Nazisme: diferència entre les revisions

A Alemanya la rebel·lió contra el [[Racionalisme (filosofia) |racionalisme]] va donar origen, entre altres coses, a una varietat d'associacions que promovien una tornada a visions romantitzades del passat alemany, en la qual cosa [[Richard Wagner]] va tenir alguna influència<ref>Wagner va ser un notable antisemita, en el sentit que la seva posició i fama van donar a les seves visions i propostes. Vegeu, per exemple ''[[El judaisme en la música]]''- gran disseminació, contribuint al fet que aquestes posicions arribés a ser acceptable en cercles de l{{'}}“alta cultura”, atès que tenien l'aval del que per alguns era el geni més destacat des de [[Goethe]]. Per aquestes actituds, Wagner va ser denunciat per qui fins llavors havia estat el seu amic, [[Nietzsche]]: “Wagner ha decaigut, pas a pas, a tot el que menyspreu, fins i tot a l'antisemitisme” (Nietzsche contra Wagner, 1888) Vegeu també: Nietzsche: Der Fall Wagner” (El Cas Wagner) i Humà, massa humà.- Però la influència de Wagner, més enllà del musical, és debatible, fins i tot la seva influència en el moviment Völkisch va ser limitada -vegeu Bernard Pixis: [http://sydney.edu.au/arts/medieval/saga/pdf/316-mees.pdf Völkische Altnordistik: The Politics of Nordic Studies in the German-Speaking Countries, 1926-45]- No obstant això els nazis van utilitzar la seva fama i obra, -ajudats per [[Cosima Wagner]] i Houston Stewart Chamberlain- transformant el [[Festival de Bayreuth]] en el punt alt del calendari social nazi.</ref> i una societat [[ocultisme|ocultista]] i semisecreta, la [[Societat Thule]] —basada en l'ariosofia i primers a usar l'[[esvàstica]] en el context de l'època— que va patrocinar el [[Partit Obrer Alemany]] (DAP), més tard transformat per Hitler en el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany.<ref>Vegeu, per exemple: Nicholas Goodrick-Clarke. 1985. '''The Occult Roots of Nazism: Secret Aryan Cults and Their Influence on Nazi Ideology: The Ariosophists of Àustria and Germany, 1890–1935'''. - {{ISBN|0-85030-402-4}}. i (expandit), 2004: {{ISBN|1-86064-973-4}}.- I Nicholas Goodrick-Clarke. 2002. '''Black Sun: Aryan Cults, Esoteric Nazism and the Politics of Identity'''. {{ISBN|0-8147-3124-4}} -. {{ISBN|0-8147-3155-4}})</ref>

 

 

Aquesta tradició es transforma, sota la influència de personatges tals com Ernst Forsthoff, jurista [[conservadorisme|conservador]] de gran influència, qui, a partir del període de la [[República de Weimar]], postula que els individus estan subordinats sia a l'«Estat absolut» o al «''Volk''», sota la direcció d'un líder o ''[[Führer]]''.<ref>Forsthoff (1933): "Der totale Staat" Hamburg 1933</ref> Forsthoff ha estat molt criticat a Alemanya com sent un dels juristes que va legitimar l'Estat nazi. No obstant això, no va ser un membre oficial d'aquest partit i fins i tot la seva càtedra va ser prohibida per la [[Gestapo]]. Després de la guerra, Forsthoff va canviar la seva posició al fet que els individus estan sotmesos a la demandes de la tecnologia i va tenir una participació destacada com a representant de la tendència “conservativa radical” al gran debat en aquest país sobre el paper de la llei en el context de la constitució que es proposava.<ref>Vegeu, per exemple, Caldwell P. [http://www.ingentaconnect.com/content/imp/hpt/1994/00000015/00000004/189?crawler=true Ernst Forsthoff and the legacy of radical conservative state theory in the federal republic of Germany]</ref>

Apareix centrat al voltant de la figura d'Adolf Hitler i la seva obra ''[[Mein Kampf]]'' (en alemany, «La meva lluita»), que recull les seves idees centrades en l'atac al [[comunisme]], cosa que li va suposar l'ajut d'una part de les classes altes. Alemanya va entendre que la seva derrota en la Primera Guerra Mundial, havia estat humiliant. El Tractat de Versalles havia estat especialment dur amb els alemanys. Tanmateix, el país havia quedat arrasat i la seva economia estava enfonsada. La nova República de Weimar, organitzada com un règim democràtic liberal, va haver de fer front a aquesta situació problemàtica, i amb no massa èxit. En aquest context de crisi, apareixen a Alemanya els nazis, com ho havien fet els feixistes a Itàlia.

 

 

La recuperació econòmica que va experimentar el país a partir del 1924 (amb l'inestimable ajut del nord-americà Pla Dawes), va reduir les accions dels nazis. La crisi econòmica a partir del 1929 va fer reactivar l'oposició. Els nazis van anar guanyant adeptes entre una població abocada a l'atur i a la misèria. Gent de diversa extracció social va anar combregant amb els missatges demagògics dels nazis, que prometien a tothom solucions a la crisi.