Francesc Trabal i Benessat: diferència entre les revisions

'''Francesc Trabal i Benessat''' ([[Sabadell]], [[Vallès Occidental]], [[5 de maig]] de [[1899]] – [[Santiago de Xile]], [[Xile]], [[8 de novembre]] de [[1957]])<ref name=nomen>{{ref-web|cognom=Nomenclàtor|url=http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17874&Itemid=122|consulta=21 maig 2014|títol=Avinguda de Francesc Trabal|editor=[[Ajuntament de Sabadell]]}}</ref> va ser un novel·lista, contista, crític de cinema i periodista català.<ref name="mae">{{citar ref |títol =Teatre d'Avantguarda |editor =[[Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques]] |obra =Web del museu |data =2012 |url =http://viatge.cdmae.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=category&id=15%3Ateatre-davantguarda&Itemid=2&lang=ca |consulta = 27 d'octubre 2012 }}</ref>

El seu pare va ser procurador dels tribunals i dirigent de la [[Lliga Regionalista]] local. Des de molt jove Francesc Trabal va treballar per a diferents revistes i periòdics (''[[La Veu de Catalunya]], [[La Publicitat]]'',<ref>El 14 de juliol de 1928 va publicar una entrevista amb el pintor Joan Miró</ref> ''[[Mirador]]'' i altres) i sobretot per al ''[[Diari de Sabadell]]'', del qual esdevindria director i on va fer servir el pseudònim ''Senyor Banyeta''. En el diari local va publicar diverses crítiques de cinema, en les quals va plasmar la creixent fascinació per l'obra de cineastes com ara [[Charles Chaplin]], [[Buster Keaton]] i [[King Vidor]], que van impactar en la seva obra novel·lística.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Iribarren|nom=Teresa|títol=Literatura catalana i cinema mut|url=|edició=|llengua=|data=2012|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona|pàgines=197-208|isbn=978-84-9883-535-9}}</ref>

El model novel·lístic de Francesc Trabal es caracteritza per l'humor, la ironia, l'erotisme, l'absurd d'ascendent avantguardista, el cosmopolitisme, el ritme trepidant i una estructura narrativa innovadora en el panorama de la literatura catalana de l'època., Sien bébona repmesura influènciesde resultes de l'adopció del cinematografisme. Sota la influència del grup avanguardista liderat per [[SimbolismeJean Cocteau]] francès,(entre laels sevaque aportaciódestaquen ésel personalíssimapintor [[Francis Picabia]], el fotògraf [[Man Ray]] i originalel novel·lista [[Blaise Cendrars]]), tantd'una pelbanda, queadopta fal'estètica acinematogràfica laen narracióalgunes de les seves novel·les —com feia Cendrars— i, de l'altra, revisita els clàssics, tal com postula Cocteau a la''Le històriarappel a l'ordre'' (1926).