Bèlgica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 97:
|llengua= francès, neerlandès
|url= http://statbel.fgov.be/census/previous_fr.asp
| consulta=2007-05-08}}</ref> La densitat de població és de 342 habitants per quilòmetre quadrat, una de les més elevades d'Europa, darrere dels Països Baixos. L'àrea més densament poblada és el quadrilàter format per les aglomeracions d'[[Anvers]], [[Lovaina]], [[Brussel·les|Brussel·les]] i [[Gant]]. Les [[regió de les Ardenes|Ardenes]] tenen la densitat més baixa. Des de la fi del segle passat, la població total va superar els 10 milions d'habitants. El [[2008]] tenia 6.161.600 habitants a Flandes, 3.456.775 a Valònia i 1.048.491 a Brussel·les.<ref>[http://statbel.fgov.be/figures/d21_nl.asp#3 Servei federal de l'economia]</ref>
 
=== Llengües ===
Línia 230:
La [[Conferència de Berlín]] de 1885 donà l'[[Estat Lliure del Congo]] al rei [[Leopold II de Bèlgica|Leopold II]] com a possessió privada. El 1908, la cedí a Bèlgica com a [[Colonialisme|colònia]], i començà a ser coneguda com a [[República Democràtica del Congo|Congo Belga]]. [[Alemanya]] envaí Bèlgica el 1914 com a part del [[Pla de Schlieffen]] i la majoria de les batalles del [[Front Occidental]] de la [[Primera Guerra Mundial]] es lliuraren a les regions occidentals del país. Bèlgica prengué les colònies alemanyes de [[Ruanda-Urundi]] (els actuals [[Ruanda]] i [[Burundi]]) durant la guerra, i foren atorgades a Bèlgica el 1924 per la [[Societat de Nacions|Lliga de Nacions]]. El [[Tractat de Versalles]] havia efectuat a diversos pobles alemanys, principalment [[Eupen]] i [[Malmedy]], un [[plebiscit]] controvertit, a partir del qual foren annexats a Bèlgica el 1925. Bèlgica fou envaïda per Alemanya una vegada més el 1940, durant l'ofensiva [[Blitzkrieg]], i romangué ocupada fins al seu alliberament per les tropes aliades durant l'hivern de 1944–1945. El Congo Belga aconseguí la seva independència el 1960, després de la [[Crisi del Congo]];<ref>[http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A1304803 The Congolese Civil War 1960-1964]</ref> i Ruanda-Urundi, dos anys després.
 
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], Bèlgica s'uní a l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], com a membre fundador, la seu del qual és a [[Brussel·les|Brussel·les]], i formà el grup de nacions de [[Benelux]] amb els [[Països Baixos]] i [[Luxemburg]]. Bèlgica fou un dels sis membres fundadors de la [[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer]] el 1951 i de la [[Comunitat Europea d'Energia Atòmica]], i de la [[Comunitat Econòmica Europea]] establerta el 1957, la qual es convertí en la [[Unió Europea]]; Bèlgica n'és la seu, en acollir diverses institucions administratives incloent-hi la [[Comissió Europea]], el [[Consell de la Unió Europea]] i les sessions extraordinàries i de comitè del [[Parlament Europeu]].
 
El 1960, Bèlgica fou sacsejada per una crisi política. Per tal de resoldre les dificultats degudes a la pèrdua del Congo Belga i de les noves condicions de [[competència econòmica]] a Europa, la coalició sociocristiana i liberal elaborà un programa de recuperació econòmica i d'austeritat—la [[llei única]]— que comportà durant l'hivern de 1960-1961 la més gran [[vaga general]] que Bèlgica ha conegut. Aquesta vaga fou iniciada pel [[sindicat]] nacional de la [[Federació General del Treball de Bèlgica]] a [[Valònia]] on fou acompanyada de l'amenaça de separar-se del país.<ref>Lode Wils (trad. Chantal Kesteloot), Histoire des nations belges (Garant uitgevers), Labor, Bruxelles, 2005, p. 119-120</ref> Aquests esdeveniments marcaren el començament de la divisió lingüística, la fixació de la frontera lingüística (1963), i la creació de les comunitats (1970) i regions belgues (1980), posaren fi a l'Estat unitari belga. La constitució de 1993 reconeix l'estatut federal del país.