va ser la publicació de ''[[Canigó (poema)|Canigó]],'' el desembre de 1885 (però datat l'any següent). És la segona obra èpica major del poeta. L'obra, dividida en dotze cants i un epíleg, ens parla dels orígens mítics de Catalunya, situant-los en el període, idealitzat pels romàntics, del passat medieval. En paraules de Ricard Torrents: ''el poeta prengué de base aquella llegenda pirenaica del temps de la conquesta, com diu el subtítol, i projectà el mite a la perfecció dels començaments en la fundació de Catalunya".''<ref>"Introducció" a ''Jacint Verdaguer. Totes les obres'', vol. II (Proa, 2003), pp. 241-245.</ref>'' ''
 
El protagonista de l'obra és Gentil, fill del comte Tallaferro, que, armat cavaller, lluita amb el seu oncle Guifré contra la invasió sarraïna. Gentil, encisat per Flordeneu, la reina de les fades, abandona la guaita del castell de Rià, en una decisió que el durà a la mort. No és, doncs, l'arquetip del cavaller medieval; no és un Rotllà, un ''miles Christi''. Gentil ''recull la insaciabilitat del poeta modern, el seu afany d'absolut'', com assenyala Ricard Torrents, però també és ''un personatge complex, problemàtic, dual'' (com el mateix Verdaguer); el seu afany d'absolut queda estroncat. Gentil enyora el que ha deixat enrere, apareix el dubte i mor:
54.980

modificacions