Diferència entre revisions de la pàgina «Ciències aplicades»

#viquiestirada
(#viquiestirada)
(#viquiestirada)
 
Per a la investigació fonamental la veritat del coneixement sobre el món és el valor més alt; per a la investigació aplicada el valor més alt és l'efectivitat tecnològica de la informació sobre el món que no sempre coincideix amb la seva veritat, en el cas de la ciència fonamental les perspectives i el progrés de la investigació estan determinats principalment per la tasca d'identificar i introduir racionalment noves característiques del món, encara desconegudes. En la ciència aplicada el curs de la investigació està determinat per la necessitat de resoldre problemes tecnològics específics, per aquesta raó la novetat del coneixement sobre el món en si mateix apareix com un subproducte de la recerca d'aquestes solucions. El coneixement obtingut en el marc de la investigació aplicada es fixa, en primer lloc, com un mitjà per a resoldre un problema pràctic local; el coneixement sovint es presenta en formes que no impliquen un ús cognitiu directe addicional, però que té una aplicació pràctica directa, per exemple, instrucció, metodologia, recepta tecnològica, etc.<ref>Пружинин Б. И. Прикладное и фундаментальное в этосе современной науки // Философия науки. Этос науки на рубеже веков. Вып. 11. М., 2005 (en ruso)</ref>
 
=== Característiques del fenomen ===
La separació de la ciència aplicada en una definició separada s’associa, en primer lloc, a les característiques integrals dels tipus d’activitat científica i cognitiva, que difereixen en la seva finalitat. Per tant, l'objectiu de la [[ciència bàsica]] és el coneixement com a tal; la representació més objectiva i racional de la realitat. L’objectiu de la investigació aplicada és el coneixement instrumental-eficaç d’un fragment de realitat, dissenyat per resoldre un problema pràctic concret.<ref>Основы научных исследований. Т. Е. Кокшарова - учебно-методическое пособие. Улан-Удэ: Изд-во [[ВСГТУ]], 2007 г.</ref>
 
Per a la investigació bàsica, la veritat del coneixement del món és el valor més elevat; per a la investigació aplicada, el valor més elevat és l'eficàcia [[tecnològica]] de la informació sobre el món, que no sempre coincideix amb la seva veritat. En el cas de la [[Ciències fonamentals|ciència fonamental]], les perspectives i el progrés de la investigació es determinen principalment per la tasca d’identificar i presentar racionalment noves característiques del món, encara no conegudes. En la ciència aplicada, el curs de la investigació està determinat per la necessitat de resoldre problemes tecnològics específics, per això la novetat del coneixement sobre el món mateix apareix aquí com a subproducte de la recerca d’aquestes solucions. El coneixement obtingut en el marc de la recerca aplicada es registra, en primer lloc, com a manera de resoldre un problema pràctic local; Aquest coneixement apareix sovint en formes que no impliquen el seu ús cognitiu més directe, però que tenen una aplicació pràctica directa: per exemple, instrucció, [[metodologia]], recepta tecnològica, etc.<ref>''Пружинин Б. И.'' Прикладное и фундаментальное в этосе современной науки // Философия науки. Этос науки на рубеже веков. Вып. 11. М., 2005</ref>
 
== Exemples ==
3.050

modificacions